4
3

EDUCERE

L’Escola Eliseu Reclús
El 1935, tornant a Barcelona, Carrasquer va
exposar a l’Ateneu de Les Corts el seu projecte
de creació d’una escola llibertària que, finalment,
va obrir les portes al número 184 del carrer
Vallespir. La llibertat, l’autogestió, la cooperació i
la solidaritat van ser els principis nuclears
d’aquesta experiència educativa.
Dins del desenvolupament d’aquest projecte,
Carrasquer va visitar escoles d’inspiració
llibertària i escoles en les quals es treballava
seguint els principis pedagògics de l’Escola Nova.
Es treballava amb la impremta escolar,
publicaven una revista anomenada Ferrer,
homenatge evident al fundador de la Escuela
Moderna. Els nens i les nenes decidien per si
mateixes quins treballs escolars hi realitzarien,
s’organitzaven en grups, resolien col·lectivament
els problemes. La disciplina cedia el pas a la lliure
iniciativa i la col·laboració. Es tractava de crear un
funcionament basat en la llibertat, la cooperació,
l’ajut mutu. Un element essencial era l’assemblea
de nens i nenes així com de mestres. Juntament
als principis pedagògics pròpiament llibertaris, a
l’Escola Eliseu Reclús es van incorporar els
principis de l’Escola Nova.
La classe tercera de l’Escola Eliseu Reclús,
composta per nens i nenes ja grandets que li van
trobar, immediatament, el gust a la llibertat, aviat
va constituir un grup homogeni.
Matilde Escuder,
la dona que es
convertiria en la
companya de
Félix
Carrasquer, era
mestra a Eivissa
i, desencantada
de l’escola
tradicional i de
la formació que
havia rebut a
l’Escola Normal,
va anar a
Barcelona per a
estudiar el
funcionament de
les escoles
racionalistes.
Quan va visitar l’escola dels germans Carrasquer
es va sorprendre gratament: “nens i nenes de
totes les edats anaven d’un cantó a l’altre amb
seguretat i folgança, uns per a consultar a la
biblioteca, amb el professor o amb un company;
alguns treballant a la impremta, dibuixant,

calculant o prenent mides; uns altres, agenda i
llapis a la mà, disposant-se a sortir al carrer a
la cerca d’alguna dada interessant. Tot era molt
diferent a aquell silenci imposat, a la immobilitat
o l’ordre rigorós que gairebé tots nosaltres
hem conegut a l’escola de la nostra infantesa.”
“Participació responsable on els alumnes van
arribar a decidir el quefer quotidià en funció
dels seus interessos més apressants i
espontanis. Seguien escrivint sobre temes que
els atreien amb preferència, composaven els
seus articles i se sentien captivats per la
correspondència amb d’altres regions, sobretot
quan rebien d’aquestes algun producte típic del
seu sòl: carbó d’Astúries, fruits de València,
etc.”

Els nens i les nenes es podien moure lliurement
entre aules, biblioteca i tallers i aquesta llibertat
enlloc de perjudicar l’interès i l’atenció que
posaven en els seus treballs, augmentava
l’entusiasme, essent ells els artífexs del procés
creatiu. Els centres escolars, normalment
recolzats pel sindicat o per l’ateneu del barri,
disposaven de recursos escadussers i, malgrat
això, una de les preocupacions comunes era de
locals sans, espaiosos i ben airejats, en
contrast amb els ambients poc higiènics, foscos
i mal ventilats de les fàbriques de l’època.
José Carrasquer es va responsabilitzar de la
classe dels nens grans. Es va servir de la
impremta, del projector de cinema, i de totes
les eines que va poder aplegar pels tallers. Aviat
van treballar amb el mètode de projectes de
Kilpatrick.
El cotó, la Revolució Francesa, el transport, el
vestit o la Primera Internacional van ser alguns
dels temes desenvolupats pels nois i noies
d’aquesta classe organitzats en grups
lliurement constituïts. La classe es convertia en
un rusc bellugadís.
L’escola Eliseo Reclús va estar oberta a la
participació de la comunitat.

9