Diari de Terrassa %JTTBCUF

EF
KVOZ
EF


/07¢
$0/$634
%&
3&-"54
#3&64

Estil anys 70

L

‘ALBA seguia tenint moltíssim atractiu per als homes. Sense cap dubte el seu
cabell de color caoba, la seva extrema primor, la roba cenyida molt elegant
d’estil anys 70 a la que no li faltava cap detall, tenia molt a veure amb aquest
èxit. El seu triomf amb el gènere oposat, era total en tots els camps. Era
estimada i desitjada per tots, però només els més atrevits i de bona posició,
tenien el valor d’apropar-se amb l’esperança de rebre d’ella un somriure com a mol. Ella
escollia amb saviesa els acompanyants que li convenien en cada ocasió i amb els que
desitjava tenir una relació duradora.
Durant aquella setmana però, s’havia sentit inquieta i preocupada. A més de ser
observada i afalagada com de costum, va advertir que algú la seguia amb altres
intencions. Farta de no saber qui s’amagava en les ombres i quin era el motiu d’aquell
assetjament, va decidir passar a l’acció per descobrir-ho. L’endemà, carregada de valor
es va amagar darrere d’un quiosc per descobrir al seu espia. En veure que es tractava
d’una dona va quedar perplexa. La dona en qüestió, era molt joveneta i anava vestida
amb la mateixa roba, color de cabell i pentinat que ella. El seu caminar i moviments
també eren molt semblants, per no dir exactes als seus. Tot d’una, va patir un xoc quan
els seus records la van traslladar moltíssims anys enrere, veient-se en ells reflectida en
aquella joveneta quan tenia el seu mateix aspecte juvenil, que havia copiat a la
perfecció d’una altra dona, fent-lo també propi. Va recordar llavors també, la tràgica
mort d’aquella dona, en ser atropellada per un cotxe just davant d’ella.
Allà dempeus al costat del quiosc, es va quedar absorta per aquests records llunyans,
quan unes veus la van retornar a la realitat. La joveneta que l’estava seguint, des de
l’altra vorera del carrer li feia senyals amb les mans i li cridava insistentment. Però Alba
no va tenir temps a reaccionar, un camió descontrolat va pujar a la vorera on ella es
trobava.

Jordi Cabré Carbó

19