/07¢
$0/$634
%&
3&-"54
#3&64

Diari de Terrassa %JTTBCUF

EF
KVOZ
EF


Els tres porquets

F

A anys i panys, vivien al camp i del camp tres porquets. Un dia, cansats de
collites perdudes pel indomable temps de secada i pedregar, decidiren deixar
la terra camí de somnis de ciutat.
El més petit, educat il•lusòriament amb drets atorgats en normes massa
sovint sacralitzades, cop de porta i ja té un habitatge social.
El mitjà, educat en l’exemple de l’esforç i el treball dels pares i rere acadèmiques nits de
vetlla i feiners dies de servilisme impagat, cop de préstec i ja té un piset petit.
El més gran, educat en la cultura de l’estraperlo, amb picaresca habilitat i corrupte
connivència governamental, cop de mà de l’autoritat i ja té palau residencial.
Un dia el llop Especula, que ja havia foragitat a molts porquets del barri bufant i bufant i
fent volar tots els seus estalvis, va trucar a la porta del porquet més petit i com que no va
obrir, rere sirenes i porres, cop de porta i desallotjament al instant.
El porquet mitjà, que havia acollit al porquet petit, havia estat acomiadat desprès de
vint-i-cinc anys d’urbanitat i fidelitat per col·locar al fill del cap i no va poder satisfer els
voraços interessos del llop Rescat. Aquest els va anar a trobar i els crida “obriu-me,
doneu-me el meu pis” i com que els porquets no van obrir, rere cecs beneficis excloents,
cop de porta i desnonament al instant.
Aleshores els dos porquets, capcots, van retornar al camp, a la casa dels pares, on
malviuen tots quatre.
El porquet gran, surant en copes a la piscina, havia estat investigat per com va adquirir
el palau. Sort del seu bon amic el llop Corrupte que no es cansava mai de bufar i bufar i
fer volar diners i diners i sempre en volia més i era tan poderós i tenia tants amics per
tot arreu que per més que la veritat empenyés amb totes les forces no va aconseguir fer
sortir al porquet gran del seu palau, ja que sota la xemeneia del palau les olles del llop
Corrupte escaldava qualsevol que busques la veritat.
I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte no s’ha acabat ..

Josep Vancells Vallhonrat