9

la ciutadania i els ajuts milionaris a la banca, molts d'ells a fons perdut, no han implicat
cap contrapartida social.
La situació descrita requereix actuacions per part de l'administració que possibilitin
l'accés a l'habitatge de tots aquells ciutadans que se'n veuen exclosos, acomplint el
mandat constitucional de l'article 47 de la CE. Encàrrec als poders públics que reiteren
l'article 26 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC) i 11 del Pacte Internacional de Drets
Econòmics Socials i Culturals (PIDESC).
Donada la gran quantitat de població amb necessitats habitacionals i la manca de recursos
públics per fer-hi front, resulta urgent mobilitzar l’habitatge buit en mans de les entitats
financeres. Fomentar i garantir la funció social de l'habitatge, desincentivar-ne la utilització
anòmala i penalitzar-ne, si s’escau, l’ús antisocial es converteix en un dels pocs mecanismes
efectius a l'abast de l’administració per donar resposta a la vulneració del dret.
Davant els intents del govern central de buidar de competències les administracions locals,
cal que els ajuntaments defensin l'autonomia municipal satisfent les necessitats habitacionals
de la població. És en aquest context que algunes corporacions, com ara Terrassa, havent
esgotat les mesures de foment per facilitar l'ocupació dels pisos buits en poder de les entitats
financeres, han iniciat procediments sancionadors.
L'article 41 de la Llei 18/2007, del Dret a l'Habitatge de Catalunya (LDHC) estableix
com a utilització anòmala d'un habitatge la seva desocupació permanent i injustificada.
Així mateix, en el seu punt tercer, disposa que en aquests supòsits l'administració competent
haurà d'obrir un expedient administratiu per realitzar els actes d'instrucció necessaris per
determinar, conèixer i comprovar els fets sobre els que haurà de dictar una resolució.
L’article 42 del mateix text legislatiu enumera diverses mesures que les administracions han
d’adoptar per a evitar la desocupació permanent dels immobles. Tals com: l'aprovació de
programes d'inspecció; la facilitació de garanties als propietaris d'immobles buits sobre el
cobrament de les rendes i la reparació de desperfectes; el impuls de polítiques de foment de la
rehabilitació d'habitatges en mal estat; la possibilitat de cedir els immobles a l'Administració
Pública per que els gestioni en règim de lloguer; i l’adopció de mesures de caràcter fiscal, tant
de foment com penalitzadores.
Alhora, l'article 123.1.h de la LDHC tipifica com a infracció molt greu en matèria de qualitat
del parc immobiliari mantenir l'habitatge desocupat un cop l'administració hagi adoptat les
mesures de foment contemplades al precepte 42. Segons els articles 118.1 i 131 del mateix
text normatiu, aquesta actuació pot ser sancionada amb multes de fins a 900.000 euros. Cal
destacar que d'acord amb el que estableix l'article 119 de la LDHC, les quantitats obtingudes
s’hauran de destinar al finançament de polítiques públiques destinades a garantir el dret a
l’habitatge.
Finalment, l'article 3 del Codi Civil, estableix que les normes s'han d'interpretar d'acord al
context i a la realitat social en què s'apliquen. Un context, caracteritzat per una situació
d'emergència habitacional.
Els antecedents descrits recomanen la redacció de la present moció i dels següents acords,
que el grup municipal d'ICV-EUiA sotmet a l'aprovació del Ple municipal de Barberà del