4
3

EDUCERE – NÚM.4 - 2012

se n' adona que són elles mateixes les que han
de decidir per tenir un experiència feliç. Això és
un element important, Tolstoi considera que si no
hi ha “alegria” en allò al que es dediquin no hi
haurà aprenentatge i, per tant, han de tenir la
llibertat de triar la seva dedicació.
Però en aquesta escola també hi ha un horari
per a les diferents matèries, l'autor ho descriu
com a “ús del temps”, un tipus de gestió del
temps del dia dedicat a les diferents assignatures
com per exemple lectura i història als matins o
tallers de ciències a les tardes. Aquest és un
horari que serveix per a organitzar, més que
als/les escolars als propis educadors/es. I les
criatures decideixen la seva assistència o
absència segons l'interés i la lliure disposició del
temps.

Però predomina l'alumnat masculí ja que amb el
que no pot lluitar Leon és amb descontentament
de les famílies en veure que les seves filles es
relacionen en igualtat i llibertat amb l'altre sexe.
Un procés molt important en el desenvolupament
d'una persona és el de lectoescriptura i Tolstoi
topa amb diversos problemes per trobar la millor
manera de garantir que tots els/les alumnes
aprenen a llegir i escriure segons les exigències
socials de l'època i les de les famílies.

Les aules no tenen un ordre establert, les
criatures es col·loquen on els hi sembla millor i
amb qui prefereixen i el/la mestra no té cap
posició preferent ni de control en el grup. Això
ens pot fer imaginar el desordre però, com molt
bé ens ensenyen les experiences descrites al
llibre, aquest aparent desordre esdevé un ordre
natural creat i respectat per tothom. Un altre
element d'organització i autonomia és que
cadascun/a dels/les alumnes tenen un diari
d'estudis, on recullan i planifiquen tot el que
treballen diàriament.
En l'apartat del caràcter de l'escola, Leon
reflexiona, arrel de diverses situacions, sobre el
càstig i arriba a posicionar-se en contra
d'aquesta pràctica ja que estableix una jerarquia:
un ser superior decideix i aplica el càstig sobre
un altre que se suposa que ha actuat malament.
Tolstoi desmunta el concepte de càstig i planteja
que han de ser els/les iguals i les afectades per
l'actitud considerada dolenta qui han d'ajudar a
la persona a modificar-la, i això només pot donarse en un ambient de confiança.
Un altre punt del llibre interessant és el tema de
la igualtat. En aquella època les criatures
reproduÏen el sexisme radical de la societat
russa; Tolstoi constata que, en l'ambient de
Yasnaïa Poliana, aquestes actituds desapareixen i
tots dos sexes es tracten en igualtat després de
molt de temps i de conrear llargament la relació
entre nois i noies.

Després de provar diferents sistemes resol que
només la necessitat i l'interés per aquesta
habilitat fa que la aprenguin i la metodologia més
adient vindrà donada pel propi alumne/a.
Una reflexió intensa, i que Tolstoi posa èmfasi és
el gust per l'art. En aquella època no s'enten per
que un camperol ha de saber música, dibuix o
història i geografia. De què li pot sevir?
A partir d'aquestes reflexions Leon conclou que el
gust per l'art i per tant el seu estudi, ajuden a
tenir visions i interpretacions de la realitat, de la
propia vida, diferents a les comunes i/o donades
per la classe social.

BREU HISTÒRIA DE LA IGUALTAT A TRAVÉS DE TRES EXPERIÈNCIES
EDUCATIVES: SUMMERHILL, ESCOLA MODERNA, PAIDEIA