ció democràtica i respectuosa amb la voluntat
expressada per la ciutadania, que és l’enfocament adequat en un Estat democràtic per
resoldre els conflictes polítics. La pressió a
favor d’una solució democràtica, una vegada
produïda aquesta situació, podria venir també de la Unió Europea, per mitjans diversos,
ja que la Unió estaria interessada molt probablement en una resolució ràpida i satisfactòria
de la situació, tant per motius polítics com, sobretot, econòmics.

dria encetar com a resultat d’una consulta
sobre el futur polític de Catalunya en la qual
hagi triomfat aquesta opció, i que, en conseqüència, l’Estat s’avingui a negociar per implementar aquest resultat. Malgrat que la consulta no tingui caràcter jurídicament vinculant,
un resultat favorable a la creació d’un Estat
independent hauria de comportar, normalment, l’obertura d’un procés de negociació
amb l’Estat per tal de fer efectiva la voluntat
popular manifestada. Aquesta és, sens dubte, la situació que respon millor a la normalitat
democràtica, i es correspon, a més, amb els
casos del Quebec i d’Escòcia (experiències
comparades en què s’ha plantejat en termes
plenament democràtics la qüestió de la independència d’un territori que forma part d’un
Estat democràtic), i per tant la més desitjable.

Aquesta segona fase del procés s’iniciaria i
es clouria amb dos actes formals rellevants.
D’entrada, especialment en el cas de les eleccions plebiscitàries, amb una declaració solemne a favor de la creació d’un nou Estat
independent. Al final, com a cloenda, una proclamació d’independència.

Negociació a partir d’unes eleccions plebiscitàries. En segon lloc, però, també es
podria produir un escenari de col·laboració
amb l’Estat si, en cas de no poder-se celebrar
la consulta popular, l’Estat s’avingués a negociar a partir d’una declaració solemne de
l’inici del procés de creació d’un Estat independent, que es produís després d’unes eleccions en les quals haguessin obtingut majoria les forces polítiques favorables a aquesta
opció. Amb aquesta declaració, que també
podria produir-se després de la celebració
d’una consulta popular, s’afirmaria la sobirania de Catalunya i la Generalitat obriria el procés per exercir-la, dirigint-se a l’Estat per obrir
les negociacions pertinents.

La declaració solemne l’hauria de fer el Parlament (o el Govern amb el suport del Parlament) després d’una consulta i, sobretot, després d’unes eleccions plebiscitàries. Aquesta
declaració hauria de formular-se de tal manera que oferís una oportunitat de negociació a
l’Estat perquè aquest procés es pogués portar d’una manera més ordenada i amb els menors riscos i problemes per a totes les parts.
Caldria, per tant, que aquesta declaració contingués un oferiment, que també seria un requeriment, a l’Estat per negociar el procés de
separació, incloent-hi, si escau, una apel·lació
a la mediació internacional i a la Unió Europea
per fer possible l’obertura d’aquest procés, el
seu desenvolupament ordenat i la superació
dels esculls que es puguin presentar. El final
d’aquest procés seria la proclamació de la independència, acordada amb l’Estat i acceptada per la comunitat internacional. A partir
d’aquest moment, s’obriria el procés pròpiament constituent, que conduiria a l’aprovació
d’una Constitució per a Catalunya.

Aquesta situació, malgrat que parteix del fet
que l’Estat no ha autoritzat o consentit la celebració de la consulta popular, no es pot descartar completament, encara que sembli paradoxal. En efecte, la voluntat expressada a
través d’unes eleccions –especialment si les
forces polítiques a favor de la creació d’un
nou Estat independent obtinguessin una àmplia majoria– podria fer reconsiderar la posició de l’Estat, especialment perquè el posaria
davant d’una situació de fet, que s’hauria produït sense la seva aprovació ni consentiment,
a la qual s’hauria, però, de trobar una solu-

En aquesta fase, Catalunya continuaria formant part de l’Estat espanyol i, en conseqüència, resultaria aplicable el seu ordenament jurídic. Això no obstant, s’hauria d’inquirir si la
preparació de la independència mitjançant la
32