8

"L'actual crisi ha impactat de manera dramàtica en la vida de milers de persones, que a causa
de dificultats econòmiques sobrevingudes no poden cobrir les seves necessitats més bàsiques.
Aquesta situació ha portat a milers de famílies a la impossibilitat de fer front a les quotes
hipotecàries o del lloguer de la seva llar.
La seva traducció social ha estat milers de desnonaments a tot l'Estat Espanyol i centenars de
milers de persones que han vist vulnerat el seu dret a un habitatge digne, enfrontant-se a
situacions de greu vulnerabilitat, precarietat extrema, pobresa, i exclusió social, econòmica i
residencial.
Segons dades del Consell General del Poder Judicial des de 2007 i fins setembre 2013, a
l'Estat Espanyol, ja s'ha arribat a 500.000 execucions hipotecàries, de les quals 96.927 a
Catalunya. Segons l'informe presentat pel Col·legi de Registradors de la Propietat, només
durant l'any 2012, la banca va quedar-se més de 30.034 primers habitatges per
impagament de crèdits hipotecaris. Això suposa 115 desnonaments d'habitatge habitual
per dia hàbil. Catalunya és la Comunitat Autònoma que encapçala tots els rànquings, tant
d'execucions hipotecàries com de desnonaments. Segons les dades del Consell General del
Poder Judicial de 2013 s'executen 45 llançaments al dia de mitjana.
Ens trobem doncs davant d’una situació d'emergència habitacional que constitueix una
autèntica anomalia en el context europeu. Com denuncia l'informe Emergencia
Habitacional en el estado español , elaborat per l'Observatori DESC, aquesta situació es veu
agreujada pel fet que l 'estat espanyol és el país d'Europa amb més habitatge buit, 13,7%
del parc total – 3 milions i mig de pisos segons el darrer cens estatal d’habitatge de 2011 - i
amb un parc social d'habitatge clarament insuficient - menys d'un 2% de l'habitatge existent -.

Les administracions locals, infradotades de recursos, són les que reben en primera instància el
impacte social d' aquesta situació, en tant que les més properes a la ciutadania.
El context descrit i la situació d'emergència en que es troba gran part de la població s’està
traduint també en un significatiu augment de les ocupacions d'habitatges als municipis. Una
forma d'accés a l'habitatge que augmenta el grau de vulnerabilitat social dels qui es veuen
abocats a recorre-hi.
La manca de recursos de les administracions locals per fer front a la problemàtica
contrasta amb els milers de pisos en desús que acumulen les entitats financeres i les
seves immobiliàries, actors principals i part responsable de la bombolla immobiliària.
Aquests immobles, sovint obtinguts com a conseqüència d'execucions hipotecàries, es
mantenen buits ja sigui a l'espera de que el preu de mercat torni a elevar-se, o bé perquè es
troben a la venda o a lloguer a preus inaccessibles per part de la població. El resultat són
milers d'habitatges destinats exclusivament a una funció especulativa, eludint la funció social
que segons l'article 33 de la Constitució Espanyola (CE) ha de complir el dret de propietat.
Gran part d'aquestes entitats financeres han estat, d'una manera o altra, rescatades amb diners
públics. Algunes directament gestionades pel govern de l'Estat a través del Fons de
Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), i del traspàs d'actius al anomenat ”banc dolent”,
la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB).
Paradoxalment, però, la forta inversió pública no ha anat destinada a cobrir les necessitats de