Assaig General

Primera Part
L’acció es desenrotlla en un teatre d’aficionats, durant un assaig. Concretament no es necessita cap
decorat. Al fons pot aparèixer la mateixa paret de l’escenari, o bé un teló que tant pot ésser d’un
interior, com d’un exterior. Arrambades contra aquesta paret hi haurà dos o tres rengles de butaques
amuntegades, un piano i una taula. Als laterals, rompiments muntats o mig muntats, fustes
d’allistonar, focus i cadires. En un racó també hi pot aparèixer l’adreç per a la representació del
drama “Terra baixa”, ja que aquesta obra és la que s’està assajant. A l’escenari no hi haurà el
coverol. Abans d’aixecar-se el teló s’hauran encès els llums de la bateria, que anirà minvant
d’intensitat fins al moment just que simula l’actor l’encén. Les entrades i sortides del carrer es faran
totes pel passadís central. Quan els actors van al cafè o en venen ho faran per alguna porta lateral
de la mateixa sala. Si no pot ésser, pel mateix escenari.
(Entra GRAU pel pati de butaques i es dirigeix a l’escenari pel passadís central. Va amb un llumí
encès a la mà, que substituirà si se li apaga. Va cantant la cançó “Mis manos”.)
GRAU. — (Cantant.)
“MIS MANOS AL ANOCHECER,
PARECEN DIBUJAR
TU CUERPO EN EL AZUL;
MIS MANOS TIEMBLAN DE EMOCIÓN,
AL RECORDAR LO BREVE
QUE FUE TU PASIÓN;
MIS MANOS LLEVAN UNA CRUZ
QUE ESPERAN ILUMINE
TÚ AMOR CON SU LUZ;
ETC.”

(Puja a l’escenari per una escala central o lateral.)
Encara són al cafè! Quina colla de tranquils! Es que hi ha coses que jo no entenc. Saben que avui és
l’assaig general i, enlloc de demostrar interès i ajudar en el que sigui necessari; s’estan al cafè parlant
com a cotorres i jugant al parxís. És clar que havent-hi en Grau, per què s’han de preocupar? Que
s’han d’encendre els llums? Ja ho farà en Grau!
(Desapareix per la dreta i s’encenen els llums de la bateria i de l’escenari. Surt cantant i inicia la
passada cap a l’esquerra.)
GRAU. — Que s’ha d’aixecar el teló? Ja ho farà en Grau! (Cantant.) “Mis manos... etc.” Ai! Aquestes
“manos” que ho han de fer tot! Quins nanus! Ja et dic jo!
(Desapareix per l’esquerra. El teló es va aixecant a empentes, com si ho fes una persona no gaire
capacitada per aquestes feines. En un moment donat, el teló baixa ràpidament, com si el que el
manipula se li hagués escapat dels dits; però, sense arribar a terra, pren embranzida i no para fins
arribar a dalt. La cançó que s’havia interromput en el moment de la caiguda es reprèn així que, de

2