Amb el català a l’escola no s’hi juga

L

a meva llengua materna és el castellà, i la
meva llengua paterna el català. Domino
totes dues llengües per igual, de manera
que sovint no sóc conscient de quina estic fent servir. M’estimo les meves llengües, perquè
formen part de la meva història personal. Però n’hi
ha una que està en perill, malgrat ser l’originària
del país on visc, del país on sóc, del país on han
nascut els meus fills. El català.
Aquesta setmana hem sumat a la llista de despropòsits contra el català la sentència del TSJC, que
fixa un 25% d’horari lectiu en castellà en aquelles
escoles on una família hagi demandat el sistema
d’immersió lingüística. El sistema educatiu català
havia garantit un pla específic als alumnes de les
famílies demandants, ja que els tribunals els havien
reconegut el dret a rebre l’ensenyament en castellà. 
Un dels pares demandants no en va tenir prou, i
davant dels tribunals diu “això segrega, fa diferent
al meu nen”.
Perdoni, però qui fa diferent al seu nen és vostè. I
què passa amb la resta de famílies? Perquè una família no està disposada a adaptar-se, la resta han
de renegar dels seus drets? Què diria si un alumne
vegetarià en lloc de rebre una dieta especial obligués la resta de nens a renunciar a la carn? O què li
semblaria si per tal que un nen no se sentís diferent
tota la classe hagués d’aprendre l’Alcorà? Faria el
mateix si anés a viure a Alemanya? O a Anglaterra?
No, oi?
Aquí sovint et responen... no és el mateix, perquè
el castellà és llengua oficial. O, Catalunya no és un
estat. Correcte, però el català també és oficial i és
la llengua emprada en la immersió lingüística. Un
model reconegut arreu pels beneficis que comporta,
un model flexible que s’autoregula en funció de les
necessitats sociolingüístiques de cada territori.
A més, quan et diuen que l’exemple d’anar-se a
viure a Alemanya no serveix parteixen d’informa-

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 74 - Febrer 2014

ció errònia, hi ha massa gent que es pensa que parlem català “per donar pel sac”. Sembla molt fort, oi?
Doncs és així.
És esgotador haver de respondre arguments com
“Para qué sirve el catalán si solo se puede hablar
en Catalunya?” Pues para lo mismo que el finés o el
sueco. És la llengua en què s’expressen i viuen milions de persones, la llengua que parlen els habitants
d’aquest racó de món des de fa més de deu segles.
Vull la independència per molts motius, però un
d’ells és deixar de defensar obvietats, deixar de lluitar per defensar la meva llengua, deixar de perdre
energies combatent agressions incomprensibles.
Vull una Catalunya independent on blindarem el
català i seguirem usant el castellà, perquè vull conquerir drets, no rebaixar els que tenim ara.
Bàrbara Lligadas

8