Assaig General
MARQUÈS. — És absolutament necessari anar vestit de pagès amb espardenyes de vetes? Ho trobo
una mica ordinari.
GRAELLS. — El vestit és imprescindible; ara, si et vols posar sabates roses i “sombrero hongo”, tu
mateix. (Tots riuen.) Silenci! Us heu preocupat de les barretines? Ja en teniu tots?
(Tots els homes diuen que sí.)
MARQUÈS. — (Amb menyspreu.) Barretina!... Uix!
GRAU. — Jo en tinc una, però no sé si servirà. És molt bruta.
GRAELLS. — I què hi fa, que sigui bruta?
GRAU. — Es que la mare la fa servir per colar el cafè.
(Tots riuen.)
GRAELLS. — Ai, sant cristià! Apa, no fem tanta broma i , anem a començar.
(Pel passadís central entra la QUIMETA. Veu a en TUBAU a la dreta i li fa senyes.)
QUIMETA. — Psst! Psst!
TUBAU. — (La veu i va cap a ella.) Perdona, no m’havia recordat de tu. (Parlen un moment en veu
baixa. Després dirigint-se al senyor GRAELLS.) Perdoni, un moment, senyor Graells; aquesta xicota,
amiga meva, voldria ingressar en el quadro.
GRAELLS. — Molt bé, noia molt bé. Així m’agrada. Que hi hagi joves que tinguin altres aficions que
no siguin únicament anar a ballar.
(Li dona la mà. QUIMETA tímida inicia un somriure i li dona la mà baldera.)
TUBAU. — Però hi ha un petit inconvenient. És una mica papissota i jo no sé si...
GRAELLS. — No hi fa res. Sortirà en totes les comèdies dels Álvarez Quintero. El que interessa és
que hi hagi afició. I com es diu vostè, jove?
QUIMETA. — Qui... Qui...
GRAELLS. — Vostè dona.
QUIMETA. — Qui... Quimeta Cazullerez. (Pausa, el senyor GRAELLS se la queda mirant fixament. La
QUIMETA afirma.) Ca... Cazullerez... (Pausa.) A... amb “eze”.
GRAELLS. — (Dirigeix una mirada assassina a en TUBAU.) Veurà, jove, em sembla que vostè no
podrà sortir ni en les obres dels Álvarez Quintero. Amb el seu defecte, és una mica difícil fer comèdia.
QUIMETA. — El tar... tartamudeig? Zi gai... gairebé no ze’m coneix. Veu? El pa... papizot, zí.

19