pecte escrupolós de la legalitat vigent; té
l’inconvenient que l’Estat pot bloquejar el
procés, fet que obligaria a acudir a solucions polítiques, inclosa, si escau, la mediació internacional, i donaria pas a la possibilitat d’emprar vies alternatives, com la
DUI, en els termes que s’exposen en el
capítol següent. Si la Generalitat estima
que la via de la reforma constitucional no
és adequada i que en realitat s’està davant d’un procés constituent nou, podria
instar la negociació amb l’Estat a través
d’un procés de nou format. Tanmateix, es
planteja també en aquest cas si la formalització del resultat d’aquest procés s’ha
de fer o es pot fer per la via legal existent
(reforma de la Constitució). En cas d’optar per formalitzar-lo mitjançant una reforma constitucional, el problema rau en
el referèndum final, obligatori i vinculant,
que s’hauria de celebrar en tot l’àmbit de
l’Estat.
• En tot cas, juntament amb l’inici del procés
negociador amb l’Estat, la Generalitat hauria de promoure una sèrie d’actuacions
en l’àmbit internacional i de la Unió Europea destinades a aconseguir el suport al
procés negociador amb l’Estat, inclosa la
disposició a una possible mediació, l’acceptació i la presència en la comunitat internacional, i l’admissió de Catalunya com
a nou soci de la Unió Europea o, en el seu
cas, a determinar un estatus específic de
Catalunya fins a la seva adhesió.
• Conseqüències per a l’Estat. Des del
punt de vista de l’Estat, una vegada que la
Generalitat planteja el projecte de secessió, estaria obligat a obrir el procés corresponent a la via iniciada per Catalunya: la
revisió constitucional o bé la negociació
directa amb la Generalitat, tot establint en
aquest cas un procediment que avui no
existeix.
• En cas que l’Estat no accepti iniciar aquest
procés negociador o bloquegi la reforma
constitucional, en negar valor vinculant a
la consulta, en no reconèixer el seu resultat, i per considerar que ha de seguir un

procediment legal diferent o per qüestions
directament de fons, el problema que es
planteja és de naturalesa essencialment
política, i no jurídica, i s’hauria de resoldre
per tant a través de mitjans polítics, i no jurídics, encara que no s’ha de descartar la
possibilitat d’acudir a instàncies jurisdiccionals, si escau, de caràcter internacional.
Entre els mitjans polítics, pot tenir un pes
important el recurs a la mediació internacional, de tal manera que alguns Estats
i/o alguns organismes internacionals o supranacionals siguin cridats a actuar prop
de l’Estat (i de la Generalitat) per facilitar
tant l’obertura del procés de negociació
com el seu desenvolupament, davant les
dificultats que es puguin produir, sense
excloure com a darrera solució vies unilaterals com ara la DUI.
La victòria del “no” en una consulta amb una
pregunta directa sobre la independència
• Conseqüències per a la Generalitat i per
a l’Estat. En cas de victòria del “no”, a
banda de les conseqüències de caràcter
polític, la conseqüència o efecte immediat
és que la Generalitat no podria plantejar
una proposta de creació d’un Estat propi
i/o independent, almenys en el futur més
proper. Cal tenir, però, present que aquest
resultat no es pot interpretar com una opció a favor del manteniment de l’statu quo,
encara que aquest és l’efecte immediat
que es produeix, i, naturalment, tampoc
no es pot entendre en el sentit que queden
excloses per al futur modificacions o reformes del model actual, que no pot quedar
petrificat. Aquest resultat de la consulta
no pot impedir, doncs, el plantejament de
nous projectes de reforma i, fins i tot, passat un temps raonable, nous projectes de
consulta sobre la creació d’un Estat independent.
La victòria del “sí-no” en una consulta amb
una pregunta directa sobre la independència
• L’informe del Consell “La consulta sobre el
futur polític de Catalunya”, lliurat i presentat al Govern el juliol de 2013, no analitza28