Diari de Terrassa %JTTBCUF

EF
KVOZ
EF


/07¢
$0/$634
%&
3&-"54
#3&64

Escrit a la sorra

L

A traïció del seu agent el va enfonsar, i l’Enric es va jurar que mai més el
robarien les seves paraules, no tornaria a escriure.
Però trobar feina no era fàcil per a un escriptor fracassat, així que quan el van
contractar com a tècnic de sistemes de navegació, la seva dona, la Maria, es
va alegrar... fins que va saber què significava: viure en un far a l’illot Asticara,
a Cantàbria, amb comunicació marítima cada 2 mesos. Després de molt parlar, va
acceptar provar els dos primers mesos.
La sensació de solitud va superar totes les expectatives, els dies passaven lents i
esgotadors. Però l’Enric es trobava cada dia millor, els seus passeigs per una platgeta al
sud de l’illot el provaven força bé, de fet no li havia dit res a la Maria, però a la sorra
d’aquella platgeta s’havia tornat a sentir escriptor amb una branca com a ploma, sense
por que algú li robés els seus pensaments: quan pujava la marea tot s’esborrava.
Tan bé se sentia l’Enric que la Maria no va tenir cor d’obligar-lo a deixar-ho.
Portaven ja dos anys al far, tot un rècord en aquell illot, quan va arribar el vaixell amb les
provisions i un paquet que la Maria va amagar de seguida. Tan aviat va tornar l’Enric, el
va rebre amb el seu millor somriure:
- El d’avui era molt bonic, però haurà d’esperar.
- Com?
- Mira al bagul! li va dir la Maria mirant al vell bagul junt a la porta amb uns prismàtics a
sobre.
L’Enric va treure el paquet, el desembolcallà i sorprès va llegir:
“Tinta de sorra - Antologia poètica” Enric Ribalta
Al llibre va trobar tots els poemes que creia esborrats pel mar.
Però... des de quan...? preguntava sense encertar a dir una frase sencera.
- Ho vaig saber quan vas tornar a somriure, i et seguia amb els prismàtics.

Ferran González Díaz

21