11

Sr. Rivera: A veure, aquesta és una moció que ve d'una banda a refermar un consens polític
que ja tenim en aquesta sala, que és que el dret a l'habitatge ha de ser, ha de prevaldre sobre
alguns interessos econòmics, per tant, s'ha de fer tot el possible dins la nostra competència i
amb tota la imaginació i capacitat de proposta, d'una banda.
D'altra banda, també, que reconeixeu que és possible que una proposta que fa la Plataforma
d'Afectats per les Hipoteques arribi en aquest Ple. Sabeu que per ROM només podem
presentar mocions els grups municipals o l'alcaldessa presidenta, en aquest cas, o la Junta de
Portaveus. Per tant, aquesta moció nosaltres l'aportem en el Ple i la defensem perquè la
compartim al 100%, però nosaltres en aquest cas, com a grup municipal no som la veu de la
Plataforma d'Afectats per la Hipoteca que ja, com teniu, ha demanat la paraula, per tant,
aquesta part segurament la podran defensar molt millor aquests companys.
El que sí que volem posar de manifest són els acords que votaríem.
(Efectua una lectura dels acords de la moció presentada pel portaveu d'ICV-EUiA, la
qual no es transcriu per constar en el dictamen 4.2 de la preacta)
Finalment, com a reflexió, tenim la certesa que aquest acord polític i que aquesta moció
segurament rebrà el suport majoritari, cosa que podrem celebrar. I sobretot, la voluntat que
tenim des del nostre grup és a partir d'aquesta aprovació de la moció donar tot el suport i
col·laborar amb tots els mecanismes que puguin fer efectiu aquest acord. Per tant, aquest serà
segurament la part més difícil, però que entenem que ens hem de comprometre com a Ple
municipal, com a grup municipal i com a equip de govern. Per tant, obrim el debat.
Gràcies.
Sr. Ramon: Nosaltres no cal dir que estem d'acord i donem el nostre suport a aquesta moció,
però també, cal recordar dos punts que voldria posar en entredit. Primer, és la llei 18/2007 del
dret a l'habitatge vigent a Catalunya, en que marca l'objectiu de garantir l'ocupació efectiva
dels habitatges i que no es mantinguin buits de manera injustificada i permanent per tal de
complir amb la seva funció social. I, a més a més, cal dir que l'acumulació d'habitatges buits
provoca en determinats indrets situacions d'abandonament i degradació que no es poden
tolerar. No obstant això i sense entrar en contradicció amb tot el que s'ha dit fins ara, la
mateixa llei del dret a l'habitatge condiciona l'aplicació de les sancions al fet que prèviament
s'hagin ofert una serie de mesures de foment de l'ocupació dels habitatges i això és una cosa
que, evidentment, aquí no han posat sobre la taula. Per tant, tenim també unes obligacions.
L'art. 42 preveu les mesures que han d'adoptar les administracions per evitar la desocupació i
preveu la sanció com últim dels passos. Jo m'he llegit això, no ho llegiré aquí perquè és llarg i
cru i no crec que sigui el moment del debat, però hi ha colla d'obligacions que també hem de
facilitar, és a dir, no solament és un dret el que tenim, sinó que també tenim obligacions.
Nosaltres creiem que l'aplicació de les sancions, i així ho expressem, no resol de forma
automàtica la problemàtica de les famílies que estan en risc d’exclusió social. Aquestes
famílies necessiten habitatges a preus inferiors moltes vegades en el del mercat i això ho hem
pogut corroborar aquí a Barberà amb accions que s'han tirat endavant.
Això, per tant, és el que s'ha de buscar més enllà que els bancs paguin una multa i que aquí
quedi tot plegat, sobre la taula, és a dir, la funció del que estem discutint en aquests moments
no és posar únicament multes, sinó anar més enllà.
Finalment, en el cas de que s'hagi de sancionar també podríem demanar que els imports
recaptats siguin dedicats a polítiques per evitar exclusió social residencial de les famílies
afectades.
Simplement, això, el vot serà favorable.