No!
o, no, no i no! Ja tinc dos anys, una personalitat pròpia i començo a saber què
és el que vull i el que no vull. Sovint, dic “no” per posar a prova els límits i
les normes o per cridar l’atenció. I a vegades, un petit “no” va creixent... les vostres
explicacions no em fan entrar en raó i el “no” continua creixent i creixent, més i més,
fins a transformar-se en una rabieta: ploro, crido, dono cops i puntades de peu. Canvio
d’actitud quan entenc que aquest no és el camí.
Amb el “no“ també reafirmo el meu caràcter. Un caràcter tranquil o belluguet,
xerraire o callat, decidit o reservat, i a vegades, fins i tot, agressiu: mossego o pico
els companys. A mesura que m’ensenyeu a controlar les emocions vaig aprenent a
resoldre els conflictes i expressar els meus sentiments.
La Martina de vegades no vol
les ulleres.
A partir dels 2 anys, les criatures perceben
que són persones amb capacitat per decidir
per elles mateixes i que tenen els mitjans
per aconseguir allò que es proposen fer.
És per això que ja no responen a tots els
requeriments que els fem i quan les vostres
exigències entren en conflicte amb els seus
objectius apareixen les rebequeries. Amb el
“no” el nen o la nena experimenta sobre la
seva pròpia autonomia i explora les normes
i els límits. Per tant, davant del “no” potser
serà necessari repetir les consideracions o
desviar la seva atenció oferint-li possibilitats d’actuació alternatives.
Les pautes clares i coherents donen seguretat i ajuden l’infant a contenir els seus
impulsos i permeten que vagi aprenent allò
que és convenient, que és bo i adequat. La
criatura necessita una autoritat afectuosa

que li serveixi de punt de referència, que el
protegeixi de l’entorn i d’ell mateix. Respira
a fons i pensa-t’ho dues vegades abans
d’actuar davant una rebequeria.
Es tracta d’explicar les regles (els límits)
sense entrar en discussions interminables,
amb flexibilitat, però sense deixar passarho tot, amb autoritat, però sense renyar;
tot això respectant la personalitat del nen
o la nena. És complicat, però és possible.
Algunes indicacions que s’han de
tenir en compte
• Cal atendre i entendre les seves
demandes.
• Les instruccions han de ser específiques,
curtes, senzilles i comprensibles.
• Fes evidents les conseqüències del seu
comportament.

• Arma’t de paciència!
• Dedica temps a jugar amb la criatura i
permet que estableixi el seu propi ritme.
• No recorris mai a la violència o
l’agressivitat.
• Cuida’t i estima’t a tu també!
Més informació i materials de consulta:
• A l’apartat “Créixer en família” del web:
www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/
familia/familiesenxarxa.

Al Daniel li és difícil compartir les seves coses.

He après a dir “no”:
El meu caràcter és
40

El Nil hi ha dies que té problemes
a l’hora de vestir-se.