Caja PDF

Comparta fácilmente sus documentos PDF con sus contactos, la web y las redes sociales.

Compartir un archivo PDF Gestor de archivos Caja de instrumento Buscar Ayuda Contáctenos



Proyecto1 Maquetación 1 .pdf



Nombre del archivo original: Proyecto1_Maquetación 1.pdf
Título: Maquetación 1

Este documento en formato PDF 1.4 fue generado por QuarkXPress(R) 8.1, y fue enviado en caja-pdf.es el 13/04/2016 a las 23:48, desde la dirección IP 83.38.x.x. La página de descarga de documentos ha sido vista 739 veces.
Tamaño del archivo: 39.5 MB (9 páginas).
Privacidad: archivo público




Descargar el documento PDF









Vista previa del documento


Proyecto1_Maquetación 1 13/04/2016 23:31 Página 1

Sagunt es disfressa d'Arse per a reivindicar el Patrimoni Històric
Arnau Alcaide-

X iq u e t patrici a l’ arribada de ls so ldats ro mans.

Aquest diumenge
10 d'abril, l'antiga
Arse reivindicà
des del Castell de
Sagunt una major
atenció al conjunt
d'elements històrics que conformen la seua
geografía. Es
tracta d'un episodi regular entre
el calendari anual
dels saguntins,
una cita que es
repeteix ja durant
molts anys per als
afins a Salvem el
Patrimoni Històric, la plataforma
ciutadana que reclama polítiques
de recuperació
històrica i la projecció de la ciutat
cap a la candidatura de Patrimoni
de la Humanitat
que correspon a
l'UNESCO. Enguany, no obstant,
amb la inclusió a
l'acte d'un col·lectiu veïnal, Saguntum Civitas, que,

Proyecto1_Maquetación 1 13/04/2016 23:31 Página 2

coneixedors i aficionats de la història
saguntina durant els
temps de Roma, es
disfressaren per a
escenificar un episodi històric i donar
color a un acte polític ple d'història.
L'acte comptà

amb l'assistència
d'unes trescentes
persones, que s'aturaren en silenci per
escoltar el manifest
polític de Salvem el
Patrimoni Històric
que precediria l'actuació de Saguntum
Civitas. Durant la
“Precatio” es va re-

crear una cerimònia religiosa dedicada als déus que
tenien temple a Sagunt, Mart, Isis i
Diana. Els déus, van
ser acompanyats
d'un aquilifer, un estendard, a més d'un
cornu, lictores i magistrats, com a acom-

panyants de Diana;
així com patricis i
nobles, acompanyants del déu Bacus,
un altre dels déus
protectors de Saguntum.

UN POC D'HISTÒRIA...

L e s tro pe s ro mane s e sco r tave n e l pas de ls o f iciants de l ritu al.

Proyecto1_Maquetación 1 13/04/2016 23:31 Página 3

La conquesta de
la ciutat saguntina serà el detonant de la
segona guerra
púnica entre
Roma i Cartago
En el 214 a. C. la ciutat és conquistada
per Cneo i Publio Es-

cipión i restaurada
per Publio Cornelio
Escipión, començant
un procés de reconstrucció i esplendor
sota la protecció de
Roma –romanització–, la qual cosa
comportarà un desenvolupament econòmic i artístic de la
ciutat i de la seua

zona d'influència,
obtenint els seus habitants fins i tot el
dret de ciutadania
romana. Des del
punt de vista artístic,
aquest ressorgiment
es plasmarà en l'erecció del teatre i
circ romans, així com
altres monuments
civils i religiosos, es-

tenent-se la ciutat
per la vall. Durant
el segle III a. de C.,
l'equilibri de forces
en el Mediterrani
entre dues potències, Roma i Cartago,
es plasmarà en la península Ibèrica en el
Tractat de l'Ebre –
226 a. de C.–, pel
qual aquest riu ser-

El pe rgamí q u e transpo r ta e l G e ne ral ro mà co nté cada e le me nt de l rite .

Proyecto1_Maquetación 1 13/04/2016 23:31 Página 4

1. Les acompanyants de Diana marquen el ritme al pas del General romà // 2. Tornem al S.III

Proyecto1_Maquetación 1 13/04/2016 23:31 Página 5

via de límit de
les seues respectives conquestes,
encara que per a
Sagunt –situada
en zona de domini púnico– no
li asseguraria la
seua independència, malgrat
ser ciutat aliada
de Roma, sent
destruïda uns
anys més tard –
219 a. C.– pel
cabdill cartaginés
L e s p atrície s se gu e ixe n amb de v o ció e l ritu al p e r ho no rar e ls dé u s.
Aníbal, després

L a mú sica, co m de co stu m, f o rma par t f o name ntal de l rite .

Proyecto1_Maquetación 1 13/04/2016 23:31 Página 6

d'un dur i perllongat
setge de vuit mesos,
en els quals la ciutat
va escriure una pàgina gloriosa de la
història d'Espanya
pel llance i heroisme
amb el qual es va enfrontar a l'invasor,
fita que perdurarà al
llarg dels segles.

Cle o patra no v a a e star a S agu nt , f ísicame nt .

Proyecto1_Maquetación 1 13/04/2016 23:31 Página 7

Sagunt (històricament conegut com a Morvedre, també
fou anomenat Arse) és un
municipi valencià situat a la
comarca del Camp de Morvedre.
La ciutat té dos nuclis
principals: el nucli històric
en les faldes del castell i del
teatre romà, i el Port de Sagunt, situat en la costa a 4
quilòmetres del nucli històric. El terme municipal
compta amb 65.238 ciutadans (INE 2012), repartits
entre aquests 5 quilòmetres
que separen la platja de l'antic castell romà, vivint la majoria d'ells (prop de 40.589)
en el nucli poblacional anomenat Port de Sagunt.
També es comptabilitzen altres 4 nuclis més de menor
entitat: l'Almardà, El Baladre
i les partides de Gausa i de
Montiver.

L o re n, u n de ls f u ndado rs de
S agu ntu m Civ itas

Sagunt, 2016: Arnau Alcaide. Fotorepor tatge
Ar se a Sagunt

Proyecto1_Maquetación 1 13/04/2016 23:31 Página 8

Proyecto1_Maquetación 1 13/04/2016 23:31 Página 9


Documentos relacionados


Documento PDF proyecto1 maquetaci n 1
Documento PDF escuts n 4 auxiliars rfa pdf4esc
Documento PDF pdt 74
Documento PDF nota de prensa editorial
Documento PDF escuts n 3 vitals rfa pdf3esc
Documento PDF escuts n 2 her ldics rfa pdf2esc


Palabras claves relacionadas