1.2  Com s’hi arriba.
La consulta sobre el futur polític

1.2.1  Arguments legitimadors
de la celebració de la consulta

democràtica a una demanda reiteradament
plantejada per un sector creixent de la societat catalana i dels seus representants polítics

La convocatòria d’una consulta sobre el futur
polític de Catalunya és un element clau per
donar pas a un procés constituent, a partir de
la reivindicació de la societat civil i la decisió
política del Parlament de Catalunya. Cal un
pronunciament clar i inequívoc de la població
per poder començar el procés de transformació de Catalunya en un Estat propi, i la consulta reuneix totes les condicions per ser el mitjà
d’expressió d’aquest pronunciament.

La consulta respon a principis liberals: protegeix els drets individuals i col·lectius dels
ciutadans. La consulta constitueix una eina
per tal que els ciutadans de Catalunya puguin expressar com volen protegir i exercir els
seus drets individuals i col·lectius davant les
decisions polítiques, econòmiques, lingüístiques i culturals, sovint arbitràries, de les quals
ha estat i és objecte per part del poder central
i de les institucions de l’Estat.

La consulta sobre el futur polític de Catalunya
reuneix en ella mateixa un conjunt notable de
legitimitats:

La consulta respon a principis igualitaris i
inclusius. Tota la ciutadania de Catalunya estarà cridada a participar en la consulta, amb
independència de quin sigui el seu lloc de
naixement, el seu sexe, la seva religió o el seu
grup ètnic. Tota la ciutadania serà també cridada a participar en el debat previ, on podrà
informar-se sobre les possibles conseqüències de les alternatives plantejades, inclosa
l’eventual constitució de Catalunya en un Estat independent, i aportar-hi les seves opinions i suggeriments.

Legitimitat històrica. L’existència de Catalunya com una realitat nacional diferenciada a través dels segles li dóna un alt perfil legitimador
en termes històrics en relació amb altres casos
de la política comparada. El fet d’haver disposat durant segles d’institucions estatals pròpies
i que li hagin estat suprimides militarment, així
com la seva reiterada voluntat de ser reconeguda en la seva especificitat nacional i de disposar
d’un ampli autogovern –objectius mai assolits
de manera justa i eficient en les seves relacions
amb l’Estat espanyol durant els darrers tres segles– constitueixen una important via de legitimació també en l’esfera internacional.

La consulta és possible dins de la legalitat
actual. Hi ha molt bons arguments jurídics per
defensar que en l’ordenament jurídic vigent hi
ha cinc procediments a través dels quals es
podria convocar de manera legal una consulta per tal que els ciutadans i les ciutadanes de
Catalunya poguessin expressar la seva voluntat política sobre el futur de Catalunya.

La consulta respon a principis democràtics, representatius, cívics i participatius.
La consulta constitueix una pràctica cívica i
participativa que correspon a una democràcia avançada, en la mesura que dóna als ciutadans del demos nacional de Catalunya la
clau de decisió sobre el seu futur polític col·
lectiu. La consulta representa una resposta

La consulta és congruent amb els principis del federalisme plurinacional. Un principi del federalisme plurinacional és el pacte voluntari entre diferents entitats nacionals,
24