Primeres Mesures per a una Vida Digna
12/06/011
Hem sortit al carrer deixant a un costat l'aïllament de les nostres lluites parcials
i individuals i hem passat a afrontar-les conjuntament, amb entusiasme
col·lectiu. Amb això ha irromput la idea que és possible un canvi real de la
nostra existència en comú, que avui sentim amenaçada.
Ens hem apropat a la plaça per escoltar-nos, construir propostes i buscar
solucions, sense intermediaris que parlin per nosaltres: prenent la paraula i
mitjançant l'autoorganització.
Un crit de ràbia i indignació ens uneix davant la precarització i la deterioració de
les condicions de vida en tots els àmbits, causades pel capitalisme, que és
incapaç ja de resoldre les seves contradiccions internes i incrementa a més el
seu potencial de destrucció.
La nostra indignació sorgeix no només davant la no-voluntat de la classe política
d'exercir la seva funció de servei públic per al poble, sinó davant la seva
creixent submissió al poder de la banca i al capital especulatiu, afavorint als
monopolis i promovent privatitzacions de serveis públics.
La situació de crisi econòmica accentua els nivells d'exclusió i atur per la
reforma laboral, les retallades i l'empitjorament de les pensions.
L'escàndol davant tal situació, que de no canviar condueix irremeiablement a la
barbàrie, ens empeny a unir-nos a les altres forces i a fer nostres les
reivindicacions de les seves lluites (lluites obreres, estudiantils, de gènere,
d'origen, col·lectius altermundistes, d'autodeterminació dels pobles...).
Aquesta situació límit que impedeix la nostra subsistència, ens obliga a exigir i
conquistar les següents mesures:

1. Laboral
2. Habitatge
3. Sistema bancari i financer
4. Fiscalitat
5. Serveis públics
6. Medi ambient
7. Participació comunitària en el funcionament de les
institucions públiques
8. Eliminació dels privilegis als polítics, sindicalistes i
representants religiosos
1. Laboral
• Retirada del paquet de retallades en pensions, subsidis, ajudes socials i sous
dels funcionaris. A Catalunya la llei Òmnibus.
• Subsidi per desocupació suficient per cobrir les necessitats dels aturats.
• Ni un acomiadament col·lectiu més (contra els expedients de regulació
d'ocupació).

• Convertir els treballs temporals en fixos o fixos discontinus. Proposem un
únic contracte indefinit, amb un salari no inferior a 1.200-1.300 euros (tal
com diu la Carta social europea, el salari ha de correspondre's amb el 60%
de la renda Espanyola)1.
1

En cas d’acomiadament, la indemnització serà de 45 dies per any treballat, amb un màxim de 45
mensualitats

1