Caja PDF

Comparta fácilmente sus documentos PDF con sus contactos, la web y las redes sociales.

Compartir un archivo PDF Gestor de archivos Caja de instrumento Buscar Ayuda Contáctenos



Efateí num.1 .pdf



Nombre del archivo original: Efateí num.1.pdf

Este documento en formato PDF 1.4 fue generado por Adobe InDesign CS3 (5.0.4) / Adobe PDF Library 8.0, y fue enviado en caja-pdf.es el 24/04/2012 a las 16:18, desde la dirección IP 158.109.x.x. La página de descarga de documentos ha sido vista 3542 veces.
Tamaño del archivo: 3.6 MB (24 páginas).
Privacidad: archivo público




Descargar el documento PDF









Vista previa del documento


efateí

Universitat Autònoma de Barcelona
Facultat de Traducció i d’Interpretació

la revista de la fti
#1

gener 2012

Entrevista Karen Metcalfe Arreu Parada a Bèlgica i França
El Reportatge Eugene Nida
Traducció+Tecnologia Networking Actualitat Steve
Jobs Cultura CosmoCaixa Música Portishead & Rise
Against Miscel·lània Suit-Up Day + Passatemps

índex
4
6

Entrevista a Karen Metcalfe

«I was 40 years old, understood only about 100 words of Spanish,
didn’t even know Catalan existed and was accompanied by a 14
year old blind dog.»

Primera parada: França i Bèlgica

Si sortim del càmpus i seguim l’Estrella Polar, arribarem a dues
de les possibilitats Erasmus que tenim a la FTI

Eugene Nida

Uno de los más grandes traductores del siglo XX

8
10

¿Qué sabemos del networking?

Ya lo dice el refrán: hay que tener amigos hasta en el infireno...
aunque sean virtuales

iCulto

iMac, iPod, iPhone, iPad... El legado de un visionario

12
14

CosmoCaixa

Tot un món per descobrir al capdamunt de l’Avinguda Tibidabo de
Barcelona

Música

Del trip-hop al hardcore: Portishead y Rise Against

16

Despatx K0033

Teniu dubtes, queixes, suggeriments o alguna iniciativa?

18
20

Suit-Up Day + Miscel·lània

Sudokus i escacs: els solucionaràs? Per inspirar-te, unes quantes
frases mítiques de professors

Enigmes de Barcelona

Últimament a Barcelona hi passen coses molt estranyes...

22

efateí l’editorial

pàgina 3

Torna la revista

F

Deu anys després, reeditem la revista
de la Facultat de Traducció i d’Interpretació

a 10 anys els redactors de La Babelera i
la Res Eutiana escrivien sobre tot allò que
bullia entre els estudiants: la negativa a fer
el servei militar, la transformació de la EUTI
en la Facultat que és avui, les incerteses de la vida
del traductor,... Coses molt diferents de les que ens
preocupen avui en dia, o potser no tant! Les retallades,
l’atac a la immersió lingüística i, per desgràcia,
unes perspectives ben negres que això millori, però
que igual que fa 10 anys, van fent xup-xup entre la
comunitat universitària. Volem seguir mantenint
aquesta funció informativa i crítica del que passa a
la universitat i al nostre voltant, però encara que tots
mantenim aquestes inquietuds, la línia editorial de
la revista ha canviat. Les primeres eren ferotgement
crítiques amb tot allò que no els agradava i tot era
susceptible de ser satiritzat. En aquell moment, fa deu
anys, les revistes eren instruments de comunicació
molt actius, i complien una funció concreta. Moltes
tenien influencies polítiques tant definides que gairebé
semblaven pamflets. Nosaltres, deu anys més tard,
tenim les xarxes socials per a aquesta funció (que ho
preguntin a Hosni Mubarak!) i per això creiem que
la revista, ara, ha d’agafar un caire més cultural i,
centrar-se tant com ens sigui possible en el món de la
traducció, o en tot cas, en el microcosmos que és la
nostra facultat.

Per això, en aquest primer número de la que esperem
sigui una nova etapa de la revista, hem volgut incloure
unes seccions més aviat generals però que posen de
manifest les característiques i interessos de la nostra
facultat. Hem entrevistat la Karen Metcalfe, que
després de viure de primera mà la transformació de la
EUTI en la FTI, es jubila aquest any; la secció Món
no podia faltar allà on conviuen estudiants d’arreu;
tenim un racó per a la cultura, museus i agenda cultural
per allò que ens han repetit tantes vegades, que un
traductor sap de tot i de res en concret; una secció per
a les activitats de la facultat, en aquest cas el Suit Up
Day i per què el Consell d’Estudiants ens expliqui què
passa; i, concretament en aquest número, un record
per a dues persones que han deixat per sempre la seva
emprenta: Eugene Nida, traductor per excel·lència
de la Bíblia moderna i creador de la teoria de la
equivalència dinàmica i Steve Jobs, cervell d’Apple.
Nosaltres hem pensat i hem fet aquesta revista,
però en aquest primer número hi falta una cosa molt
important: la vostra opinió. Volem que ens expliqueu
què en penseu de tot el que passa a la facultat i fora
d’ella, que ens envieu tot el que pugueu haver trobat a
faltar en aquest número i propostes per a millorar de
cara als que vindran. Ja sabeu on som, esperem que
us agradi!
Fins al proper número,
Olga Vert

Coordinació Olga Vert Bolaños Redacció Allan Acho · Anca Ardele · Azar Majdoub · Gerard Bona
Fonoll · Laura Obradors Noguera · Marcos Castillo Toledo · Olga Vert · Sara Fernández · Sara Rodríguez
Col·laboracions Ad. Enigmes de Barcelona · Daniel Edward Price Croft · Lisa Perkhun · Marc Lleonart
· Núria Valls i Alecha · Oscar García-Bragado Correcció Marcos Castillo Toledo · Olga Vert Bolaños
Maquetació Azar Majdoub · Laura Obradors Noguera · Marcos Castillo Toledo

pàgina 4

efateí l’entrevista

Karen Metcalfe

«Just like Bilbo Baggins in The Lord Of the Rings,
I believe I am very ready for yet another adventure.»

Redacció i correcció de Sara Fernández Carmona, Olga
Vert Bolaños i Oscar García Bragado
Fotografia de Lisa Perkhun
Why did you decide to come to this country?
It’s a complicated story. One of my favorite authors is Kurt
Vonnegut, and in one of his stories there is the phrase “peculiar travel
suggestions are dancing lessons from God.” That pretty much sums
up how I got here.
Previous to coming to Spain, I had been a reporter at the largest
newspaper in South Carolina, The State. I had also returned to the
university to earn my M.ED degree and subsequently worked in
the Public Television Service (PBS), which is a national television
service much like the BBC.
At the time when I was offered the opportunity to participate
in the exchange program to come to the UAB, I was 40 years
old. The year before I had quit the PBS television job after many
happy years, because in the end I was working in post production,
which meant always working in the demi-darkness, with the same
20C temperatures, no day, no night, no rest. So, I had gone back to
the university, yet again, this time to specialize in the new area of
computer graphics. I was also working in a second hand book store.
I had just been offered a job to work in the graphics field, but
the night before I heard for the first time about an exchange program
with UAB, I had had a bad dream about returning to the Limbo of
post-production.
Then, a friend came into the store that rainy, customer-less
afternoon, and told me he had agreed to participate in an exchange
program with the UAB and the University of South Carolina Spanish
department. Because of the on-going terrorists activities in Europe and
Spain in the later ’80’s, no one from the Spanish department wanted
to come, and the department was looking for qualified candidates.
(The year before there was this terrorist attack in Paris and one of
the people of the exchange program had been in the airport when it
happened, and even earlier that summer of 87 there had been those
attacks in the Hipercor in Barcelona). Keep in mind that this was,
you know, many years before 9/11, so Americans had no experience
with terrorism and most of the people in the Spanish department were
either afraid of the terrorist activities or it was too far away or for too
long because the exchange program was for the entire school year.
So, I applied for the exchange program that afternoon, although I
knew almost no Spanish (and didn’t know Catalan even existed),and
the following Monday, which was April Fools’ Day in the States, I
was offered the post and I accepted.
At the time, I had a little 5 kg dog, who was 14 years old and

