del cognom d’una família de
madament l’actual carretera
posseïdors, els Burgés, que la
C-245.
tingueren durant un parell de
Resulta molt versemblant,
segles.
doncs, pensar que Almafar
Tornant, però, al 1058, ens
termenava a ponent amb la ripreguntem qui eren Bardina
era de Sant Climent, a llevant
i Geribert, que hem vist que
amb Sales, al sud amb l’estraeren dos germans amb propida, i al nord amb propietats
etats a Sales i Almafar. Doncs
de l’església de Sant Climent.
bé, ambdós eren els fills
És a dir, que Almafar estava
d’Eci, segons ells mateixos
situat ni més ni menys que on
indiquen als documents de
ara hi ha la Torre Roja.
1059 i 1060. I qui era aquest
Per acabar de reblar el clau,
Eci, pare de Bardina i Gerinomés indicar que Recosind
bert? Resulta molt temptador
era fill de Lobelo. I Lobelo,
relacionar-lo amb un Aici [la
l’any 970 va cedir al monesgrafia vacil·la entre «Ecio» El primer esment conegut del topònim “Alma- tir de Sant Cugat un «alou»,
i «Aicio»] que apareix a la far”. La part requadrada en vermell diu: “in o domini o jurisdicció, situat
documentació com probable locum quod dicunt Almafari” (“el lloc que de- geogràficament entre el camí
parent de Recosind (li fa de nominen Almafar”). Correspon al foli 260r del de Sant Climent al nord (és
Cartulari de Sant Cugat. És de l’any 978.
marmessor l’any 1002).
a dir, el camí ral antic, que
Recosind havia heretat tot de
anava de Sant Boi a Sant Clicases i propietats a Almafar, inclosa la torre. L’he- ment), el Montbaig a l’est, una altra via important
retat, per cert, incloïa terres a Sales. Recosind, al al sud, i un torrent amb aigua corrent a l’oest. Ni
testament, fa hereu de la torre d’Almafar a Igilane més ni menys que les mateixes confrontacions in–un dels seus marmessors– i no resulta agosarat su- dicades per al domini de Bardina, probable besnét
posar que, mort Igilane, l’alou passés tot sencer a de Lobelo.
Aici o Eci –també marmessor de Recosind–. Nor- Així, aquesta fortificació militar, el passat de la qual
malment, en aquesta època, els marmessors acostu- amb anterioritat al segle XIII s’ignora, tindria el seu
maven a ser parents del difunt, i solien tenir drets origen en la torre d’Almafar esmentada l’any 1002,
sobre l’herència.
i en el gran alou que havia estat, successivament, de
D’altra banda, diversos documents indiquen que Lobelo, Recosind, els germans Igilane i Eci, Bardiles heretats d’Almafar limitaven a migdia amb l’es- na, i Mir Bardina, una línia de successió ininterromtrada, una via de comunicació important, que era la puda des de mitjan segle X a principis del segle XII.
que unia Castelldefels, Gavà, Viladecans i Sant Boi Continuarem parlant del tema en el proper número
i que en aquesta zona particular resseguia aproxi- del Punt de Trobada.
Josep Campmany

Mamut viladecanenc busca batukaires
A mi m’agrada el soroll i m’ha encantat fer les meves
cercaviles envoltat de timbals de tota mena. Per això
m’agradaria molt que la gent de la meva Colla em muntés un grupet per fer batukades. Vols formar-ne part? Si
és així, posa’t en contacte amb la meva colla escrivint a
colladelmamut@gmail.com o amb mi mateix. Ells t’explicaran què cal fer: n’hi ha prou amb ser veí o veïna de Viladecans, de qualsevol edat, i amb tenir ganes de gresca.
Gràcies. Compto amb tu. Rep una abraçada del teu

Mamut (encara sense nom)

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 74 - Febrer 2014

20