col·laboració i, també, dels negocis jurídics
en virtut dels quals s’encarrega la realització
d’una determinada prestació a una entitat que
tingui atribuïda la condició de “mitjà propi i
servei tècnic” d’algun poder adjudicador).

i l’altra col·lectivitats territorials i dels drets de
les persones físiques o jurídiques que hagin
estat adjudicatàries d’aquests contractes.
Subrogació automàtica. D’acord amb els
principis que s’han apuntat, el punt de partida
per articular la successió en els contractes de
l’Estat hauria de ser el de la subrogació automàtica en els drets i deures de l’Administració
de l’Estat en els respectius contractes, tot reconeixent el dret dels contractistes a participar en la negociació de les condicions concretes d’aquesta subrogació i en l’adopció
de les clàusules d’adaptació corresponents,
així com el dret a ser indemnitzats pels perjudicis que això els pugui comportar, sempre
que es puguin acreditar fefaentment, d’acord
amb els pactes o compromisos assumits. En
aquest mateix sentit, l’Informe 3/2014, de 27
de febrer, de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de
Catalunya (Comissió Permanent), analitza la
possibilitat de subrogació d’un ens, organisme o entitat del sector públic en la posició jurídica d’òrgan de contractació d’un altre ens,
organisme o entitat del sector públic, en contractes vigents i formalitzats per aquest, i concep el tràmit d’audiència del contractista en
termes potestatius en el cas de la subrogació ex lege d’un ens, organisme o entitat del
sector públic en la posició jurídica d’òrgan de
contractació d’un altre ens, organisme o entitat del sector públic –subrogació assimilable,
als efectes que ara interessen, a la subrogació derivada de la successió d’Estats en un
contracte–.

Finalment, convé subratllar que la successió
d’una Administració en els contractes closos
per una Administració diferent no es projecta
sobre situacions o relacions jurídiques més o
menys estables (com ara la titularitat de béns
mobles o immobles o el personal al servei
d’una Administració), sinó sobre una realitat
extremadament dinàmica que es perllonga i
evoluciona en el temps –sovint diversos anys–
entre la formalització del contracte, la producció dels seus efectes i la seva extinció. Encara
més, la successió contractual no només haurà de tenir en compte la vida del contracte (la
seva durada, la fase concreta en què es trobi i
les incidències que hagin afectat la seva execució), sinó també els actes previs de preparació i adjudicació. Igualment, ha de tenir en
compte les relacions jurídiques que van més
enllà de la seva extinció, a banda de l’estat
o de les conseqüències que derivin dels processos jurisdiccionals que s’hagin instat per
resoldre les controvèrsies generades entre les
parts contractants.
Totes aquestes consideracions posen en relleu la necessitat de disposar d’un inventari
dels contractes de l’Estat que afecten el territori de Catalunya i d’estudiar cadascuna de
les categories contractuals que s’hi detectin,
així com el règim específic aplicable a cadascun dels contractes identificats.

A partir d’aquests principis i regles de partida (subrogació automàtica i general, respecte als drets adquirits pels contractistes, participació i audiència als contractistes afectats
en la precisió de les condicions de la subrogació quan aquesta precisió sigui necessària,
i, si escau, indemnització dels danys i perjudicis acreditats per la subrogació) cal atendre al règim general de cada categoria dels
contractes afectats, així com a les característiques i les clàusules específiques de cadascun dels contractes vigents i, en particu-

D’altra banda, els drets i les obligacions de
naturalesa contractual encaixen sense problemes dins dels conceptes de béns i deures
emprats per les fonts internacionals reguladores de la secessió d’Estats. La solució apuntada –la transmissió dels contractes de l’Estat
predecessor a l’Estat successor– també trobaria un fonament en el principi de continuïtat
dels serveis públics i, amb caràcter general,
en el principi de seguretat jurídica, així com en
la protecció dels interessos generals de l’una
51