un pacte renovable en funció de les majories
democràtiques d’aquestes entitats. En aquest
sentit, el federalisme és un dels quatre principis invocats pel Tribunal Suprem canadenc
–juntament amb la democràcia, el constitucionalisme i la protecció a les minories– en la seva coneguda Opinió (dictamen) sobre el cas
d’una possible secessió del Quebec.

La consulta dóna visibilitat internacional
a Catalunya i l’afirma com a subjecte polític. La consulta situa Catalunya davant dels
actors internacionals com un subjecte polític
amb voluntat i capacitat de prendre decisions pròpies i diferenciades. El seu contenciós
amb l’Estat queda visualitzat.
La consulta compta amb un grau de suport
molt gran per part de la ciutadania. Des
del punt de vista polític concret, cal tenir en
compte també el notable suport que la consulta té entre els ciutadans de Catalunya. Les
dades indiquen que hi ha una gran majoria de
ciutadans de Catalunya favorables a la celebració d’una consulta sobre la independència. Concretament, al voltant d’un 75% dels
catalans està a favor de convocar la consulta,
un 20% hi està en contra i a un 5% li és indiferent.

La consulta és pròpia d’una concepció avançada i cosmopolita de la democràcia. La
consulta esdevé un exercici congruent amb
els valors del cosmopolitisme, que relativitza
les fronteres, especialment quan han estat imposades per la força.
La consulta és funcional: permet sortir de
l’atzucac polític actual. Una consulta amb
una pregunta clara i una negociació prevista
de bona fe –tal com s’ha fet darrerament entre
el Regne Unit i Escòcia o com està legalment
prevista a Canadà– permetria no només determinar la voluntat dels afectats, sinó també
donar pas a un nou escenari polític i constitucional, sigui quin sigui el resultat de la consulta, desbloquejant la situació política actual.

1.2.2  Estratègies jurídiques per
a la convocatòria d’una consulta
legal d’acord amb el dret intern
Després de la sentència del Tribunal Constitucional 42/2014, ha quedat clar que es pot
consultar els ciutadans d’una comunitat autònoma sobre el seu futur polític sempre que no
es pretengui que sigui vinculant i que hi hagi
vies legals per fer-la. Doncs bé, si hi ha voluntat política per part de l’Estat, en l’ordenament
jurídic espanyol hi ha cinc vies possibles.

Les consultes ciutadanes constitueixen un
procediment habitual en l’àmbit internacional de les democràcies. Des del 1990, s’han
celebrat referèndums de sobirania o independència al Quebec, Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Macedònia, Montenegro i Escòcia. La consulta directa
a la població afectada és, doncs, un procediment democràtic àmpliament admès per resoldre aquest tipus de situacions, que permet ferho d’acord amb els paràmetres internacionals
d’absència de violència i pulcritud democràtica.

Aquestes són: les dels articles 92 i 150.2 de
la Constitució espanyola, la de la Llei catalana
4/2010 de consultes per via de referèndum, la
de la Llei de consultes populars no referendàries, i la de la reforma de la Constitució.

La consulta és congruent amb la tradició
històrica i la cultura política catalana. Històricament, Catalunya va desenvolupar un corpus legal, fonamentat en Constitucions pactades. Aquelles Constitucions van ser anul·lades
pels decrets de Nova Planta (1716). Actualment, l’exercici del dret a decidir resulta congruent amb la història política de Catalunya
anterior als decrets esmentats.

Les vies legals que ofereixen més garanties de constitucionalitat. De les cinc vies
que es poden emprar, les que presenten un
encaix més clar en la Constitució són: la de
l’article 92 CE –especialment si s’interposa la
reforma de la LORMR–, així com la via de l’article 150.2 CE i, per descomptat, la reforma
constitucional, que quasi per definició no pot
ser inconstitucional.
25