Indumentaria basica almogavar(1) masculina.pdf

Vista previa de texto
0.- PRÓLOGO.:
Como introducción a la guía de vestuario elaborada, y debido a la cantidad de información,
tipos de vestimentas… aportadas a la mencionada guía, hemos decidido elaborar esta
introducción a la guía con lo que consideraríamos la indumentaria básica para recrear a un
almogávar.
Esta pequeña introducción nos puede ser muy útil para ayudar a todas aquellas personas
interesadas en recrear a un almogávar, donde con lo más básico, irían perfectamente
ataviados, así como a los que ya poseen su vestimenta adecuada, sepamos que en los eventos
en época estival, nos es suficiente con portar lo mínimo, e ir perfectamente equipado.
A continuación tan solo trataremos las prendas básicas a portar, que serán: abarcas, calzas,
calzones, gonela, crespina y/o casco.
El resto de posibles elementos a poder vestir, las armas, las protecciones… no las
trataremos, por estar bastante explicadas ya en nuestra guía de vestimenta almogávar.
Esperamos que os sirva, sobre todo a aquellos que estáis empezando. Para ello tomaremos
como referencia este extracto de la crónica de Desclot:
“(…) E hun jorn s'esdevench, que huna companya dels almugavers s'encontraren ab huna
companya de cavallers francesos e de homens a peu; els almugavers eren pochs e
fogiren a la muntanya, si quels Francesos ne retegueren hu qui nols poch scapar. E per
maravelles nol volgueren occiure, mas amenaren lo d'avant lo princep, e dixeren li que
aquell era almugaver que havien pres. Lo princep lo guarda, e veu que no vestia sino
huna cota, sens camisa, e fo magre, e negre, de la calor del sol, e la barba que li fon
creguda, e sos cabells negres e llonchs, e aportava al cap hun capell de cuyr tot trepat, e
en les cames hunes calses de cuyr, e hunes avarques de cuyr als peus. Com lo princep lo
viu axi apparellat, maravella s'en molt, e demana li qui hom era. E ell dix que era
almugaver de les gents del rey d'Arago. «Certes! dix lo princep, no se qual bondat sia
en vosaltres ne qual ardiment; que molt me semblats catiues gents e pobres e salvatges,
si tots sots aytals. -Certes, dix l'almugaver, yo son hu dels pus catius dels altres; mas
empero, si hi havia hu dels vostres cavallers, lo millor que ell fos, yom combatria
volonters ab ell; e ell, que fos tot guarnit en son cavall, si ell se volia combatre ab mi; e
quem façats retre ma llança e mon dart e mon coltell; e si tant s'es que yol puxa
conquerir, quem lexets anar sens falla san e segur; e si ell me conquer, faça de mi ço
que vulla. -Certes, dix lo princep, aci ha bell plet (...)”
“(…) e menaren-lo denant lo príncep e dixeren-li que aquel era almogaver que havien
preso Lo príncep lo reguarda e viu-lo que no vestí mas una gonelleta ab corda, sens
camisa, e fo magre e negre del calor del solei, e la barba que li fo molt creguda, esos
cabells negres e llongs, e porta al cap un capell de cuir tot trepat, e en les cames uns
causols de cuir, e unes avarques de cuir als peus. E quan lo príncep lo viu així aparellat,
meravella-se'n molt e demana-li quin hom era; e ell dixli que era almogaver de las gents
del rei d' Aragó (…)”
BERNAT DESCLOT, Llibre del Rei En Pere,
cap. CIII
