1
2

EDUCERE – NÚM.4 - 2012

ESCOLA; mitjà per a construir una nova societat
Durant la II República i la Guerra Civil es
desenvolupa una etapa on hi ha un veritable
esclat de la pedagogia llibertària al nostre país.
Sorgeixen així infinitat de projectes educatius, la
millor mostra del qual és que, només a Barcelona
es crearan, en aquest breu període històric, més
de quaranta d’aquestes escoles. Per exemple,
l’Escola Luz (1917-1923) de l’Ateneu
Racionalista de Sants, guiada per Joan Roigé,
l’Escola Natura (1918-1939), del Sindicat Tèxtil i
Fabril de la CNT, ubicada al Clot i dirigida per
Joan Puig Elías, l’Escola Eliseu Reclús (19351936), al carrer Vallespir, a Sants, de la que era
responsable Félix Carrasquer, etc.
El CENU, el Consell de l’Escola Nova Unificada,
suposa la base de la reestructuració escolar
republicana. Creat el 27 de juliol de 1936, amb la
CNT, la UGT i la Generalitat de Catalunya en la
gestió de
l’organisme
escolar, dirigit
per destacats
pedagogs
racionalistes
de l’època com
el ja esmentat
Joan Puig Elías
o Miguel
Escorihuela,
tots dos de
tendència
llibertària.
Però van
començar a
tenir divisions
internes i un
sector va
fomentar la
creació de la
Federació
Regional d’Escoles Racionalistes de Catalunya
(FRERC), en juliol de 1937, com a sistema de
coordinació, solidaritat, i recolzament de les
escoles anarquistes no adscrites o rivals del
CENU (oficialista), que en poc temps va tenir una
gran acollida en l’àmbit popular català, creant
editorials i escoles de formació del professorat,
amb la potenciació d’una setmana pedagògica i
participació en projectes feministes i d’educació
sexual amb la també llibertària Mujeres Libres,
festivals, recitals... tot reforçat amb la publicació
del setmanari infantil Porvenir.
La seva herència provenia de projectes previs de
pedagogia llibertària d’una gran importància a

nivell local que, sens
dubte, van influir en
l’ànim de la FRERC;
com en el cas de la
Escuela de Militantes
Libertarios, creada
l’any 1936 a Monzón
(Osca) pel pedagog
anarquista Félix
Carrasquer, amb el
recolzament de la Federació Comarcal de la CNT.
A les primeries de 1937, l’escola va començar a
funcionar amb quaranta joves de tots dos sexes,
de catorze a disset anys, encara que
predominaven els nois, en regim d’internat en
una torre amb un ampli hort.
Els principis pedagògics de la Escuela de
Militantes es podien resumir en la necessitat que
l’educació comprengués aspectes tècnics,
ideològics i animació sociocultural; que les
relacions entre alumnes i professors es basessin
en la llibertat i la solidaritat, eliminant l’autoritat;
que l’autogestió presidís el funcionament
econòmic i administratiu i que les decisions es
prenguessin en assemblea; l’aprenentatge fos
autònom, lligant teoria i pràctica i, finalment,
l’escola s’hauria de vincular a la vida regional,
convertint-se en un focus d’irradiació cultural
envers l’entorn. Per això, els diumenges sortien
pels pobles en missió de solidaritat i esbarjo.
El Pla d’Estudis combinava la formació teòrica o
intel·lectual amb la pràctica.
No s’ha de perdre de vista que els joves que es
formaven en aquest centre estaven destinats a
ser els gestors i dinamitzadors de les
col·lectivitzacions. Es tractava d’introduir un xic
de racionalitat en aquell moviment romàntic i
entusiasta, però allunyat, de vegades, del rigor i
de les exigències de la realitat. El pla d’estudis
incloïa matèries com el perfeccionament del
llenguatge oral i escrit; la història de l’evolució
social; nocions pràctiques d’aritmètica i
geometria,
comptabilitat;
psicosociologia–
preparació per a dinamitzar les reunions, afavorir
la presa de decisions, estimular la participació,
etc.; i treballs agrícoles i ramaders. A més, es
publicava una revista mensual, Colectivización.
En general, l’aparició i desenvolupament de la
FRERC fou molt destacable en l’àmbit de la
pedagogia llibertària com alternativa a
l’oficialisme del CENU i com alternativa
autònoma, independent i de tipus no estatal a
Catalunya.

BREU HISTÒRIA DE LA IGUALTAT A TRAVÉS DE TRES EXPERIÈNCIES
EDUCATIVES: SUMMERHILL, ESCOLA MODERNA, PAIDEIA