2
1

EDUCERE

TABASCO: ESCOLES RACIONALISTES A LES ESGLÉSIES
Les idees de la pedagogia racionalista van ser
introduïdes a Mèxic de la mà del professor José de
la Luz Mena. La primera escola d'aquest tipus es va
establir a la Casa del Obrero Mundial, a Ciutat de
Mèxic, però l'indret on aquestes varen arribar al seu
apogeu va ser a l'Estat de Yucatán, on no només es
promogué una escola laica sinó que es seguiren els
ideals del racionalisme. L'any 1916, Luz Mena va
fundar, al barri de Chuminópolis, a Mérida (Yucatán),
la primera escola íntegrament racionalista, al mateix
temps que va crear la revista Oriente com a òrgan
informatiu del centre.
Durant aquest període, el govern de Yucatán
l’ostentava Salvador Alvarado, ferm defensor i
divulgador d'aquest tipus de pedagogia, les idees de
la qual també es van estendre ràpidament fins a
l'Estat de Tabasco, introduïdes per Tomás Garrido
Canabal, governador d'aquest Estat en tres períodes
diferents entre 1919 i 1934.
Garrido Canabal projectà moltes reformes
orientades a millorar les condicions de vida dels
ciutadans i les ciutadanes. Una de les
característiques del seu govern era el rebuig al
fanatisme religiós. Així doncs, donà més importància
a l'educació que a l'església, i, seguint les premisses
del racionalisme, no reduí la primera al sector de la
infància sinó que es dedicà també a la instrucció
popular i a elevar el nivell social i polític de la dona
(conferències dominicals públiques, biblioteques,
escoles d'arts i oficis per a dones, centres educatius
nocturns, centres d'alfabetització, congressos...).
Enfront de les cinc institucions que, segons el
racionalisme europeu, fonamentaven la immoralitat
de la societat (propietat privada, força militar, poder
judicial i patriotisme), a Tabasco s'oposaven
principalment a la religió i els prejudicis a l'educació
sexual. Els aspectes més destacats de l'educació
racional que van posar en pràctica van ser la
coeducació, la higiene escolar i el joc, així com
aprendre a combatre l'error i la ignorància on no
tenien cabuda el premi, el càstig o l'examen.
Més tard es van establir en edificis amb espais a
l'aire lliure, on les criatures es desenvolupaven en
contacte directe amb la natura, despertant-se en
elles l’interès per les activitats agrícoles, ramaderes,
didàctiques: humanitats, escritura, lectura,
comprensió, geografia...) industrials i esportives.

Aquest és un dels aspectes
que més s'adapta a les bases
teòriques de l'Educació
Racionalista.
Garrido Canabal introduí
també algunes diferències en
aquest camp, com per
exemple el fet d'establir càstigs a les famílies
que no duguessin la mainada a l'escola. També
va introduir l'esmorzar escolar, el qual incloïa
llet, fesols i plàtan.
Davant el creixement de la població en edat
escolar i la multiplicació d'escoles a les ciutats,
la necessitat de trobar espais físics dedicats a
l'educació va augmentar. Aquesta demanda es
veia intensificada amb la necessitat de crear
escoles a les poblacions més petites i
apartades, i al principi improvisaven amb les
eines de que disposaven uns establiments
més o menys adients per a tals finalitats. No
obstant, la necessitat d'infraestructura era
imperant, i trobant-se en desús molts edificis
abans dedicats a la pràctica religiosa, el
govern de Tabasco va sol∙licitar a la República
poder servir-se d'aquests per a la creació
d'aules. La seva sol∙licitud va ser acceptada i
moltes esglésies varen esdevenir escoles, fent
les reformes pertinents per adequar-les a l'ús
que se'ls volia donar.
Si fem un recorregut per l'Estat de Tabasco en
busca de construccions religioses de certa
antiguitat sempre se sent que tot i que hi havia
edificis amb aquest destí, el governador
Garrido Canabal havia ordenat destruir-los.
Sonia Subirats, doctora en pedagogia que s'ha
dedicat a l'estudi de l'educació racionalista
durant el període garridista, explica que els
fets no van succeir d'aquesta manera: més
aviat va ser un canvi d'ús dels immobles a
l'ésser convertits en escoles per manca
d'infraestructures adients a les localitats, i no
precisament per una actitud deliberada en
contra dels edificis.
I així és com el racionalisme va arribar a les
esglésies.
Extret d’un text de Sònia Subirats per Rita F.
7