blind. I had to decide what to do with her and everybody said you
should, you know, “put her to sleep”, i.e., sacrifice her, because it’s a
bad idea to go with the dog, but I thought it was very, very bad karma
to kill your dog to come to Spain so I brought her with me as well.
Thus, when I arrived at El Prat, in September 1987, I was 40 years
old, understood only about 100 words of Spanish, didn’t even know
Catalan existed and was accompanied by a 14 year old blind dog. I
thought, “well, here I am,” and that’s how I got here.
Have you always worked in education?
Well, yes and no. I attended Furman University to earn my
undergraduate degree. Furman is a private University, it’s very
exclusive. It’s in South Carolina, is very small and very Southern
Baptist, but the very interesting thing about Furman was academic
outlook. The classes there were extremely liberal and challenging.
I was majoring in English literature, the university campus,
where we attended classes but also lived, was 12km outside town,
completed isolated, and women students couldn’t have a car, during
the whole four years.
However, it turned out that there was an exception: I found out
that if a woman student took education courses, you had to do your
practice teaching at the local in-town schools. Thus, in your senior
year you could have a car, ONLY if you were an education student, so
minoring in Education seemed like a very good idea at the time!
My major field of study was English, but my minor was Education.
But really just so I could get off campus from time to time… It was
not a dedicated, vocational kind of thing, it was simply, “yea, I can
have a car!”
That’s the way I was first interested in education.
After graduating from Furman, I became a newspaper reporter for
three years with the biggest newspaper in South Carolina, The State.
At that time SC had a population of only about three million people. I
had been the second woman editor of the Furman student newspaper
in the history of the school so The State gave me a job offer.
Now, looking back, you can see the pattern: if something new and
interesting arrives, let’s give it a whirl.
Working for the newspaper was an interesting time, because 1970
was when they finally desegregated the schools in Columbia, SC.
There were 55,000 children in the school system and they had to stop
segregation and racism and integrate them. It was a very emotional,
exciting time. We reporters received a lot of threats, and violence
was in the air at all the public meetings and so on, but we knew we
were doing the right thing. The reporting was a wonderful way to
begin seeing what was happening in the larger world, as well.
However, after three years of doing that - this was in 1971 - the

efateí interview
Vietnam War was very bad, Nixon was completely in control, the
newspaper had a very conservative edge and I just couldn’t take it
anymore so I just went back to university, this time to the huge state
University of South Carolina. (USC).
I wanted to study Media but the USC Media Arts department had
not been accredited yet, so you couldn’t earn a Master in Media Art,
you had to be affiliated with the Education department. And, once
again, here I am, by no great Life Plan not only getting a M. ED.
(Master in Education) degree, but also getting a Masters in Media.
The subtitle of the degree is “teaching as a performing art,” you
know, to marry education and media.
Subsequently, I got a job at SCETV (South Carolina Educational
Television) which was a series of television stations all over SC
with connections in the public schools as well as broadcasting to the
general public. Even when I was working post production video,
I was still working in education. In a nutshell: I have taken those
“peculiar travel suggestions” all my life and don’t regret it.
Serendipity, or however you want to put it, ended up with
me coming here, and it was one of the best professional/personal
decisions in my life, so far.
Did they say “Spain” and you just . . . ?
It’s very hard for an American to get a job in Europe so I would
have taken any job anywhere just to come back to live in Europe.
When I was 11 years old, my father was a Lt. Colonel in the US
Army and we lived in Germany and I fell in love with Europe and
from that age until 40 years old it was always my wish there was a
way I could go back to live and work in Europe. It was a matter of
qualifying for a job, getting a chance and then going for it.
So, there was really no hesitation on my part: when the job was
offered, I took it!
After I had been here three months, I had a friend who lived in
Tossa de Mar and I was there for Christmas, it was one of those
winters that aren’t really cold, and I was sitting on the beach, looking
at the ancient castle, the sunset and everything, and I wrote a letter
then to the coordinators in USC, mostly saying, “oh, can I please stay
another year?” I just knew I had come to the right place for me.
Which were the things that impressed you the most?
Mostly everything, because then there was no English anywhere
and even in public areas, the Spanish was mixed with Catalan.
I’d say probably, the first thing and still one of the most important
things, are the people, absolutely, the kindness and generosity of the
people I have met and I know here and just what I see in day to day
on the street.
I joke about it, but I felt pretty much like a “political refugee,”
because in 1987 the US was still trapped in the Yuppies and
egocentricity of the Reagan presidency. From my Furman days
onwards I had always thought Socialism was a good solution to
governmental problems I still do), and that has never, even now, been
acceptable in the States, although Obama has probably changed a lot
a minds about the viability of a more socialized system of government
in the US.
When arrived, I was delighted to find that it was just the expected
norm of government. Nobody died because they couldn’t pay for
health care, for example. Yes, of course the health care system we
have here is far from perfect, but it was an enormous difference from
the situation in the States, both then and now.
Also, I have to comment on the sense of humor, the generosity
and the kindness that I encountered both then and now, every day. It’s
a cliché, but especially back in the late 80’s in the States you “live to
work” and here, thank God, most people “work to live. “
What has teaching at the UAB meant for you?
There’s an expression called the “late bloomers”. This means
people who come into their real vocation later in life. I never really
had any plans to be a teacher, I just took all these things so I could
have a car, so I could get the media degree, and the television I

pàgina 5
worked at was also educational television but I never really had any
goal to be an academic per se. A late bloomer is like the flowers that
don’t come out until the very end of the season, and at 40 years old,
I am definitely a late bloomer.
The ‘peculiar travel suggestions’ were absolutely dancing lessons
from God, because once I got on my feet and saw how we were
teaching and what we were teaching... well, as I say, after three
months here I wanted to stay. And after two years I had to submit
to a concurso and got a place. All through dumb luck more than
anything.
There are few places where I am happier than when I’m in front
of a FTI class and it’s all ticking over like clockwork. That is for me a
fabulous feeling. I feel like I’m doing what I’m supposed to be doing
at life, and that’s a very lucky thing. Some people might go through
their whole lives and never find it.
I’ve worked in private academies, I’ve given private classes,
I even taught for two years in a children’s camp, (“never again”),
just whatever I could find. I worked for Coca-Cola during the
Olympics, and also I’ve taught at several of the more exclusive
private universities. But my heart was always here in FTI, because
I feel very, very strongly that this Faculty has a special reason for
being. Communication is the answer and I’m always impressed by
the students here because there are so many gifted students that who
come here because they want to be able to communicate with a wider
world and understand how the world works. They make it an absolute
joy to teach.
And the only advice I would give to you students would be “just
keep looking for the right job, the right place for you to be.” I realize,
of course, that now, in this terrible economy, you have to do whatever
it takes to earn your money, obviously, but it doesn’t mean you have
to do ‘whatever’ to make money your whole life. Because it’s just
such a sure thing: if you enjoy what you’re doing, you’ll do it well.
And if you’re lucky and you do it well, you’ll get rewarded, be it
spiritually, or, hopefully financially, or at least you’ll know you are
doing what is best for you to do.
Do you plan on retiring to the U.S.?
I am retiring to the States. But it’s a very strange feeling! The best
I can compare it to is your last year in high school, or your last year
in University. You’re enjoying it, you might be good at what you’re
doing and it’s going well, but you know the end is coming. And as I
get older, I find I don’t have the energy I used to have I mean, that’s
just how it goes.
And I know that I’m going to miss this place terribly but I really
don’t think I can do it much longer and keep the level that I myself
expect my teaching to have.
The reason I am going back to the States... there’s lots of reasons.
When you get older, you need to be near your family. My family and
group of US friends are getting older. I have been through several
tragedies and mirror tragedies on the part of my family and friends
in recent years that have really torn me apart, especially since I had
nobody to share it with. People can be sympathetic, but if people here
don’t know the person who died or the person who is having serious
surgery, they’ll never have the same sympathy as someone who feels
about them the same as you. I’d rather be closer than thousands of
miles, with a six or seven hour time difference.
But finally, I miss my beach, my mystical, crazy Folly Beach,
SC. But this doesn’t mean I’m turning my back on this place at all:
there’s Skype, there’s the Internet, and there’s also airplanes I think
that there’ll be many times coming back here, and hopefully people
coming to visit me, as long as my health stays good, and thank God
it has been.
I’m going to be as much of a “stranger in a strange land” now in
the US as I was when I came here to Spain. For 25 years now, this has
been my home country. So going back is pretty exciting, it really is,
because everything is new. Just like Bilbo Baggins in The Lord of the
Rings, I believe I am very ready for yet another adventure.

