L’hort immens de Josep Pla

D

e petit, a casa dels
avis, sempre m’havia
fixat en un dels pocs
llibres que decoraven
els prestatges del moble gran del
menjador. Dic “decoraven” perquè era estrictament així. Tots
dos venien de pagès i amb prou
feines havien anat a estudi. El
temps lliure el dedicaven a cuidar l’hort i les gallines, a caçar
espàrrecs, bolets, llenya... o a
descansar, que prou s’ho mereixien després de tants anys d’ajupir l’esquena.
Aquell llibre-objecte em resultava especial, per exclusiu, però fa
poc que vaig atansar-m’hi quan
va caure de nou a les meves
mans. La meva sorpresa va ser
descobrir que es tractava d’una
“Guia de Catalunya” de Josep
Pla amb fotografies de Francesc
Català-Roca. La crème de la crème, vaja. Als crèdits s’explica que
és una edició especial per a “la
Caixa” de 1978 amb el copyright
d’Edicions Destino, l’editorial
que va publicar l’obra completa
de l’escriptor empordanès.
Amb tota probabilitat el llibre
va ser un obsequi de l’entitat financera, un regal d’empresa, de
manera que la mateixa guia deu
adornar encara milers de prestatgeries arreu del país. Sigui com
sigui, un petit tresor que val el
seu pes en or. Primer, perquè recull la peculiar forma de veure i
entendre el món de l’autor, una
mescla de detallisme, paisatgisme, realisme màgic i predilecció
pels plaers de la vida. Segon, perquè esdevé una radiografia molt
interessant del país a les darreries del franquisme, amb una societat en plena efervescència. I tercer, perquè està magníficament

il·lustrat amb fotografies en blanc
i negre de Francesc Català-Roca,
un dels millors fotògrafs que ha
parit mai Catalunya.
La “Guia de Catalunya” també
passa per les nostres contrades.
Viladecans hi apareix un parell
de cops. Pla escrivia que “el curs
baix del Llobregat constitueix el
rebost de Barcelona (...) L’expansió de la ciutat l’ha convertida (la
comarca) en un suburbi industrial, cosa que ha permès d’intensificar els conreus. Les seves condicions agràries són excel·lents:
terrenys d’al·luvió, fèrtils, molt
ben regats per aigües subterrànies i pels dos canals que s’escolen
paral·lelament al riu, un clima
benigne, assolellat i amb un grau
d’humitat molt alt”.
Continuava així: “A la comarca,
hi hem de distingir la vall del
Llobregat i el sistema deltoïdal.
La vall constitueix un vastíssim
fruiterar, importantíssim a Catalunya. S’inicia a ponent del Prat i
puja fins a Martorell; forma el jardí més prodigiós d’arbres fruiters
que el país pot presentar. (...) Si
el visiteu per la primavera, és un
paradís terrenal. (...) Ací hi trobareu les més altes qualitats de
la fruita a Catalunya. (...) En un
mot, la vall del Llobregat constitueix una de les comarques més
admirablement aprofitades i cultivades amb una tenacitat digna
d’ésser subratllada”.
A aquestes lloances, que ens haurien de fer pujar l’autoestima i
revalorar el nostre patrimoni natural i agrícola, afegia: “El delta
del Llobregat és la més gran concentració hortícola del país. (...)
En aquest hort immens, la carxofa hi és un dels cultius més importants. (...) Aquest delta és una

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 74 - Febrer 2014

benedicció,
providencialment
posat a les portes de Barcelona,
i demostra que els qui fundaren
la ciutat, entre el Besòs i el Llobregat, tingueren molt bon cop
d’ull per a l’assentament del nucli habitat”. Tot plegat per concloure: “La seva considerable
importància agrícola l’agermana
amb els tentacles industrials de
Barcelona que es projecten sobre
la comarca, i tot plegat forma un
complex d’un volum absolutament respectable”.
Han passat més de trenta anys
des de la impressió d’aquest llibre. Un temps en què s’ha aprimat massa el terreny agrícola, tot
i que s’han materialitzat avenços
proteccionistes com el Parc Agrari del Baix Llobregat. Per desgràcia massa sovint veiem amenaces
que posen en perill la integritat
de l’espai. L’especulació i la ceguesa davant el diner ràpid són
les principals enemigues. Confiem que entre tots siguem capaços
d’evitar que les paraules de Pla
s’enfonsin en el curs de la història.
Josep Ginjaume

4