EDUCERE+4.pdf


Vista previa del archivo PDF educere-4.pdf


Página 1...17 18 19202129

Vista previa de texto


1
2

EDUCERE

DE L’EDUCACIÓ RACIONALISTA A L’EDUCACIÓ
ESTÈTICA. LA CONTRIBUCIÓ D’HERBERT READ
A LA PEDAGOGIA LLIBERTÀRIA
Herbert Edward Read
(1893 - 1968) va ser un
pensador anglès. Filòsof,
polític, poeta, novel∙lista,
anarquista i crític de
literatura i art. En el seu
treball com a crític d'art es
destaca la importància
que va donar a la
percepció hàptica com a
valor estètic sobre lo
simplement visual. La idea
central de la seva obra
política, artística i estètica
és que la llibertat és una
necessitat humana natural
per a dur una vida creativa
i autorealitzada. Vist així,
qualsevol imposició que
esbiaixi el natural procés
de
llibertat
humana,
condemna a l’alienació
creativa, a la pèrdua de
sentit i a la inevitable
patologia social actual.
Segons Herbert Read, el
desenvolupament de la
racionalitat moderna és un
invent escolàstic i suposa
un trencament del Ser amb la seva natura lliure i
estètica.
Això no vol dir que Herbert Read interpreti que la
raó sigui quelcom de rebutjable, és més aviat que
cal donar-li el lloc que li pertoca, expropiant-li
l’hegemonia totalitzadora que el poder utilitarista
i positivista li ha donat, doncs tota ciència està
continguda en l’experiència estètica.

“No debe hacerse diferenciación entre ciencia y
arte. El arte es representación y la ciencia
explicación de la misma realidad. El objetivo de la
educación es cultivar todos los modos de
expresión y crear artistas, es decir, personas
eficientes en los diversos modos de expresión.”
La concepció estètica
Segons el nostre autor, l’art és un mecanisme
regulador del procés perceptiu, del pensament i
de l’acció corporal. A tot arreu descobrim formes

que agraden o desagraden als nostres sentits i,
quan preguntem què és art? El que preguntem
és què és, o quina característica té, allò que
atreu als nostres sentits?
La Forma és quelcom sinònim a certa
organització
estructural,
i
les
formes
d’organització que els éssers humans donen des
de sempre a les seves creacions artístiques són
anàlogues a les que descobrim a la natura.
Aquestes formes responen a lleis físiques i
matemàtiques, les quals estimulen els nostres
sentits i així les percebem com a Belles (és allò
que avui encara s’estudia com a fractals).
Però encara és més, no hi ha forma sense color,
tota forma està plena de color i aquest, com
sabem, exerceix un efecte directe sobre els
nostres sentits.

19