pàgina 6

efateí arreu

Primera parada: França i Bèlgica
Allan Acho i Laura Obradors Noguera
BÈLGICA
Bèlgica, un petit país de 30 528 km2 (només dos mil
kilòmetres més petit que Catalunya) i famosa pels bombons, la
cervesa, els còmics i les patates fregides és, sens dubte, una molt
bona opció per anar a fer una estada Erasmus.
És un petit regne que fa frontera amb França, Alemanya,
Luxemburg i els Països Baixos. Aquesta característica, i el fet
de que sigui tant petit, fan de Bèlgica un país idoni per viatjar;
les distàncies entre ciutats són relativament curtes i per això els
trajectes en tren, dins de la mateixa Bèlgica, solen ser d´una o
dues hores, de manera que es poden fer viatges turístics de cap de
setmana per anar visitant les diferents ciutats del país: Brussel·les,
Lieja, Mons, Namur, Tournai, Bruges, Gant, Anvers... n´hi ha
per escollir. A més a més, aquests viatges de caps de setmanes
tampoc suposen un atemptat a les butxaques de l´estudiant
aventurer, ja que existeix, pels joves menors de 26 anys, l´opció
de comprar bitllets econòmics, basta simplement amb visitar la
pàgina de la SNCB i escollir-ne la que ens convingui més.
Probablement, algun lector que es deixi enganyar per la
extensió territorial del país, pensi que tampoc no hi ha gaire cosa
a fer i que és millor aprofitar que tant França com Alemanya es
troben just el costat fer-hi més excursions. En aquest cas, estaria
completament equivocat. És veritat que es poden fer excursions
als països veïns, però també, malgrat la seva mida, Bèlgica té
molt a oferir. A més a més, dins del país coexisteixen dos pobles,
un de parla francesa i un altre de parla flamenca (a aquests dos
cal afegir també la comunitat germanòfona, que suposa un 10%
de la població i que es troba al est del país). Per aquest motiu,
el país està dividit en tres zones: Flandes (de parla flamenca),
Brussel·les (oficialment bilingüe) i Valònia, de parla francesa.
Aquesta divisió fa que la situació política i social de Bèlgica sigui
d´allò més interessant i aquesta multiculturalitat es troba a tots
els aspectes de la vida belga, tant a la vida quotidiana, com quan
una persona es perd amb el cotxe perquè les senyalitzacions (i
per tant, els noms de les ciutats) canvien depenent de si es troben
a la zona francòfona com a la zona flamenca; com a l´actual
absència de govern deguda a les diferències entre flamencs i
valons.
Actualment, la FTI ofereix 12 places per anar d´Erasmus al
país del còmic: dues a la zona flamenca (a Anvers), quatre a la
zona francòfona (a Lieja i Mons) i sis a Brussel·les, on l´estudiant
parlarà principalment francès però també, si ho volgués, podria
aprendre flamenc. Sigui quin sigui la decisió de l´estudiant
que vulgui aventurar-se en terres belgues pot estar segur, i les
experiències dels ex-estudiants d´Erasmus ho poden confirmar,
que quedarà d´allò de més satisfet i que gaudirà d´una molt bona
experiència Erasmus, això sí, s´hi ha d´anar ben abrigat.
FRANÇA
A uns cent-vint quilòmetres cap al nord de la UAB trobem la
frontera amb el país més gran de l’Europa Occidental: França.
El nom oficial en francès del país és République française
(República Francesa en català), la seva capital és la coneguda
ciutat de París i té, aproximadament, uns 65 milions d’habitants.
El país té una extensió total de més de 675.000 quilòmetres
quadrats i té fronteres amb Bèlgica i Luxemburg al Nord,

Panoràmica de Gent // A.Acho
Alemanya al Nord-Est, Suïssa a l’Est, Itàlia i Mònaco al Sud-Est
i amb Andorra i Espanya al Sud. Tota la seva costa Oest mira cap
a l’Oceà Atlàntic. A més d’aquest territori, França encara manté
colònies al continent americà i a tots els oceans del planeta.
L’idioma oficial de la República és el francès, però també
hi podem trobar altres llengües minoritàries. Al Nord-Oest, a la
regió de la Bretanya, es parla el bretó. Al Sud-Oest, tocant la
frontera espanyola, s’hi parla basc. La variant del català que es
parla a França el podem sentir al Sud-Est, tocant la frontera amb
Catalunya.
La ciutat més coneguda de França és, òbviament, París, ciutat
d’un gran valor històric i cultural. Si bé malgrat una visita a París
és gairebé obligatòria al llarg de la vida, hi ha molts altres indrets
del país que cal visitar per fer-se una idea del país.
D’una banda, si preferim la vida urbana, França ens
ofereix ciutats de totes mides i estils com ara Toulouse, Lyon o
Bordeaux, entre moltes altres. D’altra banda, si preferim fugir
de les aglomeracions, tenim tantes o més possibilitats. França
és dels països més diversos d’Europa pel que fa a paratges
naturals: podem trobar des de boscos frondosos a l’Alsàcia i la
Lorraine fins a les planes del centre i el Sud i des de la més alta

efateí monde

pàgina 7

En primera persona

in

«Barcelona es la mejor ciudad para un estudiante de intercambio. [...] Vives tantas experiencias inolvidables que no quieres volver a tu
país.»
«Hay demasiados turistas. A veces tenía la
impresión que había más turistas que barceloneses.»
Thibaut Ceuterick, Bèlgica

out

«El que més em va agradar és la gent, perquè
és molt oberta i acollidora.»
«El clima és el que menys em va agradar. És
gairebé insuportable. Fa massa fred!»
Albert Sisó, Erasmus a Mons
«Vaig trobar curiós que un pic passes la frontera entre Wallonia i Flandres realment diries que has canviat de país: els d’un lloc no
entenen els altres ni tampoc no en tenen cap
ganes.»
muntanya als Alps fins a platges de la Costa Blava. Si es vol
fer el viatge amb tren, hem de visitar la SNCF. Si ens agrada
més el cotxe, no tindrem problemes perquè França és un país
amb excel·lents indicacions de trànsit, però les autopistes són
notòriament cares.
Per anar-hi d’Erasmus, l’FTI té convenis amb moltes
universitats. De Nord a Sud, podem anar a: Université de la
Sorbonne (III i IV) i a l’INALCO, totes dues a París ; Université
Haute Bretagne –Rennes II, Université Bretagne Sud, a Vannes ;
Université Haute Alsace, a Mulhouse ; Université de Poitiers ;
Université Blaise Pascal, de Clermont-Ferrand ; Université Jean
Moulin Lyon 3; Université Michel Montaigne, a Bordeaux  ;
Université de Provence, a Aix-en-Provence  ; Université de
Toulouse II ; Université de Pau et des Pays de l’Adour, a Pau  i,
finalment, l’Université de Perpignan.

Per a més informació
www.franceguide.com
www.visitbelgium.com

«La ciutat no és gaire bonica, però la qualitat
humana ho compensa amb escreix.»
Elisabeth Carbó, Erasmus a Liège
«El que més m’agradà, evidentment, és poder
conèixer gent provinent d’altres països, trobarme en situacions noves i clar, com no, poder
millorar el meu francès que era l’objectiu principal.»

«El que menys em va agradar és el comportament aquest tan francès de “chacun pour
soi”.»
Anna González, Erasmus a Lyon III

pàgina 8

efateí el reportatge

Eugene Nida
El 25 de agosto de 2011 falleció a los 96 años uno de
los más brillantes traductores de nuestros días

Eugene Albert Nida nació el 11 de noviembre de 1914
en Oklahoma, en Estados Unidos. Desde muy joven mostró
interés por los idiomas. Le encantaba que su abuela le
hablara en alemán y sentía mucha envidia hacia su vecino
que hablaba cuatro idiomas. En bachillerato estudió latín y
griego clásico. Más tarde en la Universidad de California
en Los Ángeles se apuntó a clases de francés. Durante los
años de carrera también le llamó la atención la sintaxis,
que posteriormente sería el tema para su tesis doctoral. Al
acabar la carrera su intención fue especializarse en latín y
en griego pero no fue posible porque había hecho muchas

más asignaturas de la primera así que se graduó summa
cum laude en 1936 con especialización sólo en griego
clásico.
Finalizados sus estudios, siguió el consejo de un
amigo y fue a un campamento de verano llamado Summer
Institute of Linguistics en el estado Arkansas. Ahí aceptó
una invitación para ir a Tarahumara en México a investigar
los idiomas indígenas. El pueblo donde se alojaba estaba
situado a 2.500 m. sobre el nivel del mar. Las altitudes
vertiginosas y otras circunstancias desfavorables le
causaron graves problemas de salud y se vio obligado a

