EDUCERE+4.pdf


Vista previa del archivo PDF educere-4.pdf


Página 1...3 4 56729

Vista previa de texto


6
5

Lena Tomàs

EDUCERE

Per a Ferrer la pedagogia racionalista que volia
impartir no tenia sentit si no partia de la
coeducació de tots dos sexes.
També era conscient dels i les detractors/res
que tindria el seu projecte i que la cautela era
imprescindible.
- Autogestió. Coeducació de classes.
L'Escola Moderna va apostar per la coeducació
de classes socials. D'aquesta convivència entre
classes es pretenia no “anticipar amors ni odis ,
adhesions ni rebel·lies, que són deures i
sentiments propis de l'adult. En altres termes, no
vol agafar el fruit abans d'haver-ho produït pel
conreu (…) aprenguin els nens a ser homes, i
quan ho siguin declarin-se en rebel·lia.”

d'Escola en Llibertat, avortat per l'administració
franquista. La iniciativa va venir de la mà de tres
dones professionals de l'educació: Concha
Castaño Casaseca, M. Jesús Checa Simó i
Josefa Martín Luengo.
L'escola va ser oberta en plena Transició
democràtica d’Espanya. Durant els primers
anys de la democràcia semblava que les lleis
educatives incloïen certs canvis significatius
quant a la promoció del treball col·lectiu,
respectant els ritmes personals, atenent les
necessitats educatives especials... Però el
professorat, conservador en la seva majoria no
estava preparat per a tal canvi. Llavors es va
optar per la competitivitat com a eix primordial
del sistema.

Francesc Ferrer i Guàrdia: L'escola moderna,
obra ja citada.

El sistema educatiu que emmarca l'època de la
creació de Paideia, manca de valors.
Pràcticament, només es basa en els continguts
i en els resultats quantitatius.

L'autogestió del projecte va permetre un sistema
de retribució acomodat a les circumstàncies de
les famílies, practicant un anivellament que
s'ajustava a les possibilitats econòmiques de
cada casa.

Per tant l'opció d'una escola autogestionada
era l'única via per no dependre d'aquestes
institucions que acabarien obligant a que
l'escola funcionés segons els seus paràmetres.
Això permet que l’escola pugui definir el seu
projecte d’escola de l'anarquia, tenint un
compromís polític clar envers l'entorn social en
el qual aquesta se situa.
Punts-força de la Igualtat a Paideia:
-Col·lectiu assembleari.

ESCOLA PAIDEIA
Aquesta vegada és una dona, Josefa Martín
Luengo, Pepita (1944-2009), la protagonista de
la fundació de Paideia, l'única escola en
funcionament de les que apareixen en aquest
article.
L'escola va començar a funcionar el gener de
1978 a Mérida (Badajoz). Els seus orígens es
troben a Fregenal de la Sierra i el seu intent

“A la base de la desigualtat, la discriminació i la
jerarquia, es troba l'androcentrisme que
suposa la divisió del món en dues classes molt
ben estructurades: la masculina de domini, la
femenina de submissió. Aquesta bàsica
estructura mental genera sense brusquedats
un món piramidal on autoritats i poders
exerceixen les seves accions sobre l'altra part
de la societat, que accepta la seva submissió i
mostra la seva admiració, per aquestes cúpules
dirigents i superiors que impossibiliten un món
d'igualtat.”
Josefa Martín Luengo i Col·lectiu Paideia:
“Educación en y para la igualdad”.
El funcionament del col·lectiu Paideia és
assembleari. L'assemblea és l'eix de
funcionament al voltant del qual es teixeix tot el
funcionament del col·lectiu. Allà s'exposen les
idees, es revisen i es pren qualsevol decisió que
pugui afectar al col·lectiu.
5

adplus-dvertising