Assaig General
PATATXU. — Vostè, jove, és el director del quadro, i jo sóc el director de la tramoia. Vostè, sense
actors, no pot fer comèdia, i jo sense fadrins, no puc muntar decorats. Em comprèn? Jo, a les sis, ja
era al meu lloc. Quina hora és ara?
GRAELLS. — Prop de les deu.
PATATXU. — Doncs ja ho veu. Fa quatre hores que m’espero, i el personal no ha vingut. Sóc jo
responsable que ni en “Sivella” ni en “Pallofa” hagin obeït les meves ordres? Com vol que jo organitzi
la feina si em falta qui la faci?... Si no tinc primeres matèries: els subordinats... M’entén, oi?
GRAELLS. — Sí, sí, us entenc. Però, vós, encara que fos tot sol, bé podíeu avançar alguna cosa. Em
sembla a mi, vaja!
PATATXU. — (Fa que no amb el cap.) No, no; la feina de la tramoia no és feina individual, m’entén?
És feina d’equip, i tot equip necessita un director, i el director sóc jo.
GRAELLS. — I el director no pot clavar cap tatxola. Jo, si convé, bé faig comèdia, caram!
PATATXU. — Ui! quina diferència hi ha! Jo fa vint anys encara enllistonava el decorat i clavava
tatxol·les, però de vint anys ençà, ni enllistono, ni pico. I no pas per manca de ganes, no! La voluntat
hi és. La culpa és del maleït reuma.
GRAELLS. — Ah!, vos patiu del reuma?
PATATXU. — Ui, si en pateixo...! Fa vint anys que el tinc estatjat a l’esquena i en aquesta cama. No
em puc ajupir ni per treure el porro de l’aigua fresca.
GRAELLS. — I que n’és de dolorós, oi? Hi ha dies que jo...
PATATXU. — Ah, també és reumàtic vostè, eh, jove! Però ara no és res. Las primeres escaramusses,
entén? Ja m’ho dirà d’aquí a vint anys! A vostè encara no li ha fet la puja.
GRAELLS. — Jo prenc un específic que diuen que va molt bé.
PATATXU. — No hi cregui! Mentida, tot, mentida. I si és una medicina moderna, encara més. És el
que jo dic, tot el que acaba igual dóna el mateix resultat. “Panassalina”, “Astraptomissina”,
“Terramassina”. Tot acaba en ina. Tot és igual.
GRAELLS. — Voleu dir...?
PATATXU. — I tant! Les medicines del meu temps totes acabaven de forma diferent, perquè totes eren
diferents. Miri: farigola, romaní, espígol, camamilla, marialluïsa, pota de rana, cua de gat. Tots els
finals diferents. Això eren medicines! i pel reuma, cregui’m, no hi ha com cada dia dues cabeces
d’alls en dejú. Oli en un llum! D’ençà que prenc això, vaig més lleuger que una daina. (Li sembla que
ha parlat massa.) A segons quines hores, s’entén!
GRAELLS. — Sí; però la medicina moderna... (Recorda que no ha cridat a en PATATXU per parlar de
medicines.) I aneu al botavant, vós, el vostre reuma i els vostres alls! Us he cridat per parlar del
decorat. El muntareu o no el muntareu?

17