efateí el reportaje
regresar al hogar paterno en EE.UU. A pesar de esta mala
experiencia, después de recuperarse impartió clases en
el Summer Institute of Linguistics hasta 1952. En 1939
acabó el Máster en griego del Nuevo Testamento en la
Universidad del Sur de California y en 1943 acabó el
doctorado en Lingüística en la Universidad de Michigan
con su tesis de la sintaxis del inglés, A Synopsis of
English Syntax. Por estas fechas llegó a ser pastor de su
iglesia y se casó con Althea Sprague Nida, que fallecería
en 1993. Años más tarde se volvió a casar. Su esposa,
Elena-Fernández Miranda le acompañó hasta el último
momento y anunció la muerte de su esposo a los medios
de comunicación con este breve mensaje: «Mi amado
esposo ha fallecido hace diez minutos. Gracias por sus
oraciones. Él era un santo. El Señor está con él.»*
La carrera profesional de Eugene Nida empezó justo
después de acabar su tesis doctoral. La Sociedad Bíblica
Americana contactó con él porque necesitaban contratar
a un lingüista para que analizara las traducciones de la
Biblia en lenguas minoritarias. La SBA pensaba que las
traducciones de la Biblia no eran correctas porque, a pesar
del volumen de traducciones, no había suficiente demanda.
Para descubrir cuál era el problema, en 1943 Nida empezó
a viajar por todo el mundo revisando las traducciones e
intentando averiguar qué errores contenían. «Así, durante
la Guerra empecé a viajar por América Latina, primero por
el Yucatán, la tierra de los mayas. Allí habían traducido la
Biblia de manera consistente, pero se puede no tener razón
y traducir consistentemente o tener razón y no traducir
consistentemente. La consistencia no dice nada acerca
de la calidad de la traducción.»**, afirmó el traductor en
una entrevista para la revista de traducción Hieronymus
Cumplutensis de la Universidad Complutense de Madrid.
Después de ese viaje Nida propuso de volver a traducir
la Biblia pero esta vez teniendo en cuenta los referentes
culturales. Y la SBA no sólo aceptó su propuesta, sino que
también le encomendó a él la tarea a la que dedicaría casi
toda su vida. Viajó personalmente a cada uno de los sitios

pàgina 9
donde se requería una nueva traducción. Se quedaba un
tiempo para estudiar, analizar, entender la cultura local y
el idioma. De hecho, en una ocasión pasó un año sin poner
un pie en su casa.
Dada la envergadura del proyecto, en muchos casos
fue necesaria la ayuda de algún lugareño y durante los
40 años que duró el programa, colaboraron más de 3.000
personas. Durante ese tiempo Nida aprendió a hablar
docenas de idiomas y formó y desarrolló su revolucionaria
teoría de la equivalencia dinámica y formal. Utilizando
este nuevo concepto, Nida tradujo la Biblia adaptándola
a cada cultura, cosa que antes no se había hecho porque
algunos traductores consideraban que ciertas expresiones
presentes en culturas minoritarias eran muy extrañas, y
por lo tanto inapropiadas para la Biblia. Un ejemplo lo
expone el propio autor en su libro Fascinated by languages
(2003) en el que comenta un caso de Sudán de Sur, donde
el término y concepto de “perdón” se conoce con la
expresión de “escupir en el suelo delante de alguien”. En
los juicios cuando el culpable paga sus multas y después
de recibir ahí mismo su castigo, él y el demandante tienen
que escupir en el suelo. Esa acción significa que las partes
están de acuerdo con la sentencia y que no volverán a
llevar ese mismo caso a juicio nunca más y, por extraño
que nos parezca, esa expresión es la más adecuada para
expresar el “perdón” en la Biblia de Sudán de Sur.
Así que gracias al esfuerzo y empeño de Eugene A.
Nida algunos ahora pueden entender mejor el mensaje de
Dios y otros leerlo por la primera vez en sus vidas. Hemos
perdido a un maestro pero nos ha dejado un gran legado.
* Galeotti, J. (2011) Un nuovo Girolamo (Un nuevo
Jerónimo). L’Osservatore Romano (el Vaticano) [en línea
URL: http://tinyurl.com/nuovo-girolamo ]
**Vega, M.A. (1995) Entrevista a Eugene Nida. Revista
Hieronymus de la UCM (Madrid), vol. 2, 91-96.
Anca Ardelean

Algunas de sus obras
• Bible Translating: an analysis of principles
and procedures with special reference to
aboriginal languages, Londres, United Bible
Societies, 1947
• Toward a Science of Translating, with special
reference to principles and procedures
involved in Bible Translating, Leiden, E.J.
Brill, 1964
• Morphology: the descriptive analysis of
words, Ann Arbor, The University of Michigan
Press, 1965

• The Theory and practice of translation (con
TABER Charles R.), Leiden, E. J. Brill, 1969
• Exploring semantic structures, Munich, Fink,
1975a
• Componential analysis of meaning, The
Hague, Mouton, 1975b
• Language Structure and Translation, Stanford
University Press, 1975c
• Fascinated by Languages, Amsterdam:
Philadephia J. Benjamins Pub. Co., 2003

pàgina 10

efateí traducció+tecnologia

¿Qué sabemos del networking?
Azar Majdoub

Quien dispone en su agenda online de un grupo selecto de contactos cibernéticos es como si tuviera entre
manos un valioso tesoro. Teléfonos, nombres y apellidos
que, bien guardados y mantenidos (es imprescindible
evitar que se oxiden por culpa de la desidia, en este caso
dejarlos sin actualizar), pueden ser una potente herramienta para el progreso y el desarrollo profesional.
LinkedIn, Viadeo o Xing, son unas de las redes sociales profesionales más frecuentadas, una herramienta
adicional para encontrar empleo, buscar los candidatos adecuados, pedir recomendaciones o a veces, simplemente formar parte de una comunidad virtual. Es la
manera idónea de hacer Networking, que consiste en
construir y cuidar tu agenda de contactos sociales. Eso
no significa repartir tarjetas de visita a diestro y siniestro, sino más bien fomentar la unión de personas para
ayudarse mutuamente. Según Félix López Capel, alto
ejecutivo de Affirma Business Centers y presidente de
la Asociación Nacional de Networking (Asonet), se trata
de «toda aquella actividad comercial a través de llamadas a puerta fría, recomendaciones, búsquedas en la red,
pertenencia a asociaciones o clubes, asistencia regular a
eventos sectoriales (…) con el objetivo de obtener contactos puramente profesionales». No deja de ser una carrera de fondo, ya que «requiere de la constancia para
crear, acrecentar y mantener dicha red; no en vano forma
parte de nuestro patrimonio», explica Capel, autor de ‘El
poder del Networking’.
«Practicar Networking es algo sanísimo en nuestra
vida profesional», afirma Emilio Márquez Espino, consejero delegado de Networking Activo, una comunidad
con más de 15.000 miembros en las redes profesionales,
pionera en la organización de eventos para conectar personas y empresas. «No solo nos beneficia a nosotros;
también puede repercutir favorablemente en nuestras
empresas y proyectos, ayudándonos a encontrar posibles
colaboradores, socios o inversores. Hacemos Networking para avanzar en nuestra carrera, expandir nuestro
negocio, aumentar nuestra visibilidad y mejorar nuestra
red de contactos profesionales», añade este emprendedor
de 33 años, convencido de que generar sinergias es una
necesidad en tiempos de crisis. En este sentido, el último
informe Nielsen Online (diciembre de 2009) señala que
la inestabilidad económica ha propiciado un incremento
del 16% del tráfico de las webs de Networking profesional en España. Ya lo dice el refrán: Hay que tener amigos
hasta en el infierno. Aunque sean virtuales…

15

consejos

para un networking efectivo

1

Organiza tus contactos
Vuelca todos tus contactos (tarjetas, agendas, notas)
en una única base de datos y completa toda aquella información que te falte. Usa las redes sociales para retomar el contacto con personas clave.

2

Sé observador
Cuando conozcas o visites a alguien, observa con
atención su forma de vestir y de hablar, fíjate en los libros y títulos de su despacho... Te darán pistas para buscar puntos en común y romper el hielo.

3

Transmite sinceridad
No recopiles tarjetas a toda costa sin profundizar en
la persona que acabas de conocer o sin prestar suficiente
atención. No mientas ni exageres sobre tu experiencia y
tus logros y comparte la misma información que te da la
persona. Que haya reciprocidad.

4

Cuida tu presentación
Tienes que ser capaz de explicar en un minuto quién
eres y a qué te dedicas. Práctica tu presentación profesional para que sea natural, clara, concisa y para que
despierte el interés de tus interlocutores. No tengas prejuicios ni interrumpas. El mejor conversador es aquel
que escucha.

