conèixer
viladecans
secció a càrrec del Grup Tres Torres

La Torre Roja: un possible origen àrab?

U

n dels temes controvertits en la nostra
petita comunitat d’historiadors, arqueòlegs i estudiosos de la zona del delta
del Llobregat és la possible localització
d’una torre altmedieval que els documents més
antics denominen «Almafar», i que alguns creiem
que podria ser l’antecedent de l’actual Torre Roja
de Viladecans.
En aquestes discussions, probablement, qui en podrà dir l’última paraula serà l’arqueologia, ja que
els coneixements materials que se n’extreuen són
bastant incontrovertibles, en estar basats en restes
sòlides, físiques i realitats tangibles. Lamentablement, mai no s’ha efectuat una prospecció arqueològica moderna a l’espai que ara ocupa la Torre
Roja, per la qual cosa, totes les hipòtesis que es
poden fer sobre el seu origen s’han de basar en la
interpretació dels textos de l’època que ens han arribat fins ara. Una interpretació, no cal dir-ho, subjecta a discussió.
Tot i aquestes salvetats, l’examen atent de la documentació aporta pistes que creiem força concloents,
i que van ser presentades a la VI Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà, que va
tenir lloc a Sant Boi el passat 16 de novembre.
La documentació que hem examinat procedeix del
Cartulari de Sant Cugat, un llibre del segle XIII on
els monjos copiaven documents més antics.
A través d’aquests documents, sabem que, a l’antiga parròquia de Sant Climent (que abastava aleshores els actuals termes de Sant Climent de Llobregat
i Viladecans) s’hi localitza el topònim Almafar, que
en àrab actual vol dir «refugi» o «aixopluc». A Almafar, al segle X, hi havia una torre, lloc per tant de
refugi i defensa en cas de perill. Per aquest motiu,
l’indret se’l denominava també, de vegades, la Torre, o la Torreta.
El 28 de gener de 1058, Bardina, fill d’Eci, feia testament i deixava al monestir de Sant Cugat un mas
a Sales i una parellada prop de la torre d’Almafar.
I donava al seu fil Mir Bardina un mas a Sant Climent i un gran domini personal (en català antic,
«alou») situat a «la torreta», amb la condició que
a la seva mort el cedís a Sant Cugat. Dos anys després, el germà de Bardina, de nom Geribert, donava
tot aquest domini del pare, Eci, a Sant Cugat, excepte una heretat a Sales. L’abat ho rebia en un acte que
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 74 - Febrer 2014

La Torre Roja en l’actualitat.

va tenir lloc a Almafar. Doncs bé, en compliment
del testament de Bardina, el seu fill Mir, l’any 1092,
va signar una acta de donació a Sant Cugat de tot el
domini que havia estat dels seus pares. La mateixa
disposició repetia al seu testament, de l’any 1110.
La delimitació precisa d’aquest alou (situat a «la
torreta») la trobem uns quants anys després, el 1138,
quan l’abat de Sant Cugat va donar a Ramon de Feixa «tot l’alou que havia estat de Bardina». Doncs
bé, en aquesta donació es detalla que aquest gran
domini afrontava, «a orient, amb l’alou de Sant
Cugat, a occident, amb la riera de Sant Climent i,
a cerç, amb l’alou de Sant Climent». Hem d’entendre el significat de domini com el d’un petit territori
que era propietat particular d’una persona, dins del
qual hi havia masies, propietats d’altra gent, pagesos, etc, que pagaven cada any una sèrie de prestacions al senyor, a mode de lloguer. En l’època medieval, aquests dominis rebien també la denominació
de «quadres» o termes jurisdiccionals.
En tot cas, el domini o jurisdicció d’en Bardina queda delimitat i ocupa un espai geogràfic amb alguns
elements coneguts actualment, com ara la riera de
Sant Climent. D’altra banda, la relació documental
que hem anat esmentant entre Almafar i Sales ens
porta a pensar que l’«alou de Sant Cugat» esmentat el 1138 com a terme oriental del que rep Ramon
de Feixa eren els masos de Sales que Bardina i Geribert havien donat feia dècades a Sant Cugat. Per
tant, l’espai d’aquest «alou», «quadra» o jurisdicció
medieval estava situat entre Sales i la riera de Sant
Climent. És a dir, on amb el temps s’hi emplaçaria la «quadra Burgesa», denominada així a causa
19