• Avançar en les actuacions de l’àmbit mediambiental (millora dels ecosistemes
aquàtics), tenint en compte els cabals ambientals (sobretot Ter, Llobregat i Segre).
• Repensar l’ocupació de l’espai fluvial de la
Garona.
• Modernitzar els regadius, harmonitzar els
aprofitaments del Segre i la Noguera Pallaresa i revisar-ne el règim d’explotació
hidroelèctrica.
• Preveure la possibilitat d’auxili (per a casos crítics) des de l’àmbit d’Aigües TerLlobregat (ATL) cap a l’àmbit del Consorci
d’Aigües de Tarragona (CAT).
• Programar inversions en les xarxes de distribució i tractaments més intensius a les
plantes de potabilització de les Conques
Catalanes Intercomunitàries. Afrontar la
modernització del Canal d’Urgell per millorar-ne les ràtios d’eficiència.
• Incloure la Directiva europea per a la millora de l’estat mediambiental del medi marí
no més tard de l’any 2020.
• Afavorir l’impuls de la participació ciutadana en la presa de decisions sobre la
gestió, la regulació, la planificació, la inspecció i el control de l’aigua a Catalunya.
• Preveure i prevenir les conseqüències per
a l’abastament d’aigua derivades de l’assoliment de l’horitzó de saturació urbanística de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). Analitzar i valorar la previsió
de possibles mesures alternatives d’abastament d’aigua en un horitzó a llarg termini
(interconnexió de les xarxes d’abastament
urbà, noves dessalinitzadores de Foix i
Tordera II, transvasament del Roine, connexió entre la conca del Segre i/o Ebre i
les conques costaneres i reutilització a
grans distàncies (del Besòs al Ter).

Caldria també redactar un nou Pla de gestió i
un nou Programa de mesures 2016-2021 que
incloguin la totalitat de la demarcació hidrogràfica catalana i els acords oportuns per a
la gestió internacional de les conques afectades amb Espanya, Andorra i França, i establir
acords provisionals amb l’Estat espanyol sobre la gestió de l’aigua fins que no es negociï,
d’acord amb la DMA, la gestió compartida de
la conca internacional de l’Ebre. De la mateixa manera, caldria assegurar el funcionament
òptim de les més de 440 depuradores existents a Catalunya.
Mesures per prevenir els riscos extrínsecs
derivats d’una actitud de no-col·laboració
de l’Estat espanyol. Caldria preveure els
mecanismes d’empara o mediació davant la
Unió Europea per si es produís alguna afectació en el servei d’abastament d’aigua potable,
el sistema de reg o el manteniment dels ecosistemes aquàtics en la CHE, i també cercar
alternatives d’abastament allà on sigui possible: reserves d’aigua subterrània, bombament d’aigua a canals de reg, derivació del
Siurana cap a l’Ebre, etc.
Un cop constituït el nou Estat català, caldria
definir-ne la planificació hidrològica, amb mesures com ara les següents:
• Analitzar i, si escau, reformar la llei tributària per resoldre les diferències impositives
existents actualment en el cànon de l’aigua.
• Abordar si cal unificar el cicle de l’aigua
en un únic marc jurídic.
• Prosseguir la política de planificació de
l’aigua més enllà de l’any 2027.
• Preveure l’impacte del canvi climàtic en el
cicle de l’aigua.
• Revisar el funcionament administratiu dels
sistemes de sanejament (depuradores) i
concretar les competències i responsabilitats dels ens locals i supralocals en la gestió i explotació d’aquests sistemes.
• Reprendre les actuacions de l’àmbit de sanejament (millorar la qualitat de les aigües),
per seguir avançant en la millora de la qualitat dels rius i de les aigües subterrànies.

2.6.3  Comunicacions i
tecnologies de la informació
Avui en dia, les societats modernes, com la
catalana, viuen en total dependència de la
tecnologia. Accions tan quotidianes com veure la televisió, disposar d’efectiu a través del
98