Ens acomiadem d’Antonio Calzada,
llibreter de Viladecans

Q

uan la meva amiga Bárbara em va demanar d’escriure un petit article sobre
l’Antonio Calzada no m’hi vaig poder
negar.
L’Antonio, amic i llibreter a la llibreria Els Nou Rals
durant més de 20 anys, ens va deixar el passat mes
de setembre. Feia molt que estava malalt, de fet
sempre havia estat delicat de salut, però com va dir
un gran amic seu, se lo llevó un virus cabrón quan
encara no tocava.
Tot i ser una persona molt discreta l’Antonio ha estat una figura important per al nostre poble a més
de ser un gran lluitador. Va lluitar a primera fila
pels drets dels treballadors; va col·laborar per aconseguir un poble més digne i culte i sobretot, va lluitar contra una malaltia silenciosa i persistent.
De jove havia treballat a la fàbrica de la Roca. Com
a persona inquieta i desitjosa dels drets individuals
i dels treballadors va formar part del cercle actiu
durant la vaga del 1976. Va continuar defensant activament aquests mateixos drets en grups al marge
de partits i sindicats fins a mitjans dels 80, quan la
societat s’havia tranquil·litzat i potser conformat i
la seva salut va empitjorar.
Va ser llavors quan l’Antonio comença a treballar
a la llibreria Els Nou Rals. Aquí va fer, juntament
amb el Jordi Vicente, una tasca molt important:
difondre cultura a Viladecans. Des de darrera del
taulell va recomanar llibres a petits i grans; va encoratjar a llegir a gent que ni s’ho plantejava. Perquè
l’Antonio sabia recomanar (que no vendre) llibres.
No recomanava el que ell considerava un bon llibre
sinó el que creia que li podia agradar al lector. Tenia
la capacitat de veure l’individu i les seves necessitats, no el client.

La seva actitud davant la vida reflectia la seva
gran cultura, tenia una gran capacitat d’aprenentatge i deducció; sabia escoltar i aprendre del que
escoltava; gran lector que es dotà d’un vocabulari
riquíssim. Tots els que hem compartit amb l’Antonio Calzada una tarda en som més rics i ens podem
considerar uns afortunats. També avui, una mica
orfes.
El passat 25 de gener un grup d’amics i familiars
vam fer-li un homenatge com a ell li hagués agradat, amb tambors d’Híjar, bona lectura, música de
cinema, migas fetes per la seva mare i vi. Va ser fantàstic.
Antonio, només hi faltaves tu.....
Mònica Morales Cerezuela

CICLE DE PRIMAVERA ELS DIJOUS D’ÒMNIUM
Conferència

“EL LLEGAT DELS INDIANS. CUBA A CATALUNYA”
Amb Tate Cabré, periodista, fotògrafa i traductora
13 de març de 2014, a les 19.30 hores a la Torre del Baró (Àngel Guimerà, 2)
Viladecans