Assaig General
TUBAU. — No és el nas el que t’ha espantat. És el bigoti. Oi que és el bigoti, Carme?
CARME. — Veuràs, així... de sobte...
TUBAU. — No ho neguis. És el bigoti. El bigoti que t’ha recordat un altre bigoti que et fa més por que
una pedregada.
CARME. — A mi?
TUBAU. — Sí, a tu. Aquest bigoti que t’ha recordat el Sr. Peret.
CARME. — (S’aixeca i és dirigeix a l’esquerra.) Deixat de bigotis i deixa’m dormir, que m’haig de
llevar á les cinc. Aaaah! Quina son! (S’asseu, plega els braços i tanca els ulls.)
GRAU. — I per què es lleva tan d’hora?
TUBAU. — Ha de donar corda als pollastres.
GRAU. — Als pollastres se’ls dóna corda? Jo creia que feien de despertador per iniciativa pròpia.
TUBAU. — Els de can Peret no. Són pollastres del país. Que potser et penses que són pollastres
suïssos?
CARME. — Voleu callar d’una vegada? Si m’haig de llevar a les cinc del matí és perdonar pinso a la
vaca.
TUBAU. — Inconvenients de ser empleats del “astado.” (Riu.)
CARME. — I què té a veure I’“astado” amb la vaca. No li veig la punta.
TUBAU. — Millor que no la hi vegis, la hi deuen haver afaitada! Ha, ha, ha! I escolta, aquest pinso
que donés a la vaca és sempre el mateix?
CARME. — Es clar.
TUBAU. — Llavors com sabeu quan la llet és de cinc pessetes el litre, o quan és de vuit?
CARME. — Quines preguntes!
TUBAU. — Això deu dependre de la quantitat d’aigua que hi tiren, no? Perquè vossltres tireu aigua a
la llet oi?
CARME. — Pse...!
TUBAU. — I no teniu càrrecs de consciència? Jo, si fos al vostre lloc, també n’hi tiraria d’aigua, però
no de l’aixeta. Jo, per estar més tranquil, hi tiraria aigua mineral, és més cara.
(En GRAU i en TUBAU riuen.)
CARME. — Bé, tu tens moltes ganes de gresca i jo tinc molta son.

4