Fernanda Mosquera

Escola Natura
Institució educativa racionalista sorgida el 1918 i
que durà fins el final de la guerra en 1939. Fou
dirigida pel pedagog anarquista i activista social
Joan Puig Elías. Estava ubicada al barri
barcelonès d’El Clot. La raó de la seva inclusió en
aquest breu resum rau en la enorme importància
que va tenir, especialment durant l’època
republicana, fins el punt de ser l’escola més
important de la capital catalana.
Assistien fills de militants de la CNT dels sectors
més humils, que pagaven una quota simbòlica
d’un duro. Era aquesta escola un espai obert,
basat, una vegada més, en el clàssic programa
racionalista de la coeducació de sexes,
ensenyament integral de matèries, amb mètodes
innovadors d’aprenentatge basats en el joc o el
cant. Disposava d’amplis recursos i materials
pedagògics que combinava amb excursions,
classes nocturnes per a obrers adults, etc.
Era la base d’un ensenyament que apuntava a
canviar les relacions entre individus, a crear
esperits crítics, persones capaces de decidir per
si mateixes: “Abans que aprendre hi ha quelcom
de més important: viure. No us sembla que és
abans per l’home ésser feliç que saber certes
coses? Doncs bé, aqueix creiem que ha de ser
l’objectiu fonamental de la nostra escola: ajudar
els nens a ser feliços, a que jugant i cantant
conreïn la imaginació i que aquesta es manifesti
amb la invenció de contes, representacions i
altres fantasies.”
La importància de l’experimentació en
l’aprenentatge manifestava el rebuig a qualsevol
dogmatisme i la coeducació dels sexes
estimulava la confrontació i la individualitat de
cada infant. A través de la correspondència amb
d’altres centres escolars descobrien altres zones
d’Espanya i el debat entre alumnes tenia un

EDUCERE – NÚM.4 - 2012

un important paper en l’elecció dels temes a
aprofundir. La fe en la Raó (que donà el nom a les
escoles racionalistes) i en la ciència propugnava
el progrés i la difusió de la cultura com a mitjans
per a l’emancipació. No obstant això no hem
d’oblidar que el mètode d’aprenentatge resulta
fonamental en aquest procés. Si al principi es
posava l’enfocament en combatre la ignorància,
en donar cultura als obrers per tal que no es
quedessin en un esglaó inferior, poc a poc els
anarquistes prenen consciència de la
importància del mètode. D’aquesta manera
l’educació no es limita a ser un instrument
d’emancipació, sinó que arriba a ser el mitjà per
a construir una nova societat, el motor
d’alliberament de l’ésser humà.
Heus ací la
rellevància de
l’Escola Moderna
de Ferrer, que
ofereix un
mètode
d’aprenentatge
diferent, un
model que els
anarquistes
faran seu: És a
través del
mètode i no tant
de l’assimilació
de conceptes
com es poden
crear homes
nous.
Recursos electrònics
http://www.portaloaca.com/pensamientolibertario/1308-la-evolucion-del-concepto-de-pedagogialibertaria-de-la-teoria-a-la-practica.html
http://asociacionculturalsansecastellana.blogspot.com/2
012/01/pedagogia-libertaria-espanola-inicios.html
Fernanda Mosquera

BREU HISTÒRIA DE LA IGUALTAT A TRAVÉS DE TRES EXPERIÈNCIES
EDUCATIVES: SUMMERHILL, ESCOLA MODERNA, PAIDEIA