Assaig General
TUBAU. — Sentirà el que ara vol fer.
GRAELLS. — Tubau, no em facis sortir de fogó. Si em vull enfadar, m’enfado, i si vull cridar, crido.
M’entens? Jo puc cridar tant com em doni la gana. Tant com em doni la gana. Ah!
TUBAU. — Sí. I llavors li ve un accés de tos, i tots hem de córrer.
GRAELLS. — No importa; amb tos i sense tos, li diré a en Patatxu tot el què es mereix. (Va alçant el
to de la veu.) I li ho diré com em sembli. Ho teniu entès? Amb crits o sense crits! Perquè jo... (Li ve
un accés de tos i s’ha d’asseure en una cadira.)
ROSER. — Vaja, senyor Graells, calmi’s.
JOANA. — (Li ofereix un tub.) Vol una pastilleta?
GRAELLS. — (Segueix tossint.) Vés al botavant, tu i les teves pastilletes.
HEL·LENA. — Piqueu-li l’esquena. Diuen que va molt bé.
TUBAU. — No val fer cas de les persones de seny...
(El senyor GRAELLS ha deixat de tossir, però encara panteixa. Dóna una mala mirada a en TUBAU.
Del cafè entren en GRAU i en PATATXU, que amb tota parsimònia i sense treure’s la gorra ni el
caliquenyo es situa al centre de l’escena. Porta les eines típiques del tramoista i es molt calmós i una
mica cama-ranc.)
PATATXU. — Diu que em demanava?
GRAELLS. — (Se’l mira un instant fit a fit, sembla que acumuli forces, i es dirigeix cap a ell.) Sí, us
demanava. Es pot saber perquè no s’ha muntat encara el decorat de ”Terra baixa”?
PATATXU. — Ah, era per això que m’ha cridat? Pel decorat? Ja et dic jo...!
GRAELLS. — Doncs, què us afiguràveu? Si no és pel decorat, de què més hem de parlar vós i jo?
PATATXU. — Què sé jo! Es pot parlar de tantes coses...
GRAELLS. — Vós i jo només hem de parlar de la vostra feina. Per què no s’ha muntat el decorat? No
us va dir el president que ho féssiu? No em vau dir vós mateix que avui podíem comptar-hi? Qué us
heu cregut què és un assaig general? Es que tots plegats us heu proposat de fer-me fracassar?
TUBAU. — Calma, senyor Graells, calma. Recordis de la tos.
PATATXU. — Miri, jove vol fer el favor de mirar-me bé? Fixi’s. Porto a sobre totes les eines de treball.
Què vol dir això? Que he vingut a treballar.
GRAELLS. — (Donant, una mirada circular a l’escenari.) Ningú no ho diria.
PATATXU. — Que he vingut a treballar, però no he pogut treballar. M’entén, oi?
GRAELLS. — No gaire. Si no us expliqueu més bé.

16