Assaig General
(Sense dir res, els tres actors canvien ràpidament de posició i es posen en la següent: GRAU, TUBAU
i MARQUÈS.)
Nooo!
(Es repeteix el joc, i ara la situació es: GRAU, MARQUÈS i TUBAU.)
(Cridant.) Noooo!
(Nou canvi i nova posició: TUBAU, MARQUÈS i GRAU.)
Ara! No us fa vergonya, al cap d’un mes d’assaigs no saber, encara com us heu de situar? No us poseu
en renglera! No feu els soldats!
(Rectifiquen.)
Ara! Antònia i Pepa, surten de l’habitació de Marta.
(La JOANA, que fa el paper de Pepa, s’acosta al senyor GRAELLS.)
La Joana i la Teresa... On és la Teresa?
HEL·LENA. — Senyor Graells, la Teresa no vindrà perquè m’ha dit que està molt refredada.
GRAELLS. — Refredada? Històries! Una altra que ja en sap prou, vet aquí.
MARQUÈS. — Jo l’he vista que anava al cinema amb el seu promès.
GRAELLS. — (Mirada despectiva a en MARQUÈS.) I en Jordi, tampoc no ha vingut en Jordi? Grau!
(S’apropa corrents.)
Què se’n sap d’en Jordi? Es que tampoc no tindrem traspunt, avui? (Silenci.) Això és per morir-se!
Com es pot fer comèdia així? Assajant de qualsevol manera! Bé, no perdem més temps. Ja faré jo
l’ombra d’Antònia. Tu, Hel·lena, ves al fons i recorda’t que entres corrents. Tu, Joana, surts darrera
meu de l’habitació.
(La JOANA porta el caudal a la mà.)
Encara vas amb el paper als dits? Quantes vegades he de dir que no vull veure cap caudal durant
l’assaig? (L’agafa i el deixa sobre el piano.) I no vull sentir ni una mosca! Al primer que enraoni
l’envio al pati de butaques! Entesos?
(Es fa el silenci, però tot seguit tots plegats tornen a parlar entre ells. El senyor GRAELLS es treu un
exemplar de la butxaca, el fulleja i diu a l’apuntadora.)
Lluïsa, pàgina 116. I sense cridar massa, eh! Que tens una veu de “chantre”...
LLUÏSA. — (Des del coverol.) I si no crido no diuen ni una paraula.
(Tots riuen.)

21