4
3

Joan Bardella

Així, en l’experiència estètica trobem un aspecte
objectiu i formal (tonalitats, intensitats, formes,
lluminositat, etc.) però també –i d’això versa
aquest text– un aspecte subjectiu, doncs no a
totes les persones agrada el mateix, i no tota
experiència estètica és conscient. Per això, l’art
no ha de ser necessàriament reproducció de les
formes naturals, doncs la ment crea també les
seves pròpies formes perceptives i les combina
per fer-ne de noves. És el que Jung va anomenar
arquetips i que són formes elementals i
universals que s’han donat a totes les èpoques i
que s’hereten en forma de predisposicions
perceptives. Són imatges inconscients que es
generen de les sensacions propioceptives, és a
dir, dels estímuls que rebem del nostre moviment
mitjançant els sensors nerviosos ubicats a
músculs i tendons, tal i com va comprovar
Lowenfeld en estudis amb infants cecs.
D’aquesta manera Herbert Read identifica les
imatges eidètiques infantils –estudiades per
Jaensch, les quals són creacions visuals
perceptives i expressives vinculades amb els
sentiments i les emocions–, amb la
característica d’alguns artistes de mantenir
aquesta capacitat més enllà de l’impuls de la raó.
La idea és que aquestes imatges –que
conformen un principi d’integració personal entre
el món objectiu i el subjectiu, com defensa la
psicologia de la Gestalt– se sublimen en excés i
prematurament en nom del realisme artístic i la
racionalitat, i això és un error, doncs aquestes

EDUCERE – NÚM.4 - 2012

representen la base de tot desenvolupament
integrat i integral el qual per se inclou al
raonament.

“El ambiente del individuo no es del todo objetivo.
Su experiencia no es sólo empírica. Dentro del
individuo existen dos estados existenciales que
pueden exteriorizarse con ayuda de las
facultades estéticas. Uno es somático y se
refiere a las imágenes no derivadas de la
percepción externa. Los niveles subconscientes
de la personalidad humana aparecen en el
primer plano de nuestra conciencia como
imágenes en estados de sueño o ensueño. El
conjunto de tales imágenes constituye una forma
de expresión, un lenguaje, que puede educarse.”
Herbert Read estableix un paral∙lelisme entre les
quatre funcions primordials: sensació, intuïció,
sentiment i pensament –desenvolupades per
Jung– i les vincula, com a quatre tendències
temperamentals pures, amb quatre activitats
estètiques diferents i es cristal∙litzen en diferents
estils d’art. A més, cada tipologia la divideix en
dues variants depenent si la persona té
tendència a l’extraversió o la introversió en la
seva relació amb el món objectual, creant així vuit
categories. Val a dir que, segons l’autor, tota
classificació és una ordenació que ens ajuda a
comprendre tendències, doncs, de fet, mai
trobem tipus en estat pur, com tampoc trobem
estils artístics purs.

BREU HISTÒRIA DE LA IGUALTAT A TRAVÉS DE TRES EXPERIÈNCIES
EDUCATIVES: SUMMERHILL, ESCOLA MODERNA, PAIDEIA