1.2.3  La consulta en el marc del
dret de la Unió Europea i del dret
internacional

Les vies legals que donen un major protagonisme a la Generalitat i als ciutadans de
Catalunya i més celeritat al procés. Si es té
en compte el criteri del màxim protagonisme
de la Generalitat i dels ciutadans de Catalunya en la convocatòria de la consulta i en el
seu desenvolupament, així com amb el criteri de la major celeritat possible, aquests dos
objectius s’assoleixen millor a través de les
lleis catalanes que no pas de les vies dels
arts. 92, 150.2 de la Constitució espanyola o
la de la reforma constitucional. Això no obstant, no s’ha de descartar que l’ús de les altres vies s’acompanyi també d’una expressió
de suport popular, bé directe (per exemple, a
través de l’exercici del dret de petició), bé a
través dels ajuntaments i altres entitats locals
(mocions de suport a la consulta).

Procediments jurídics per convocar la consulta. Ni el dret de la UE ni el dret internacional contenen cap disposició que prevegi un
procediment al qual es pugui acollir la Generalitat per convocar una consulta com la que
es reclama majoritàriament a Catalunya. Tant
segons el dret internacional com segons el
dret de la UE, aquest assumpte es considera
una qüestió que, en essència, cal dirimir internament, dins de cada Estat.
Drets i principis del dret de la UE o del dret
internacional aplicables. En aquests dos ordenaments jurídics hi ha drets i principis que
poden reforçar la legalitat i la legitimitat de
convocar una consulta legal o d’aplicar vies
alternatives. És el cas del principi democràtic,
del dret a l’autodeterminació dels pobles i, tot
i que en un altre nivell, del principi de protecció de les minories nacionals.

Conclusió des de la perspectiva conjunta
de les garanties constitucionals, el protagonisme de la Generalitat i els ciutadans
de Catalunya i la celeritat. Des d’aquesta
triple perspectiva, una possible solució consistiria a emprar un dels dos procediments
previstos en la “legislació catalana”, que garanteixen celeritat i protagonisme de la Generalitat i dels ciutadans, i un dels procediments
“previstos en la Constitució espanyola” com el
de l’article 92. Aquest era el criteri expressat
pel Consell Assessor de la Transició Nacional
en el seu informe “La consulta sobre el futur
polític de Catalunya”, fet públic el 25 de juliol
de 2013.

Tanmateix, cap d’aquests tres drets i principis
no és justiciable, en el sentit de poder-se fer valdre davant institucions judicials internacionals o
europees per tal de declarar, si fos el cas, l’existència d’obligacions jurídiques vinculants per a
l’Estat espanyol o altres Estats o organitzacions
internacionals. Les raons són diverses. Primer,
perquè els tres drets i principis esmentats estan recollits en els instruments legals i en la jurisprudència més com a valors i principis que
no pas com a drets en sentit estricte. En segon
lloc, perquè ni en l’àmbit europeu ni en l’internacional es preveuen procediments que permetin
canalitzar hipotètiques demandes, basades en
aquests principis, dirigides a exigir la convocatòria de consultes legals o per justificar l’ús de
vies alternatives. Addicionalment, cal dir que la
Generalitat trobaria problemes de legitimació
per plantejar demandes judicials i, finalment,
que els procediments utilitzables són, gairebé
exclusivament, no jurisdiccionals.

Tanmateix, el refús expressat pel Congrés espanyol, el 8 d’abril de 2014, a la demanda de
la Generalitat que li fos transferida la capacitat de convocar un referèndum sobre el futur
polític de Catalunya i la negativa del Govern
espanyol a convocar qualsevol mena de consulta han deixat sense recorregut possible les
vies legals vinculades als articles 92 i 150.2
de la Constitució espanyola. En conseqüència, davant la impossibilitat d’usar les altres
vies, la consulta s’ha d’acollir a la recent llei
catalana de consultes no referendàries aprovada el setembre de 2014 pel Parlament de
Catalunya.

Això no obstant, que no siguin justiciables no
significa que no puguin produir efectes jurí26