caixer automàtic, consultar les xarxes socials
o fer una trucada telefònica se suporten, en
major o menor grau, en sistemes d’informació
i xarxes de telecomunicacions, el que s’anomena, genèricament, tecnologies de la informació i la comunicació: les TIC.

per tal d’assegurar la continuïtat legislativa
en aquesta matèria.
• Començar a preparar els plans de numeració i freqüències que pertocarien al nou
Estat.
• En coherència amb les disposicions europees, valorar la possibilitat d’elaborar una
llei per a l’òrgan regulador de les telecomunicacions (actual Comissió del Mercat
de les Telecomunicacions –CMT) que en
el nou Estat, i a imatge dels països europeus, hauria de ser la suma de la CMT
i del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
• Iniciar contactes internacionals amb l’organisme regulador de les TIC, la International Telecomunication Union (ITU). Així
mateix, també seria recomanable establir
contactes amb entitats com la Internet
Corporation for Assigned Names and
Numbers (ICANN) i d’altres del sector que
ajudessin a preparar els plans tècnics i la
legislació, com és habitual a tot el món.

Atès que són clau per a la normalitat de la
societat, les TIC haurien de poder funcionar
sense problemes rellevants, i justament cal
poder garantir aquest funcionament en el moment culminant de la constitució del nou Estat
català, motiu pel qual és important establir els
escenaris de col·laboració adients amb l’Estat espanyol. En aquest àmbit caldria prendre
en consideració l’adopció de les mesures següents:
• Coordinar amb l’Estat espanyol el traspàs
ordenat de competències en matèria de
TIC, i vetllar perquè en cap moment no
quedi cap competència ni cap contracte
en una situació d’inseguretat jurídica.
• Crear un equip legal/tècnic que iniciï el
procés d’elaboració d’un avantprojecte de
llei d’infraestructures crítiques que inclogui, entre d’altres, la seva definició des de
la perspectiva de les TIC, l’obligació de les
empreses gestores d’elaborar els plans
de prevenció i recuperació de desastres,
la protecció física i cibernètica d’aquestes
instal·lacions, la col·laboració amb el cos
de Mossos d’Esquadra i/o empreses de
seguretat per garantir-ne la integritat física i
l’alineament amb el Pla nacional de seguretat pel que fa als ciberatacs. Igualment, caldria pensar en la conveniència d’instaurar
la figura del delegat del Govern en aquestes empreses, en cas d’emergència.
• Crear un equip legal/tècnic que iniciï el
procés d’elaboració d’un avantprojecte de
decret per regularitzar la relació amb els
radioaficionats catalans com a alternativa
de comunicació en cas de desastre, en
coherència amb la normativa europea que
preveu aquesta figura.
• Iniciar la preparació i redacció d’un avantprojecte de llei de comunicacions electròniques (telecomunicacions i audiovisual)

Audiovisual. Pel que fa a l’audiovisual, cal remarcar que la televisió i la ràdio són serveis
essencials per a la informació de la ciutadania, però sobretot per a la generació d’un clima de normalitat. Per això, és molt important
que el seu servei no es vegi interromput.
A Catalunya, el senyal de ràdio i televisió arriba al 85% de la població gràcies a la Torre de
Collserola i a 8 centres reemissors principals.
Perquè arribi al 99,6% de la població, ha estat
necessària la instal·lació de 500 torres addicionals.
En aquest àmbit, caldria coordinar amb l’Estat
espanyol el traspàs de l’espectre radioelèctric
per al territori català, així com els contractes i
drets d’emissió dels diferents grups de comunicació, garantir la seguretat de les infraestructures de telecomunicacions audiovisuals,
com la Torre de Collserola, els 8 centres reemissors principals i les 500 torres reemissores
disperses pel territori i iniciar la redacció d’un
Pla de recuperació de desastres.
99