Imatges que no volem perdre

S

ec a la cadira. He d’escriure un article sobre
les dones, sobre el 8 de març, per al Punt
de Trobada. I em vénen moltes idees al cap
però, avui, sento que no tinc fluïdesa per
desenvolupar-ne cap. Penso en el retrocés que estem vivint en els drets sexuals i reproductius. Penso en el feminisme, com a lluita per garantir els
drets de les dones però, sobretot, com a moviment
que ha lluitat i lluita per garantir la igualtat d’oportunitats. Penso en els homes que volen trencar amb
el rol masculí que la societat els ha atribuït, amb
els homes que reconeixen les seves pors i treballen
per aprendre a gestionar les seves emocions. Penso
en la maternitat i en la no maternitat com a decisió
lliure...
I em vénen al cap imatges.
Recordo quan treballava amb joves fent xerrades de
sexualitat i afectivitat, i organitzant tallers de prevenció de relacions abusives. Són dones joves, amb
inquietuds, amb aspiracions acadèmiques i professionals, amb ganes de superar-se a si mateixes. Moltes dones joves però que creuen que “Crepúsculo”
és la millor història d’amor romàntic que ha existit.
Que disfressen tota aquesta càrrega amb un discurs
igualitari, però alhora, pateixen i se senten insatisfetes sense identificar ben bé per què. I recordo els
agraïments d’aquelles dones joves per haver generat un espai de confiança per poder tractar aquests
temes. I ara penso, tot el que elles em van ensenyar
a mi. I em fa molta ràbia que això es qüestioni i es
pugui perdre.
I recordo una de les primeres coses que vaig fer
com a regidora d’Igualtat. Em vaig llegir les valoracions d’un dels grups d’autoestima que es fa
des del Servei d’Informació i Atenció a les Dones
(SIAD). Dones de mitjana edat, amb històries de vi-

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 74 - Febrer 2014

des diferents. Dones que decideixen posar en valor
el que són, que decideixen buscar un espai en el seu
dia a dia per elles mateixes, per acceptar-se amb les
seves imperfeccions, i que decideixen aprendre a
reconèixer les seves necessitats i demanar que es
tinguin en compte. Dones valentes. I em fa molta
ràbia que això es qüestioni i es pugui perdre.
Aquestes són algunes de les moltes tasques que es
fan des del servei de joventut i des del programa de
polítiques d’Igualtat a nivell local. Una tasca que
es fa gràcies a moltes persones i professionals que
s’impliquen i que els apassiona la seva feina. Una
tasca que els municipis volem continuar fent, perquè la creiem necessària. Tasques i competències
que no volem que cap llei estatal ens prengui.
I m’adono que no he parlat del 8 de març... Ara,
amb el poc espai que em queda, només puc fer una
crida a totes les persones que creguin que aquesta
tasca és important. Faig una crida a sumar esforços
i a treballar conjuntament. La feina que queda per
fer es tanta que transcendeix que només ens en recordem d’un sol dia.
Verónica Arasil

3