5

Pide referencias
Tus contactos te van a proporcionar valiosas referencias, así que cuídalos para que su número se multiplique.

efateí

pàgina 11

11

Haz seguimiento
Es uno de los aspectos clave del Networking. Hacer un correcto seguimiento demostrara a la otra persona que eres profesional. No tardes más de 24 horas en
enviar la información que te solicite, recomiéndale un
artículo de su interés, búscala en las redes profesionales
y conéctate, síguela en Twitter, comenta su blog...

12

Sé una estrella, un conector
Conviértete en el centro de una red, muévete en
distintos círculos para que tu red crezca, comparte tus
mejores contactos.

13
6

Organiza tu agenda cada semana
Echa un vistazo a todas las actividades que tienes
planificadas durante la semana, organízate para llegar
con puntualidad a ellas y descarta las que consideres
que no te van a aportar lo suficiente.

7

Visita diferentes grupos y quédate con los mejores
Investiga y visita diferentes grupos, asociaciones, clubes y eventos. Los grupos son perfectos para conocer
a mucha gente de una sola vez, programan actividades
diversas y se reúnen periódicamente.

8

Toma notas en las tarjetas de visita
Lleva siempre tarjetas de visita encima. Cuando recibas una, tenla presente para memorizar el nombre de
la persona con quien hablas. Anota en el dorso los puntos de interés que surjan en la conversación, así como la
fecha y el lugar del evento. Deshazte de las tarjetas que
no despiertan tu interés.

9

No tengas miedo a llamar a puerta fría
Cuanta más información tengas previamente, más
sencillo será establecer una conversación cordial desde el principio. Planifica tus llamadas, elige las horas
más convenientes del día, envía un correo electrónico
avisando de que vas a llamar y da protagonismo a tu
interlocutor.

10

Utiliza la red
Las redes profesionales te permitirán conocer la
trayectoria profesional, intereses y grupos a los que pertenece tu contacto. Etiqueta y clasifica estas categorías
para luego visualizarlas mejor.

Ofrece sin esperar nada a cambio
Hay que dar primero para luego recibir. Sé generoso y positivo. Recomienda a alguno de tus contactos
si lo necesita. Borra de tu lista a quienes son reacios a
hacer lo mismo y solo se aprovechan.

14

Colabora con el grupo
Ofrécete para ayudar a tu grupo preferido. Tu colaboración será bienvenida y aumentará el respeto y la
confianza hacia ti.

15

Interactúa offline
Son contactos profesionales, pero también personas. No está de más que de vez en cuando interactúes con ellos fuera de la red, apuntándote a comidas o
fiestas. El Networking se basa en la confianza, y forma
parte de un compendio de factores que no solo se encuentran en el trabajo.

efateí actualitat

iCulto
El legado de un visionario
Sara Fernandez
El pasado 5 de octubre nos llegó la triste noticia del
fallecimiento de Steve Jobs, mundialmente conocido
por ser el fundador de Apple y Pixar. El corazón de este
magnate y empresario californiano dejó de latir a la pronta
edad de 56 años a causa de un cáncer de páncreas contra
el que llevaba luchando ocho años.
Tras la noticia de su muerte, el mundo se dio cuenta de que
había perdido a toda una eminencia de las tecnologías más
avanzadas. Los usuarios de redes sociales como Facebook
y Twitter manifestaron su profunda consternación a través
de millones de mensajes, muchos de ellos bajo la etiqueta
‘’iSad’’ (un juego de palabras, como si se tratase de otra
obra de Apple como el iPhone o el iPod). Incluso sus
colegas de profesión y competidores más directos como
Bill Gates (Microsoft), Mark Zuckerberg (Facebook) y
Larry Page (Google) rindieron su propio homenaje a la
figura de este gran creador en sus respectivos perfiles.
Dotado de ideas brillantes a la par que originales, Steve
Jobs logró innovar toda la producción tecnológica de las
últimas décadas. Definitivamente, fue un ejemplo a seguir
por pequeñas y grandes empresas.
Oriundo de familia humilde, su travesía hacia el éxito
no fue cosa fácil. Sin embargo, acompañado de su carácter
emprendedor, creativo y persistente, logró alcanzar todas
las metas que se propuso.
En el año 2005 Steve Jobs dio una conferencia en
la Universidad de Stanford, una de las universidades
más prestigiosas del mundo, con motivo de un acto
de graduación que logró congregar a centenares de
estudiantes expectantes por escuchar sus palabras. En
dicha conferencia, Steve no solo pronunció sabios e
inspiradores consejos, sino que también relató la historia
de su vida con total sinceridad y sencillez: sus inicios, sus
fracasos, sus logros, sus inquietudes, sus metas. Libre de
fingimiento.
Steve Jobs era una persona con un gran talento, un
revolucionario de la esfera tecnológica y todo un ejemplo
a seguir. Desde la revista Efateí os animamos a que
escuchéis con atención el famoso discursode Steve Jobs
en la distinguida Universidad de Stanford. Comprobaréis
que con esfuerzo y dedicación toda recompensa acaba
llegando, y que no todas las personas que gozan de gran
prestigio social tienen por qué ser unos engreídos. La
humildad de este hombre se ve reflejada en sus sinceras y
conmovedoras palabras. ¿Será por eso que nos ha dejado?
¿Será cierto eso de que siempre se van los mejores’?

efateí wiadomości
Una película sobre su vida
La productora Sony logró adquirir los derechos
cinematográficos de la biografía del creador de Apple por
un valor de 3 millones de dólares. En el caso de llevarse a
cabo tal filmación, no sería la primera película en cobraría
vida la figura de Jobs. De hecho, ya en 1999, se rodó
Piratas de Silicon Valley, cinta en la que se narró su propia
historia, junto con la de Steve Wozniak y Bill Gates. En
esta ocasión, el papel de Jobs fue interpretado por Noah
Wyle (Urgencias, Falling Skies).
Su biografía, bestseller incluso antes de ser publicada
La vida de Steve Jobs también quedará plasmada en
papel. Su biografía oficial ha sido llevada a cabo por el
escritor y biógrafo Walter Isaacson, que durante dos años
realizó entrevistas al propio Jobs y a todo su círculo más
cercano, tanto de su terreno profesional como personal.
Dicha publicación saldrá a la venta el próximo 24 de
octubre y a falta de escasas semanas, ya ha logrado ser
todo un récord de ventas. En el caso del portal Amazon,
es indiscutiblemente el más buscado del momento y está
arrasando en su venta anticipada.
Homenaje en la Apple Store de Barcelona
Steve Jobs fue también homenajeado y recordado en la
Apple Store de Barcelona, situada en el centro comercial
La Maquinista. Centenares de admiradores se acercaron
a la tienda oficial de la Ciudad Condal para mostrar
sus condolencias y dejar su huella con una infinidad de
mensajes, fotografías y flores. Hubo quien incluso ofreció
una manzana mordida, como si se tratase del logotipo
oficial de dicha marca.

pàgina 13

In 1997, Steve Jobs rejoined the company he
founded 20 years before.
Here you have Apple’s top money makers or Steve Jobs’ greatest hits from then till today.Basically the
iEra:
•

•

•

•
•

•

iPod: a complete revolution in the personal digital
devices market. Steve Jobs’ critical first intervention. iPod began Apple’s march to become what
it is today.
iTunes: for music, media, apps, etc ... iTunes
looms in a big way in our digital culture, it is one
of the truly unique innovation of the Jobs’ iEra.
Unlike other products, iTunes is a growing business. It sold 10 billion apps in less than half the
time it took to sale that many songs.
Mac line: It represents between 18% and 20% of
Apple’s revenue and growing at about 23% over
the last year. Jobs used to be especially proud of
this category, because it is here where Apple was
ridiculed as the nesh player back in the day when
it just did computers.
Today OS X has about 15% market share in the
US. Switzerland is the number one Mac OS country.
iPad: they call it the toy, it is by far Apple biggest
growing product with 600% growth in the last
year. iPad may go down in history as Jobs last
product as Apple CEO, it represents about 21%
of Apple’s revenue. Even with dozens of competitors, iPad will have 60% of market share through
2011. When consumers are asked which tablet
they are considering to buy, 95% of them say
iPad.
iPhone: most of us do not realise how much of
Apple’s business the iPhone constitutes. It is
nearly half of it. Combined with iPad, those two
are basically the company. With 27% of market
share, no other company makes so much money
out of a single phone model.

