PdT 75.pdf


Vista previa del archivo PDF pdt-75.pdf


Página 1...13 14 15161721

Vista previa de texto


Recerca històrica

Piet Meyer, Frank Marwich i Walter Mohn

A

El dinamisme industrial germànico-suís
a Viladecans, 1924-1939

inicis de la dècada dels anys vint, Jaume
Enrich i Amat –conegut per tothom amb el
sobrenom d’en Jaumet de l’Estació–1 encara
s’encarregava de portar veïns fins al baixador
de Gavà, tot utilitzant les seves tartanes o aquells carruatges de passatgers anomenats popularment jardineres.
Com ho havia fet son pare, Jaume Enrich i Carbonell,
la família a la qual pertanyia ostentava, en exclusiva, la
concessió del transport dels veïns de Sant Climent i Viladecans fins a l’estació de tren de Gavà; una concessió
que datava, molt segurament, des de la construcció mateixa de l’estació, l’any 1881.2
Tot i tenir l’explotació d’aquest servei, en Jaumet ja sabia, cap a 1920, que les característiques del seu negoci
estaven a punt de variar. Era coneixedor de les novetats
tecnològiques pel que feia al transport de passatgers i de
les millores progressives en les vies de comunicació per
on transitava habitualment la seva cavalleria.3 Per això
va voler apostar per una via renovadora i va prendre la
decisió de motoritzar el servei adquirint quatre autobusos de la marca Hispano-Suïssa, per cobrir el trajecte de
Gavà a Barcelona. I com que el nou servei entrava en col·
lisió amb els interessos de la companyia ferroviària, va
optar per deixar el nou negoci del transport amb autobusos en mans d’un home de palla: el seu parent, empleat municipal i també gavanenc Pere Bruach i Santfeliu.
Aquesta aposta agosarada li va sortir prou bé al Jaumet
de l’Estació, perquè, al cap de poc temps, rebria el permís de l’ajuntament de Gavà, per explotar en exclusiva
el servei de transport de passatgers fins a Barcelona.
Això no obstant, pel cas de Viladecans, el negoci proposat per Jaume Enrich no va reeixir. L’ajuntament acceptava el 18 de gener de 1923, la concessió, en exclusiva, del
transport de passatgers, des del nostre poble fins a Barcelona, a Pere Juvé i Puig, veí d’Esplugues de Llobregat.
La concessió era una resposta a la seva petició adreçada
a l’alcalde, en què exposava que havia determinat establir un servei d’autos per a exportació de passatgers fins
a Barcelona, atès que l’alcalde “(…) sabrà que la facilitat
de locomoció i consegüent rapidesa de comunicacions
entre els pobles i les ciutats implica el major desenvolupament a favor del comerç, de la indústria al mateix
1 DOLZ, Isidre, Un tomb pel Viladecans del 1930 al 1940, Viladecans, pàg. 77.
2 GIBERT I VALENTÍ, Alfons, Un segle de vida gavanenca (18401940). Patronat de cultura, ensenyament i joventut de l’ajuntament de Gavà, 1990, pàg. 13-15.
3 CALDERÉ i BEL, Xavier, “Viladecans en els anys vint. Autos i
ponts cap a la modernitat”, a Viladecans Punt de Trobada, núm. 67,
Viladecans, juny de 2013, pàg. 14-15.
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 75 - Març 2014

Vista aèria de la fàbrica Dubler, a Sant Boi de Llobregat,
cap a la dècada del 1950. Autoria fotogràfica desconeguda. AMVA, Col·lecció Priu Bosch

temps que fomenta el desenvolupament material i moral del mateix poble (…)”. 4 D’altra banda, l’intent posterior d’en Pere Bruach perquè els seus autobusos tinguessin també parada a Viladecans, només va obtenir,
de l’ajuntament de Viladecans, un silenci administratiu,
en aquest cas, de caràcter negatiu.5
Malgrat totes les expectatives creades, els negocis d’autobusos d’en Jaume Enrich, Pere Bruach o Pere Juvé,
acabarien en no res, cap als anys 1924-1925. El causant
de tot plegat seria l’impuls i dinamisme d’una societat
anònima barcelonina anomenada Importaciones y Exportaciones, coneguda pel seu nom comercial IMPEX.
IMPEX fou una empresa creada pel suís Piet Meyer,6
molt segurament a inicis de l’any 1921, que aviat s’especialitzà en la importació i venda posterior de camions
i automòbils a altres empreses i particulars.7 Des de la
seu social de la societat, al carrer de Josep Anselm Clavé
de Barcelona, el negoci inicià un ràpid creixement que
4 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Sol·licitud de Pere
Jové i Puig a l’ajuntament de Viladecans, per a l’explotació en
exclusiva del servei de transport de passatgers, entre Viladecans i Barcelona, 18 de gener de 1923. La concessió es va fer
amb l’aportació d’en Jové, de dos autobusos de 16 places, amb
els quals feia quatre viatges diaris.
5 AMVA, Fons Ajuntament de Viladecans, Actes del Ple Municipal, 19 de juliol de 1923.
6 AMVA-B, Viladecans. Fiesta Mayor 1958, Ajuntament de Viladecans, pàg. 50-51.
7 La Vanguardia digital. Els primers anuncis d’IMPEX, apareixen,
en aquest diari, els dies 5 de febrer i 11 de juny de 1921.

15