2.6  Infraestructures: abastament d’energia i aigua
i tecnologies de la informació i la comunicació

2.6.1  L’abastament d’energia

Atesa la gran liberalització i interconnexió
del mercat energètic, la propietat de la majoria de les infraestructures energètiques
presents a Catalunya pertany a empreses
multinacionals i inversors privats que s’ocupen del cicle complet del seu negoci, la qual
cosa garanteix la disponibilitat d’energia,
el manteniment, el desenvolupament i l’ampliació de les seves instal·lacions, així com
la gestió més adequada. En qualsevol de
les circumstàncies de futur que es prevegin, aquestes empreses consideren Catalunya una part significativa del seu mercat, i
les mateixes regles del joc empresarial faran
que la seva gestió sigui al més eficient i normalitzada possible.

Amb dades de 2009, el consum energètic a
Catalunya és de 14.550 kTEP/any, del qual
només un 5% prové de recursos energètics
propis. El consum d’energia primària es distribueix així: petroli 47%, gas 25%, nuclear 20%,
renovables i residus 7,5% i carbó 0,5%.
Catalunya, com la majoria de països europeus, no té capacitat d’autoabastament de
cru de petroli, de gas natural o d’urani, però
disposa d’instal·lacions i processos apropiats
per fer-ne el subministrament, l’emmagatzematge, la producció, la transformació i la distribució de derivats que asseguren cobrir la
demanda energètica i el consum òptim.

Actualment, la contribució de les energies renovables a la producció energètica de
Catalunya és encara molt petita, raó per la
qual caldria incrementar-la. Per aquesta raó,
l’aposta per les energies renovables es revela com una de les estratègies energètiques
prioritàries, tant les tecnologies d’ús final tèrmic com les tecnologies per a la producció
d’energia elèctrica. Igualment, el sistema
energètic català futur haurà d’impulsar l’increment de la valorització energètica dels residus, tant d’origen renovable com no renovable.

Igualment, el sistema elèctric català és estructuralment excedentari i pot garantir el subministrament del 100% de la demanda, i disposa d’un coixí d’un 40% de potència, un 20%
del qual és la reserva tècnicament necessària
i un altre 20% és encara sobrant. Amb una hipòtesi d’un 3% de creixement anual de la demanda de potència, l’equip generador català
actual podria cobrir, amb garantia suficient, el
mercat català fins a l’any 2020, sense necessitat de construir noves centrals. El sistema
elèctric català podria subministrar l’energia
a uns preus un 30% inferiors als del sistema
elèctric espanyol. Una Catalunya independent podria ser un dels Estats de la UE amb
uns preus de l’energia elèctrica més reduïts.

Mesures. Per a una bona transició energètica
a Catalunya en el període d’assoliment de la
independència, caldrà adoptar un conjunt de
mesures, entre les quals destaquem les següents:
• Assegurar els proveïdors estratègics i renovar i continuar el marc regulador de la
política energètica, amb els contractes
existents de les empreses que ja presten
aquests serveis actualment a Catalunya.

El Pla de l’energia i canvi climàtic de Catalunya 2012-2020 preveu també l’entrada en servei de noves línies d’interconnexió que elevaran significativament la ja bona capacitat
d’intercanvi actual del sistema elèctric català
amb els seus sistemes veïns.
94