Assaig General
(Durant l’anterior diàleg, en GRAU ha preparat al fons, amb un banc i una cadira i sacs una mena
de llit.)
GRAU. — Mira, Carme; t’he preparat un jaç perquè puguis estar més còmodè.
CARME. — Gràcies, Grau. I que n’ets de bona persona! Com t’ho podria agraïr?
TUBAU. — Demà, porta-li un pollastre.
CARME. — Home! un pollastre!
TUBAU. — Doncs un bròquil. Si a la teva salut no es pot menjar un animal de ploma, que almenys
mengi un animal de fulla.
CARME. — Apa, bona nit. (Es col·loca al jaç.) Escolta, Grau; tu, que ets un bon xicot, veritat que
quan arribi la meva escena, faràs el favor de despertar-me?
GRAU. — Sí, sí, pots dormir tranquil·la.
CARME. — (En veure que GRAU està com preocupat.) Qué et passa? Què vols dir amb aquest posat?
GRAU. — No, res; és que em sembla que m’han donat un encàrrec per a tu... i ara no me’n recordo.
TUBAU. — Del David, oi? Ja et vaig veure al ball, diumenge passat!
CARME. — Bé, quan te’n recordis, ja m’ho diràs, eh! Apa, bona nit.
TUBAU. — Bona nit.
GRAU. — Bona nit.
CARME. — Ah! I, si pot ser, no crideu gaire, que tinc un son molt fluix, jo. (Es col·loca bé i esposa a
dormir.)
GRAU. — Ai, caram! Que no pugui recordar...
TUBAU. — l a tu, també t’hi vaig veure, al ball.
GRAU. — A mi? Al ball?
TUBAU. — Sí, sí, a tu. No et facis el desentès. Saps escollir, noi! La Carlota és una gran xicota. I ben
italianitzada. M’entens?
GRAU. — Sí, que és una gran xicota, però potser ho és una mica massa, per mi... s’entén.
TUBAU. — (Escarnint-lo.) I quins ulls posaves! I quina boca! I quin posat!
GRAU. — (Imitant-lo.) Que jo posava els ulls així?
TUBAU. — Sí.

5