4
3

EDUCERE – NÚM.4 - 2012

- Educació per a l'autonomia.
El treball cap a l'autonomia de les persones fa
que es generi una situació de llibertat que
promou la igualtat d'oportunitats, sense la
interferència de qualsevol persona, que per edat,
posició o sexe, intentés apropiar-se de la veu de
qualsevol altra, s'aconsegueix que les persones
que, en altres circumstàncies estarien en
inferioritat o supeditades, tinguin la mateixa
oportunitat de fer valer la seva opinió.
- Coeducació.
L'escola es va obrir l'any 1921 amb 35 nens i 35
nenes. En una època en la qual l'escolarització de
les nenes no era important, la seva presència
era un punt de partida essencial per a aquesta
pràctica educativa. Segons la tendència de
l'educació de l'època, a les nenes se les instruïa
en els valors del sistema patriarcal sense espais
educatius que les hi permetessin actuar com a
persones individuals dins d'un col·lectiu que les hi
proporcionés un entorn d'igualtat. I en tot cas
l'accés a l'educació per part de nens i nenes es
feia de forma separada, amb escoles
especialitzades en l'educació de cada sexe per
separat.
ESCOLA MODERNA
L'Escola Moderna va ser fundada l'any 1901 per
Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909) a

anirà derivant el compromís polític de Ferrer i
Guàrdia. Serà un exemple rotund de l'estreta
relació que el pensament anarquista mantindrà
amb l'horitzó d'una educació renovada,
considerada com a via fonamental per accedir a
l'alliberament de l'individu de qualsevol submissió.

“(...)Per a explicar la fundació de l'Escola Moderna
cal situar-la en el context sòcio-polític de la
Catalunya de principis del segle XX. La creixent
industrialització i la conseqüent migració del
camp a les ciutats comportava uns inevitables
canvis socials que s'enfrontaven al
tradicionalisme de costums i a un sistema polític
de partits intercanviables que es preocupaven
per mantenir els privilegis de l'Església i la
Monarquia.
Les pèssimes condicions de la vida dels
treballadors van crear un terreny fèrtil per a una
gradual presa de consciència de la classe obrera
i la difusió de les ideologies socialitzants, en
primer lloc de l'Anarquisme. En el camp educatiu
cal destacar que a Barcelona dos terceres parts
de la població era analfabeta i que el monopoli
dels centres d'ensenyament per part de l'Església
contribuïa a mantenir les desigualtats socials.(...)”
Valeria Giacomoni : “El llegat de l’Escola Moderna”
à Carrer, núm. 112. FAVB, 2009
Punts-força de la Igualtat a l'Escola Moderna:
- Coeducació de sexes.
Des del punt de vista de l'educació llibertària
l'aposta de Francesc Ferrer i Guàrdia treballa
sobre uns valors que van més enllà en el
concepte de la igualtat.

“La manifestació més important de
l'ensenyament racional, donat l'endarreriment
intel·lectual del país, la qual cosa d'antuvi podia
xocar més contra les preocupacions i els
costums, era la coeducació de nenes i nens.”
Francesc Ferrer i Guàrdia: L'escola moderna.
Editorial Fábula. Tusquets, 1912 (1a ed).
Barcelona, al carrer Bailen, número 56. Durà a
terme un ensenyament inspirat en el lliure
pensament, practicant la coeducació -de sexes i
de classes socials-.
La sensibilitat pedagògica es vincularà de
seguida amb l'ideal d'emancipació del gènere
humà, propi dels corrents llibertaris cap als quals

Partint d'aquesta dificultat a priori reconeguda,
l'Escola Moderna obre les seves portes fent una
propaganda discreta sobre el fet de l’acceptació
de nens i nenes en el mateix espai educatiu.
Ferrer explica en el seu llibre L'Escola Moderna
com, aprofitant que les famílies venien a inscriure
els fills, les sondejava sobre si hi havia alguna
nena que pogués també gaudir del que la seva
pedagogia oferia.

BREU HISTÒRIA DE LA IGUALTAT A TRAVÉS DE TRES EXPERIÈNCIES
EDUCATIVES: SUMMERHILL, ESCOLA MODERNA, PAIDEIA