Relats Breus 2018.pdf


Vista previa del archivo PDF relats-breus-2018.pdf


Página 1...20 21 22232448

Vista previa de texto




/07¢$0/$634%&3&-"54#3&64

Diari de Terrassa %JTTBCUF EFKVOZEF

Jocs de mitja nit

D

DESPRÉS de sopar la mare posa a dormir la Làia de cinc anys vençuda per la
son. Mentre la nena espera el petó de bona nit, la mare se li atansa i amb el
dit índex a la boca xiuxiueja:
- Làia princesa, què et sembla si juguem a fet i amagar una estona? serà
molt divertit!
-Si! Si! Qui comença?
-I si juguem en el mateix equip, estem juntetes i ens imaginem que la Dora ens està
buscant?
La mare no li deixa opció de resposta, agafa la Laia a coll i de puntetes se´n van a
l´habitació del final del passadís. De camí apaga el televisor i tanca els dos llums que
queden encesos del menjador.
Ja al terra, la nena corre divertida de la ma de sa mare; ella no riu.
Entren a les fosques sense fer soroll a l’habitació, on només hi ha una rentadora i un
petit armari sense portes que compleix amb dificultats la funció de rebost.
Tanca la porta amb molta cura i s´asseuen al terra just al seu darrera; la mare envolta
amb força la Làia mentre amb un somriure forçat li insisteix que no faci soroll, que la
Dora no les trobarà i així guanyaran el joc. La nena s’abraça a la mare amb la innocència
de l’infant.
Vint minuts més tard la nena es queixa:
- Mama, podem deixar de jugar? Estic cansada i tinc son...
- Encara no princesa ...– amb amarga tendresa li pentina els cabells amb els dits.
A fora, el pare de la Làia segueix colpejant amb violència la porta i renegant amb la cara
desencaixada, mentre subjecta amb la ma esquerra una doble malta a mig acabar.

Xavier Huguet Rueda