manera convencional, generalitzada al món
occidental al segle xix, es presentarien dues
grans alternatives per organitzar la política de
defensa:
• Ampliar les funcions del Cos de Mossos
d’Esquadra, fent que assumeixi funcions
de seguretat externa i/o defensa, la qual
cosa implicaria una militarització parcial
d’algunes unitats i efectius dels Mossos.
• Crear una Guàrdia Nacional, amb funcions de seguretat, de gestió d’emergències o de defensa, autònoma, coordinada
amb els altres cossos de seguretat.

Tot i així, no tots els objectius de protecció estan coberts de manera òptima per aquest organisme. Si bé el perímetre i l’interior de les TIC
de la Generalitat estan en constant control i seguiment pel CESICAT, i encara que hi ha certa
col·laboració entre aquest organisme i les forces de l’ordre (Mossos d’Esquadra), cal desplegar més capacitats en el camp de la defensa cibernètica i de la intel·ligència, entesa com
a capacitat d’investigar i prevenir futurs atacs.
Per tal de reforçar aquest aspecte de la ciberseguretat en l’àmbit governamental, caldria
prendre en consideració l’adopció de les mesures següents:
• El manteniment de la col·laboració amb
els diferents organismes de l’Estat espanyol, com són el CCN-CERT i INTECO, per
garantir la seguretat de l’espai cibernètic comú; la garantia que els organismes
encarregats del desplegament del Pla
nacional de la seguretat de la informació
puguin defensar el país dels ciberatacs;
l’obertura de converses i contactes amb
altres equips de resposta d’emergències
informàtiques (Computer Emergency Response Team – CERT) en l’àmbit català i en
l’internacional, per tal de tenir el màxim
d’aliats en aquest camp.
• La protecció de les dades públiques dels
ciutadans de Catalunya, així com dels
centres de processament de dades (CPD)
dels quals depèn el Govern, mitjançant
l’elaboració d’un Pla de recuperació de
desastres, amb alternatives, si escau, fora
de Catalunya.
• La preparació de les bases de dades per
tenir un sistema electoral operatiu, uns
documents d’identificació i una Agència
Tributària amb les millors garanties d’idoneïtat i correcció en el tractament de les
dades dels ciutadans i de les empreses.
• La creació d’una sola estructura de comandament de les TIC a Catalunya que
inclogui els principals organismes amb
competències en la matèria.

El segon gran model és optar per la creació
d’un exèrcit que, ateses les noves condicions,
podria ser ben diferent dels existents fins a la
fi del segle xx. Naturalment, la forma concreta d’estructurar aquest exèrcit i fer-lo operatiu
admet diverses variants.
En tercer lloc, un cop decidida l’una o l’altra opcions (amb exèrcit, sense exèrcit) i, en
cada cas, feta una elecció per alguna de les
possibilitats existents, s’entraria en tots els
casos en les decisions sobre contingents,
comandament, processos de selecció, equipament i eventual admissió de persones foranes. Cal insistir, però, que les principals decisions s’hauran de prendre durant el procés
constituent, tot i que les operatives i d’implementació quedaran per a després.

2.5.7 Ciberseguretat
Atesa la importància del ciberespai en la societat actual, el concepte de ciberseguretat
cada cop és més present en els àmbits personals, professionals i, sobretot, governamentals. Hi ha molts casos en què l’atac informàtic
ha fet perillar sectors econòmics, infraestructures crítiques o, fins i tot, sistemes d’informació governamentals.
Catalunya és conscient d’aquesta amenaça i
des de l’any 2009 disposa d’un Pla nacional
d’impuls de la seguretat de les TIC a Catalunya que desplega el Centre de Seguretat de
la Informació de Catalunya (CESICAT).

Interpol. Creada l’any 1923, l’Organització
Internacional de Policia Judicial, té actual92