There is another very big hit that you definitely
cannot buy, the Apple Stores. With 300 of them
around the globe, they generate the highest revenue
per square foot in the entire retail chains business.
Doubling Tiffany’s stores sales volume, and making
seven times the dollars of Best Buy stores.
Azar Majdoub

pàgina 14

efateí cultura

Sara Rodríguez

El Cosmocaixa és el Museu de la Ciència que
pertany a la fundació “La Caixa”, ubicat a les
instal·lacions del que va ser el primer Museu de la
Ciència interactiu d’Espanya. L’edifici, obra de Josep
Domènech i Estepà i posteriorment remodelat per
Robert i Esteve Terradas, es compon de 9 plantes, sis
de les quals són subterrànies, amb llum natural, i una
gran plaça amb vistes a la ciutat. Un cop resumida la
història, parlem una miqueta dels continguts. Potser
us preguntareu: “Què se m’ha perdut a un museu de
ciència? Això no va amb mi, deu ser un avorriment i
no entendré res, ja en vaig tenir prou amb les mates
de l’escola.” Però, no representa que som nosaltres
els traductors els qui hem de saber una mica de tot?
Potser podríem donar-li una oportunitat a aquest
museu i segur que en sortim més culturitzats i sabent
moltes més coses que en entrar. A més a més no cal
ser un expert en el tema i pots descobrir-ho tot per tu
mateix, deixar-te portar per totes les seccions, llegir
les explicacions de cada invent i experimentar amb els
diferents projectes. En això es basa aquest museu; una
mescla de joc i didàctica mitjançant la interactivitat
amb els seus visitants.
Per a tots aquells que ja hi hagin anat, coneixeran
la rampa de cargol enrotllada de tubs serpentins de
centenars de metres, amb aquell arbre immens que hi

ha al centre. Tot baixant, l’ambient s’endinsa en la
penombra de les profunditats del museu fins arribar a
la sala principal. Ara que hi som, és difícil de creure
que un espai tan gran es pugui dissimular tan bé
sota terra, per no parlar de l’impressionant rellotge
Pèndol de Foucault (si voleu saber com funciona,
aneu-hi!). La primera exposició temporal que veiem,
“Dinosaures” (fins al 18 de març). Ens trasllada al
desert de Gobi, fa uns 120 millions d’anys, a l’actual
Mongòlia, acompanyats d’un petit comitè reptilià
amb la crème de la crème dels dinosaures
. El més gran de tots, el Tarbosaurus bataar, fa una
mica de riure; tan gros, amb unes dents esfereïdores
i unes manetes tan exageradament petites. Amb un
deix de nostàlgia, veig el protoceratop que per a
mi s’assembla molt més a la Sera de “En busca del
Valle encantado” o l’adaptació reptiliana d’Eduard
Manstisores, aquí conegut com a terizinosaure.
Passem a l’àrea dels experiments. Aquí podrem
xopar-nos una mica de les lleis de Newton, amb la
teoria de l’acció-reacció, o les propietats de les corbes
còniques i la geometria projectiva, i dels descobriments
d’altres científics com l’efecte de Coriolis, l’efecte
Venturi i la incertesa del moviment brownià. Dit així
sembla una llauna de les grosses, però deixareu de
pensar-ho quan us enganxeu a jugar amb la piloteta

efateí культура

d’una banda a l’altra, a encendre i apagar llums amb
efectes epilèptics o a fer girar l’aigua com bojos.
Després de fer una mica de científics llunàtics,
podem jugar amb els pobres animalons i “trollejarlos” una estona. Com s’adapten els animals al medi?
Ho podrem descobrir mentre els canviem la direcció
de l’aigua o els fem escoltar sons diversos per veure
com reaccionen.
I finalment, el meu racó preferit: el Bosc Inundat,
un tresor amazònic a Barcelona. La pluja, la humitat,
els sons, l’aigua, la calor, tot plegat un veritable viatge
a la selva tropical. Podreu veure com s’organitzen les
formigues, sentir piular les Eurypyga helias, veure els
ulls delerosos de les piranyes mentre els hi feu pam i
pipa, com una anaconda es menja un ratolinet o com
naden els capibares i unes besties gegants amb boques
enormes anomenades pirarucús.
Tot això és un petit tastet del que trobareu al Museu
de la Ciència. Hi ha moltes exposicions, algunes
permanents i d’altres que varien trimestralment i
dirigides a un públic molt variat, pels més grans i els
més petits. En definitiva, un museu molt recomanable
per passejar-hi un matí o una tarda del cap de setmana,
i millor si trobeu algú que us hi vulgui acompanyar,
us ho passareu d’allò més bé!

pàgina 15

CosmoCaixa
Isaac Newton, 26
08022 Barcelona
http://obrasocial.lacaixa.es
Exposicions temporals

Reciclatge Fins al 30 de gener
Dinosaures Del 17 de febrer
al 18 de març

Obert de dimarts a
diumenge de 10h a 20h

efateí música

pàgina 16

Dummy, Portishead
Laura Obradors Noguera

que proporciona un ambiente extrañamente sensual.
Wandering Star vuelve a oscurecer el sonido del
disco. Luego llegamos a It’s a Fire, una canción con
Dummy
un ritmo algo más animado que el de las anteriores,
lo que no significa que las letras acompañen esa
Portishead
disimulada sonrisa. Numb es ya desde el principio
Go! Beat
una canción con un ritmo que notamos como pesa
1994
en la cabeza, aunque hay que fijarse que la voz de
Electrònica, Trip-Hop
Gibbons es más clara y un poco más enérgica que
45:29
en la mayoría de temas. La siguiente pista es Roads,
una canción que, escuchada con detenimiento, pone
la carne de gallina: una letra extremadamente triste,
acompañada de violines y un ritmo de balada que,
Un día posiblemente lluvioso de 1991, Geoff aunque puede ser una de las canciones más directas
Barrow conoció a Beth Gibbons. Barrow, hijo de del álbum, no pierde un ápice de sentimiento. Pedestal
un pueblo cerca de Bristol (Gran Bretaña) llamado empieza con scratches al más puro estilo hip-hop que
Portishead, había trabajado con Massive Attack en la por un momento nos llevan de vuelta al mundo. El
producción de su primer álbum. Era el chico del té y antepenúltimo tema es Biscuit: permanece el ritmo
a veces se encargaba de los aparatos de sonido. Lo de hip-hop y se añade una voz masculina en partes
llamaban “el chico de Portishead”, así que, cuando se de la pista. Y al final nos espera Glory Box, una joya
decidió a emprender su propio proyecto, qué mejor que entre la tristeza y otra vez esa extraña sensualidad que
ponerle su mismo apodo. Por su lado, Gibbons, criada envuelve todo el álbum. La frase Give Me a Reason
en una granja en Exeter (Gran Bretaña), empezaba su To Love You, el solo de guitarra eléctrica en mitad de
carrera musical haciendo pequeñas actuaciones en la canción y un peculiar auge de distorsión antes del
bares de Bristol. En 1993, dos años más tarde de aquel fade out hacen que se comprenda por qué la revista
Rolling Stone lo contó entre los 500 mejores álbumes
primer encuentro, nació la banda Portishead.
Dummy es el primer fruto del dúo de Bristol, que de todos los tiempos.
cuentan con el apoyo de Adrian Utley en la guitarra y
el sintetizador. Este álbum fue el primero del género
trip-hop que llegó al público general y cuya fama
cruzó el Atlántico. Contiene 11 pistas, de las cuales
tres fueron publicadas también como singles: Numb,
Sour Times y Glorybox. Al empezar a escuchar el
disco, uno de los primeros detalles del que nos
percatamos es la particular voz de Gibbons, capaz
de transmitir desde la más profunda tristeza hasta la
más fuerte de las pasiones; siempre acompañada de
un ritmo lento, casi letárgico. Mysterons ejemplifica
la tendencia generalmente oscura del disco. La
segunda pista y la canción más emblemática de este
primer proyecto, Sour Times, , es algo más rápida que
la anterior, con un acompañamiento más cargado y
en general da una sensación de más ligereza. Sigue
Strangers, que empieza con un movimiento orquestal
pero se vuelve más seca y dura, con una batería
mucho más marcada. It Could Be Sweet es un tema

