1.3  Segona etapa de la creació del nou
Estat català: de la consulta o les eleccions
plebiscitàries fins a la proclamació o la
declaració unilateral d’independència
nari de no-col·laboració de l’Estat o, fins i tot,
d’oposició a negociar la manera de fer efectiva aquesta voluntat.

El procés actual de Catalunya (reclamació
d’una consulta a la població sobre la possibilitat d’esdevenir un Estat propi i independent)
es caracteritza per constituir una demanda
que vol expressar-se en termes estrictament
democràtics i pacífics, i que es produeix en
un territori que està enquadrat en un Estat que
és democràtic i, a més, membre de la Unió
Europea i del Consell d’Europa, que són organitzacions que vetllen pels valors, entre d’altres, de la democràcia, de la llibertat i de l’Estat de dret i que disposen de mecanismes per
garantir-ne el respecte.

1.3.1  Escenari de col·laboració
El primer escenari que cal preveure és el de
la col·laboració amb l’Estat, en el qual, tant
la Generalitat com l’Estat espanyol accepten
negociar lleialment per fer efectiva la voluntat
expressada democràticament per la ciutadania de Catalunya, en el seu cas, de constituir
un Estat propi i independent. Aquest és l’escenari que es correspon amb un context de
plena normalitat democràtica i és en el qual
es mouen el processos d’Escòcia en relació
amb el Regne Unit, tal com han manifestat per
avançat les parts, i, previsiblement, si arribés
el cas, el del Quebec en relació amb el Canadà, tal com demanava el Tribunal Suprem del
Canadà en el seu Dictamen de 20 d’agost de
1998.

Això fa, com s’ha dit, que el cas de Catalunya
sigui molt singular, comparable només hipotèticament amb el d’Escòcia i, a més distància,
amb el del Quebec. Però el que el fa un cas
diferent respecte d’aquests és que, almenys
fins avui, l’Estat espanyol s’oposi a l’expressió
de la voluntat de la població de Catalunya, al·
legant essencialment motius de legalitat, en
sentit ampli. Aquesta actitud fa que s’hagi de
considerar la possibilitat d’un escenari diferent al del cas escocès (lliure expressió de la
voluntat de la població mitjançant un referèndum i, en cas de resultar guanyadora l’opció
per la independència, col·laboració en la implementació del resultat).

En el cas Catalunya-Espanya, com s’ha apuntat en el capítol precedent, aquest escenari
es pot produir a partir de la celebració d’una
consulta o d’unes eleccions plebiscitàries, en
les quals s’expressaria democràticament la
voluntat de la ciutadania de Catalunya d’esdevenir un Estat propi i independent, que
s’analitzen a continuació, i donaria lloc a una
negociació entre les institucions catalanes i
espanyoles per fer efectiu el resultat de la voluntat popular. Aquesta negociació serviria
també, entre d’altres objectius, per preparar
el procés constituent que s’hagués de desplegar després de la creació del nou Estat per
a la seva plena institucionalització.

Per tant, si la ciutadania de Catalunya, pels
mitjans que estiguin al seu abast, expressa
democràticament la seva voluntat política de
crear un nou Estat independent, s’obriria un
procés per fer efectiva aquesta voluntat que
es podria desenvolupar bàsicament en dos
escenaris diferents: el primer, assimilable plenament als casos d’Escòcia i del Quebec, de
col·laboració entre les institucions de la Generalitat i de l’Estat per negociar la implementació d’aquesta voluntat; el segon, un esce-

Negociació a partir de la celebració d’una
consulta. En primer lloc, la negociació es po31