va l’escenari de la doble pregunta plantejat en l’acord signat per diverses forces
polítiques catalanes el 12 de desembre
de 2013. Ara bé, sí que atenia a la possibilitat que en una pregunta directa sobre
la independència hi haguessin referències a la creació d’un Estat propi i que en
aquesta locució es consideressin incloses
fórmules federals o confederals (el que es
podria entendre com un equivalent a la
victòria del “sí-no” en el cas de la doble
pregunta acordada per a la consulta del
9 de novembre de 2014). La implementació del “sí-no” exigiria una reforma de la
Constitució, molt probablement per la via
agreujada de reforma.

cia del reiterat capteniment contrari de les
institucions de l’Estat, la via alternativa de les
eleccions plebiscitàries es revela com la més
adient per poder conèixer la posició del poble català sobre el seu futur polític col·lectiu.
Aquest tipus d’elecció es caracteritza pel fet
que, un cop convocades unes eleccions pel
president de la Generalitat, alguns partits polítics decideixen oferir als electors en els seus
programes i campanyes electorals, com a objectiu únic o primordial, la consecució de la
independència de Catalunya, que es podria
concretar en una declaració unilateral d’independència (DUI) adoptada pel Parlament que
surti de les eleccions i precedida si és el cas
d’una declaració solemne d’inici del procés
de construcció del nou Estat, com s’analitza
en el proper capítol. En suport de la legitimitat
política de les eleccions plebiscitàries es poden invocar els arguments de legalitat, d’eficàcia i de respecte al principi democràtic.

1.2.5  Vies alternatives en cas
que no es pugui fer la consulta
legal
Les consultes mitjançant votació organitzades al marge de les disposicions legals per la Generalitat amb el suport dels
ajuntaments o per organitzacions privades
amb el suport indirecte de la Generalitat i
dels ajuntaments. Aquests dos tipus de consulta podrien permetre conèixer la voluntat
dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya
sobre llur futur polític col·lectiu, però presenten inconvenients clars, com ara la confrontació amb l’Estat si s’empra la primera de les
vies esmentades, una fàcil campanya de desprestigi des dels actors i institucions contraris
a la consulta per la seva inutilitat (presentada
com a il·legal i anticonstitucional), una previsible escassa o insuficient participació, una
possible deslegitimació dels resultats –també en l’esfera internacional–, problemes logístics d’organització, etc. Aquests inconvenients semblen desaconsellar la implementació
d’aquest escenari alternatiu.

Declaracions unilaterals d’independència.
En hipòtesi, les DUI es poden produir com
a conseqüència o culminació d’unes eleccions plebiscitàries, que s’analitzaran en el proper capítol, amb l’objectiu d’implementar-ne
els resultats. O bé, excepcionalment, amb
caràcter previ a aquestes eleccions i sense
perjudici que pugui ser ratificada a posteriori
mitjançant un referèndum o una consulta popular. Les DUI no s’ajusten a les disposicions
de l’ordenament constitucional vigent, malgrat que des de la perspectiva del dret i la
pràctica internacionals no constitueixen necessàriament il·lícits internacionals. Amb tot,
la legitimitat política de les DUI posteriors a
unes eleccions plebiscitàries es basa en la
legitimitat democràtica del nou Parlament
sorgit d’aquestes eleccions, celebrades com
a alternativa a la impossibilitat de fer un referèndum o una consulta i en un marc de plena
llibertat per defensar qualsevol opció. En el
cas de les DUI que no són culminació d’unes
eleccions plebiscitàries, es poden considerar
políticament legítimes si són conseqüència
del fet d’haver impedit l’Estat unes eleccions
plebiscitàries o d’haver adoptat actituds de

Eleccions plebiscitàries. Si es constata de
manera incontrovertible la impossibilitat de
fer el referèndum o la consulta sobre la independència de Catalunya per les vies legals
anteriorment exposades com a conseqüèn29