pàgina 17

efateí ‫הקיזומ‬

Endgame, Rise Against
Marcos Castillo Toledo

Endgame
Rise Against
DGC, Interscope
2011
Punk-Rock, Melodic Hardcore
46:05

Rise Against presentó la pasada primavera su nuevo
trabajo, Endgame. Tras una gira por Norteamérica y
Europa, los de Chicago se reunieron por cuarta vez
en los estudios de The Blasting Room en Colorado
para dar rienda suelta a su creatividad. El resultado,
doce nuevas composiciones con sabor alternativo,
melódico y, como siempre, hardcore.
Rise Against siempre se ha caracterizado por sus
letras comprometidas y Endgame no es una excepción.
Viene cargado de reivindicaciones, mencionando
entre otras las consecuencias del huracán Katrina
o del derrame de crudo en el Golfo de México. Sin
embargo en esta ocasión se respira una perspectiva
distinta de otras ocasiones. En palabras del propio
grupo, «Endgame habla de un mundo en el que ya
es demasiado tarde para ponerse a reciclar. Ya da
igual comprar un coche eléctrico o decidir si te tomas
en serio el calentamiento global o no, porque ya ha
devorado el planeta. Aunque las letras hablan de
temas escabrosos, hemos intentado darles un punto
de vista optimista desde el ‘¿y si pasada esta etapa nos
encontramos con un mundo mejor?’».
Musicalmente el disco sigue la tendencia de Appeal
to Reason (Interscope, 2008), menos distorsionado y
no tan acelerado como sus primeros trabajos. A pesar
de todo, Architects explota sin previo aviso en nuestro
equipo de música y desata una descarga de batería y
guitarras que entra en reacción con la desgarrada voz de
McIlrath. Las cuestiones abiertas que deja encuentran
consuelo en Help Is on the Way, y la fuerza de la letra
y de los potentes riffs todavía resuena cuando llega
Make It Stop, una pista de ritmo demasiado templado
que, a pesar de todo, transmite su advertencia sobre el

acoso escolar de manera eficiente. Disparity by Design
y Satellites vuelven a combinar fuerzas contrarias, en
una muestra de la cuidada colocación de cada pieza.
La segunda parte del disco transcurre
sorprendentemente lenta por momentos. Hace tiempo
que quedaron atrás las maneras de Siren Song of the
Counter Culture (Geffen, 2004), un disco en el que
la frenética sucesión de solos y estribillos brillantes
no nos dejaba un respiro para mirar el reloj. Doce
años han dejado mella en su estilo musical, pero no
hay crítica posible con su mensaje, que sigue siendo
de rabiosa actualidad y más contestatario que nunca.
Midnight Hands y Survivor Guilt abren esta segunda
parte con letras que no decepcionan y que invitan a
poner de nuestra parte para ayudar a aquellos que
más lo necesitan. Wait for Me parece resucitar por
momentos el espíritu clásico de la banda, tras la cual
los compases de A Gentlemen’s Coup aguantan la
marcha antes de entrar en la recta final. This Is Letting
Go y Endgame traen ritmos sincopados y rápidos,
energéticos y ágiles que coronan la etapa de manera
loable.
En definitiva nos encontramos ante un sonido
limpio y comercial, cada vez más difícil de delimitar
en un género concreto y al que se le podría atribuir
la pérdida de parte de la “magia” que desprenden
trabajos anteriores. Rise Against sigue marcando un
estilo propio para cada canción y, aunque algunas
pistas saben a poco en solitario, el conjunto es una
composición bien integrada. El contenido de sus
mensajes es más reivindicativo que nunca y el
micrófono de McIlrath ruge como nunca. No parece,
ni mucho menos, la última palabra de la banda.

pàgina 18

efateí facultat

Consell d’Estudiants,digueu?
Teniu dubtes, queixes, suggeriments o alguna iniciativa?

J

a fa temps que pel Consell d’Estudiants de la companys i amics que no ens afecta tant com als altres,
Facultat de Traducció i d’Interpretació corria perquè ho admetem com llei de vida: un viatge que
la iniciativa de fer una revista dels i per als en algun moment ha de començar per tots. Perquè, en
estudiants de la facultat, tal com havia existit essència, la FTI és una Facultat de Viatgers.
anys enrere. Ara, per fi, ha aparegut un grup de gent
Donem el nostre suport a l’equip de redacció de la
que ha decidit arromangar-se les mànigues i donar-la revista i a tots aquells que, individualment, han enviat
a llum, amb la qual cosa ja podeu tenir a les mans els seus articles i aportacions amb tots els recursos
el primer número de l’Efateí, que esperem que sigui que han estat necessaris perquè aquest nadó que avui
només el primer de molts més.
obre els ulls per primer cop, tingui una vida llarga i
Aquesta revista ha de servir per compartir vivències satisfactòria.
i coneixements relacionats amb la nostra facultat i els
En primer lloc, i ja que estem als inicis de la
seus estudis, i per combinar-les amb entreteniment i revista, voldríem aprofitar aquest espai per explicar
pinzellades sobre la cultura no només nostra sinó de una mica als nouvinguts i a tota la resta d’interessats
tots els que ens envolten.
què és el Consell d’Estudiants i
Com va dir algú, la FTI és
què és l’Assemblea d’Estudiants
El
Consell
d’Estudiants
una facultat de pas, una cruïlla
de la Facultat de Traducció i
està a la vostra disposientre gent de diverses ètnies i
d’Interpretació.
cultures que alhora serveix als
ció. Només heu de picar Què és l’Assemblea
seus estudiants de trampolí cap a
d’Estudiants?
la porta que trobareu al
un ja familiar món exterior; és el
L’Assemblea d’Estudiants és
port de la Universitat Autònoma
costat de la màquina de l’organ que decideix la postura
de Barcelona. La gent de la FTI
dels estudiants respecte totes les
cafè.
estem tan acostumats a dir adéu i
qüestions que els afecten com a
un incert “fins aviat” als nostres

efateí fakultät
col·lectiu. És una reunió de tots els estudiants de la
facultat i debat i canalitza les inquietuds, propostes i
queixes col·lectives de l’alumnat.
Què és el Consell d’Estudiants?
El Consell d’Estudiants és qui principalment
s’encarrega d’executar les decisions de l’Assemblea,
fent-les arribar als òrgans de govern de la universitat,
però alhora també recull les queixes i propostes
concretes de cada estudiant i intenta solucionar-les,
bo i parlant amb els professors o negociant amb el
deganat. També s’encarrega d’assessorar a aquells
que tinguin algun dubte, de dinamitzar l’Assemblea i
de fer-ne difusió, d’organitzar activitats a la facultat,
etc.
Està format per tots els representants d’estudiants
de la facultat: estudiants membres de la Junta de
la Facultat, estudiants membres del Claustre de la
Universitat i delegats de classe de la titulació d’Àsia
Oriental, però també està obert a col·laboradors que
vulguin participar en les diverses activitats.
Aquest any, precisament, s’havien de fer eleccions
parcials a la Junta de la Facultat, el “parlament” de
la FTI, per cobrir tan sols les places vacants que hi
havien quedat l’any anterior, i finalment, els vuit
juntaris nous que han estat escollits es sumen als deu
que ja en formaven part.
A partir d’ara, només em resta dir-vos que el
Consell d’Estudiants està a la vostra disposició pel
que vulgueu. Si teniu dubtes, suggeriments o queixes,
per a qualsevol cosa, només heu de picar sense cap
inconvenient aquella porta que trobareu al costat de la
màquina de cafè.
Atentament,
Gerard Bona
Coordinador del Consell d’Estudiants

pàgina 19

Estudiants a la Junta
de Facultat 2011/2012
Gerard Bona Fonoll

Ramona-Ioana Florea

Arnau Gallego Arcusa
Dari Garcia López

Pia Gaspart Agustí

Josep-Oriol Guinovart Pedescoll
Ismael Khayal Zamora

Jonathan López Sánchez
Azar Majdoub

Teresa Mas Carreras

Laura Obradors Noguera
Christian Olalla Soler
Ferran Pérez Mena

Maria Gea Palau Roig

Daniel Edward Price Croft
Maria Protsyk

Teresa Roca Portolés

María José Trujillo Serrano

efateí miscel·lània

pàgina 20

Suit-Up Day
Yo Bros,
Last 13th of October we celebrated a long-lasting
tradition (well, it will be long-lasting) which dates all
the way back to last year, all thanks to the initiative
of Javier Ortiz who at present time finds himself in
Japan.
In 2010, Javier hung up a couple of posters and a
small group of us came to the Faculty officially
suited-up. All of us looking sharp in our suits
and dresses. This year we repeated Suit Up Day to
great success, with over a hundred people coming
to University suited up with great style. We must
especially thank those who were rocking their suits
on their first year here. They can never say no to an
opportunity to do whacky things.
Believe me when I say this tradition will go down
the years, and every year we’ll have a group picture
taken and properly archived for historians hereafter
to amuse themselves with. This way everybody will
know how freaky we’ve been and will take inspiration
from it to keep Suit-Up day happening into eternity
(hopefully).
Daniel E. Price

