període de quinze mesos (final de la primavera del 2015). Tanmateix, a mitjà-llarg termini potser es farà necessari abordar alguna
actuació estructural de millora de la garantia
d’abastament, d’acord amb el que estableixi la planificació hidrològica. A les Conques
Catalanes Intercomunitàries (CCI), la vulnerabilitat de l’abastament és extremadament
baixa i, per tant, el risc intrínsec, negligible.

Disponibilitat d’aigua: resoldre la situació històrica de risc esmentada, garantint que els
sistemes d’abastament no entrin en situació
d’emergència sota cap situació climàtica coneguda, reduint dràsticament la freqüència i
la intensitat de restriccions als usos (inclosos
els de reg agrari) i assegurant els cabals de
manteniment per als ecosistemes aquàtics.
Les actuacions proposades, algunes de les
quals ja han estat executades, estan adreçades a mantenir aquesta garantia fins a l’horitzó de l’any 2027.

En el procés de transició cap a la independència, el risc del sistema hídric a Catalunya també podria estar determinat per factors absolutament externs a la pluviometria,
l’estat de les reserves d’aigua als embassaments, els nivells piezomètrics dels aqüífers,
la producció d’aigua dessalinitzada o el volum d’aigua reutilitzada. L’actitud del Govern
espanyol en l’exercici de les seves competències en matèria de regulació i concessió
de l’aigua a les CCI podria condicionar també l’esmorteïment o empitjorament d’aquest
risc, tot i que per raons d’operació, de normativa europea i internacional, i de seguretat
nuclear, considerem aquest risc menor i altament improbable.

El PGDCFC disposa d’un programa, anomenat Programa de mesures del PGDCFC, que
articula el conjunt de mesures, tant infraestructurals com de gestió, subvenció i foment,
per assolir els objectius continguts al Pla. Té
una temporalitat de deu anys (2006-2015)
i s’estructura en quatre àmbits d’actuació:
abastament, sanejament, medi i modernització dels regadius.
La planificació, la regulació, la gestió i el control de l’aigua a Catalunya fins a l’any 2027
(horitzó de la DMA), així com les mesures que
cal implementar per assolir els objectius, tenen en l’elaboració i l’aprovació dels successius plans de gestió el marc tècnic i jurídic escaient dins de la Unió Europea. El full de ruta
sembla clar.

Per reduir el grau de risc del sistema hídric
català durant el procés de transició cap a la
independència, el Govern català ha de poder regular el sistema d’abastament d’aigua,
per mitjà d’algun mecanisme regulador com
ara l’ACA perquè pugui actuar transitòriament
com a autoritat reguladora de l’aigua.

El risc hídric intrínsec a Catalunya és equivalent a la probabilitat de patir restriccions
en l’ús de l’aigua pels efectes derivats d’una
sequera o d’un nivell molt baix de les reserves d’aigua, per exemple. En els darrers anys
aquest dèficit estructural s’ha reduït de forma
especial al sistema de gestió Ter-Llobregat
gràcies a l’execució parcial de les infraestructures contingudes al Programa de mesures
creat arran la sequera de 2007-2008. Avui, el
dèficit és quasi inexistent al sistema Ter-Llobregat a causa de l’important estalvi d’aigua
que s’ha dut a terme.

Hi ha dos tipus de mesures que cal tenir en
compte:
Mesures per reduir els riscos intrínsecs en
l’abastament d’aigua durant el període de
transició. Inclouen assumir i exercir les plenes competències en el control i la gestió dels
recursos hídrics i reprendre les actuacions de
l’àmbit d’abastament contingudes al Programa de mesures: recuperació de pous i aqüífers, modernització de regadius del DCFC i
reutilització a menys de 20 km de les depuradores.

D’altra banda, les reserves actuals d’aigua
emmagatzemada al DCFC asseguren la satisfacció de les demandes ordinàries per un
97