probable eficàcia a mitjà termini. L’Estat, en
efecte, no podria adoptar mesures que suposessin una limitació, i menys encara una suspensió o una supressió, dels drets i llibertats
de les persones, més enllà del que preveuen
els articles 55 i 116 de la Constitució espanyola. Si aquest fos el cas, podria fins i tot intervenir la Unió Europea, a través dels mecanismes
que preveu l’article 7 del Tractat de la Unió,
destinats a vetllar pel compliment per part
dels Estats dels valors en què es fonamenta
la Unió, que permeten que aquesta reaccioni
enfront de situacions de risc de violació greu
o de violacions greus i permanents d’aquests
valors fonamentals per part dels Estats membres, i que comporten col·locar l’Estat en
qüestió sota observació i la possible imposició de sancions. D’altra banda, la intervenció
estatal forçosa pot presentar problemes molt
difícils i complexos en la seva aplicació, que
creixerien en proporció directa al seu abast i
a la seva durada i que podrien comprometre
notablement la seva eficàcia. I igualment s’ha
de notar que resultaria molt difícil ofegar la voluntat popular i evitar que es manifesti en el
futur. Fins i tot en el cas extrem de suspensió
de l’autogovern, aquesta suspensió no podria
tenir caràcter indefinit ni encara menys definitiu i, per tant, la voluntat popular i la voluntat
institucional podrien seguir manifestant-se un
cop recuperada l’autonomia i el funcionament
ordinari de les institucions.

L’alternativa de la proclamació unilateral d’independència: condicions d’efectivitat. Conve
precisar, però, quin hauria de ser el contingut
d’una declaració unilateral d’independència,
quan s’hauria de produir i com es podria formalitzar. Una proclamació d’aquest tipus només es pot produir, per ser eficaç, quan es
pot exercir de manera efectiva el govern del
territori. Això implica disposar de les estructures d’Estat bàsiques i indispensables per
a aquesta finalitat, que són, fonamentalment,
les que ja s’han indicat a l’apartat anterior. Bàsicament, per tant, les mateixes estructures
que s’haurien d’haver preparat durant el procés de negociació amb l’Estat espanyol previ a la creació del nou Estat en un escenari
de col·laboració, amb la diferència, però, que
en aquest altre escenari aquestes estructures
no s’han pogut preparar adequadament, amb
temps i en un clima de normalitat. És obvi que
la posada a punt i el nivell de desenvolupament d’aquestes estructures d’Estat no poden
ser iguals en un escenari i l’altre, però perquè
resulti efectiva una declaració o proclamació
unilateral d’independència almenys han de
tenir l’entitat i la capacitat suficients per assegurar l’exercici de les seves funcions bàsiques. Sense aquesta condició, el nou Estat no
podria néixer de manera efectiva.
La declaració o proclamació unilateral d’independència, en aquest context, comporta la
voluntat de desconnectar de manera immediata de les institucions de l’Estat espanyol i del
seu ordenament jurídic, de tal manera que ja
no es reconeix l’autoritat d’aquelles institucions ni la vinculació a aquell Estat. L’autoritat
pública a Catalunya a partir d’aquest moment
és només la de la Generalitat, i l’ordenament
jurídic aplicable és només el que emana de la
voluntat de les seves institucions (incloent-hi
el dret internacional que es reconegui internament). Proclamar aquesta voluntat no vol dir
necessàriament, però, que aquesta sigui realment efectiva, i menys encara que ho sigui de
manera immediata i automàtica. És possible
que, almenys durant un temps, es produeixi
un conflicte entre els dos ordres, de manera
que les autoritats i els ordenaments de cadas-

D’una altra banda, respecte de les possibilitats d’actuació de la Generalitat, una vegada
produïda la negativa de l’Estat i la situació de
bloqueig polític que se’n deriva, aquesta podria intentar forçar la negociació amb l’Estat,
acudint a actors diversos (en especial, de caràcter internacional, però també de la societat
civil) que actuïn com a mediadors davant l’Estat. El suport de la societat civil mobilitzada podria constituir igualment un factor decisiu per a
aquest objectiu. En cas que aquesta pressió
per la negociació no tingués èxit, l’alternativa
que restaria a la Generalitat per fer efectiva la
voluntat popular expressada a favor de la creació d’un Estat independent seria la de declarar unilateralment la independència.
34