efateí variat

pàgina 21

Passatemps
Sudoku

Nivell fàcil

Sudoku difícil

Escacs
Mouen negres i aconsegueixen escac i mat en 3
moviments

Dificultat: mitjana
Temps: 15 min

Les Frases
«Bystra, bystra!» Natalia Kubyshina, professora de rus
«Vau tenir vuit anys d’Aznar i encara no heu
entès que si dieu una cosa amb seguretat,
encara que sigui mentida, semblarà veritat?»
Joaquim Martí, professor de català
«En un dictat a Ciències de la Comunicació
vaig dictar “es reunien el metge, el notari i
l’apotecari”, i sabeu què em va escriure, un?
“La Puta Kary”!» Maria Teresa Barenys, professora emèrita de català
«Aquí tenim aquest meravellós Llac Baikal...
aquesta meravellosa Conca del Tarim...
aquesta Depressió del Turpan...» Miquel Vilaró, professor de geografia

pàgina 22

Barcelona, 2011. La crisi dels anys anteriors s’ha intensificat i ara afecta gairebé tots els
sectors de la població. Les manifestacions són cada cop més freqüents. Cap sector no
se’n salva: educació, sanitat, habitatge... però no són els únics que tenen problemes.
Últimament a Barcelona passen coses molt estranyes. Persones que desapareixen,
accidents inexplicables, alteracions meteorològiques, relacions impossibles i escàndols
públics que havien de ser totalment secrets. Són coses que passen davant els nostres ulls i,
aparentment normals, amaguen un secret que mai no ens hauríem imaginat.
En Pau Esteve ja fa anys que coneix el motiu d’aquestes anormalitats. Ell és poderòleg. El
seu avi li va explicar que el món està ple de gent “especial”, amb poders sobrenaturals i
que, pel seu bé, viuen amagats entre la població “normal”. Va inculcar a en Pau la idea
que els poders són un do que cal aprofitar per a ajudar als altres i si se’n fa un mal ús poden
ser molt perillosos. Així, en Pau, després de viatjar per tot el món en missions humanitàries,
ha tornat a Barcelona per reunir als seus iguals en un grup on ajudar-se i desenvolupar els
poders de tots els seus integrants.
En un altre lloc de Barcelona, el Nil, un jove presentador televisiu, també està reunint gent
amb “dons especials”. Ara bé, potser les seves intencions no són tan bones com les d’en
Pau...
La gent amb poders està pertot arreu, molt a prop teu. El teu professor, la teva veïna, el
conductor de l’autobús o la presentadora del teu programa preferit. Ara et toca a tu
decidir. Seràs un ciutadà normal o bé tindràs poders? Defensaràs als teus iguals o bé els
trairàs per poder? Tu tries!
enigmesdebcn.foroactivo.com

 

pàgina 23

T’agrada escriure?
Prova Enigmes de Barcelona!
L’any passat, un grup de noies de la FTI van tenir la idea de crear un fòrum de rol interpretatiu
fantàstic (en ambdós sentits de la paraula) ambientat a Barcelona.

Però, què és Enigmes de Barcelona?
EdB és com un videojoc al qual es juga escrivint. Cada usuari és un personatge, amb el seu
habitatge, la seva feina, la seva història personal, els seus amics i familiars i també, si vol, els
seus poders especials o paranormals.

Com funciona?
Per a jugar-hi només t’hi has de registrar. És molt fàcil (com qualsevol fòrum) i totalment
gratuït. Pots crear el teu personatge des de zero o agafar-ne un dels que ja hi ha creats
a l’apartat Cercarol (n’hi ha de molt importants disponibles!), això sí, sempre seguint les
normes que hem elaborat (no us oblideu de llegir-les abans de començar!).
Cal escriure-hi en català, però si el teu nivell no és gaire alt, no t’amoïnis! A Enigmes de
Barcelona tothom pot aprendre. A més, és una bona manera de practicar i millorar la
redacció.
Us animem a participar-hi! Si teniu cap dubte, suggeriment o proposta, podeu contactarnos a: enigmesdebcn@hotmail.com

efateí agenda

la contraportada

Espai Cultural

Esteu avorrits a casa i no sabeu què fer, teniu massa feina i voleu desconnectar una estona, és el vostre
aniversari i voleu anar a algun racó “chic”, diferent, sortir de festa per algun lloc on no heu anat mai abans...
Aquesta és la vostra secció! Amb cinemes, cursos, restaurants i tallers del vostre voltant que potser no sabíeu
ni que existien!

BARCELONA

SABADELL

TERRASSA

Heu quedat amb uns amics o
amb el xicot/a per dinar però aneu
fluixos de diners? Us faig una
llista amb uns quants restaurants
on podeu dinar de meravella per
menys de 10 euros.
El Centfocs Al carrer Balmes
número 16, un restaurant de cuina
catalana i plats generosos, amb
uns postres que et deixen sense
paraules!
La Dolça Herminia al carrer de
les Magdalenes, 27, i La Rita al
carrer Aragó, 279, són del mateix
estil que el Centfocs, boníssims per
anar-los combinant i sorprendre la
gent amb diferents llocs.
Al barri de Gràcia hi trobem
centenars d’opcions. Per a mi,
les millors són el Kibuka, un
restaurant japonès que es troba
al carrer Goya, 9, amb el millor
sushi que he tastat fins ara (aquí el
menú pica una mica més, màxim
13 euros) i La Taberna Grega al
carrer Torrent de l’Olla, 123 (menú
diari 6 euros i escaig).
Si teniu ganes d’escoltar bon
jazz, podeu anar al Jamboree
Jazz Club a la plaça Reial número
17 o al JazzSí Taller de Músics
al carrer Requesens, 12; hi fan
concerts a diari d’estils musicals
diversos.
Per riure una estona amb els
amics, podeu anar als Impro-show
del Teatreaneu al carrer Terol, 26
de la Vil·la de Gràcia, una nit plena
de riures assegurada!

Sabeu què és el Viena? Un
restaurant de menjar ràpid, però
que a diferència de la resta està
mínimament bo. Doncs vosaltres
els sabadellencs teniu el primer
Viena de tots, el Filadors al carrer
amb el mateix nom, número 28.
També hi ha el Món Ibèric, molt
recomanable per sopars, o el
restaurant italià La Tagliatella
al carrer Calderón, 2-4. A més
a més, entre les rambles i la
Plaça del Mercat també trobareu
molts restaurants amb menús
assequibles.
El lloc per excel·lència per
sortir de festa a Sabadell és la Zona
Hermètica, amb locals com Bora
Bora, Blas, Puzzle...
El centre també està molt animat
per sortir-hi de nit, sobretot pel
Kafka al Passeig de la Plaça Major,
57; República (plaça Vallès, 5) o
La Teteria.
Si voleu estar en un ambient més
tranquil per passar l’estona amb
els amics, fent futbolins o billars o
prenent alguna cosa, us recomano
el Raíz, el Sabadebidoo i The
Wild Geese, un pub irlandès.
Entre Sabadell i Sant Quirze
també hi ha un local del mateix
estil, l’APB, amb dianes, futbolins,
billars i bitlles.

A les Biblioteques que hi ha
a Terrassa s’hi fan força tallers
mensualment i de ben interessants!
També s’hi fan tallers d’intercanvi
lingüístic sota el nom de Aprenem,
que no ens anirien pas malament.
Al carrer Galileu hi ha un
restaurant italià força bo, el Da
Sergio, ideal per anar a sopar.
Per prendre un cafè, tenim el típic
Jamaica, l’Anticco o el Nou
Cremat a la Plaça Vella.
La festa a Terrassa la trobareu
principalment al carrer La Rasa i
en particular a la Faktoria d’Arts,
un local amb un parell de sales
on hi fan concerts cada setmana.
Si consulteu el seu web trobareu
artistes com La Pegatina, The
Brew, Antonia Font i Zenet (gran
cantant de boleros), entre molts
altres.

Fi

ns

nú al
m pr
er o
o! pe
r

Sara Rodriguez Martinez


Documentos relacionados


Documento PDF efate num 1
Documento PDF uninfant
Documento PDF a natural approach to body detoxification
Documento PDF make money online with facebook
Documento PDF dr channing david riley blood pressure protocol ebook
Documento PDF enriclluciainterview2


Palabras claves relacionadas