Sí a la consulta, sí a la democràcia

V

agi per davant la meva felicitació a la revista Punt de Trobada, que ha esdevingut
el millor mitjà per debatre, a Viladecans,
sobre les diverses opcions de futur per Cataluunya. En els darrers mesos hem llegit en aquestes pàgines virtuals opinions a favor d’una reforma
constitucional (Josep Lligadas, i abans Ignacio Puras), sobre la proposta de “Procés Constituent” (Ramon Cuñé) i a favor de la consulta (Bàrbara Lligadas
i jo mateix). Totes aquestes posicions són igual de
respectables, però permeteu-me aportar, ras i curt,
els motius pels quals crec que la consulta s’ha de fer,
i pel quals votaré que sí.
1. En democràcia, el vot és el valor suprem. No s’hi
val escudar-se en Constitucions ni trabes legals
per frenar la voluntat d’un poble. Els catalans tenim dret a votar, així ho vam demanar un milió i
mig de persones en la manifestació de la Diada de
2012, i érem encara més a la Via Catalana el passat
11 de setembre. Voler impedir la consulta significa
no creure en la democràcia.
2. La llengua catalana torna a estar amenaçada. No
és una exageració. El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, va dir que la seva funció era “españolizar a los niños de Catalunya”. La nova llei d’educació i les sentències dels tribunals, demostren que
la pressió contra el català és un fet. Sense oblidar
les agressions al català a les escoles balears, l’eliminació de Canal 9 o l’invent del LAPAO a la Franja.
3. El tema econòmic, sagnant, però no és l’únic important. Cada any, Catalunya aporta 16.000 milions d’euros a la Hisenda espanyola que no tornen.
Qui no s’ho vulgui creure ha d’obrir els ulls davant l’última jugada del Ministre Montoro: no fa
públiques les balances fiscals “perquè el resultat
portaria a males interpretacions”. Això sí, després
d’ofegar les finances de la Generalitat, ve Hisenda i ens presta els diners amb interessos… Quina
presa de pèl!
4. Exigir gestionar els nostres diners vol dir reivindicar tenir fons per fer hospitals, per construir escoles, per no reduir serveis socials, per dotar-nos
d’infraestructures. Ara no podem fer-ho, i cadascun de nosaltres, de Viladecans o d’on siguem, en
patim les conseqüències.
5. Catalunya no és tinguda en compte en el conjunt
d’Espanya; al contrari, en ocasions allò que soni a
català és vist gairebé com a estranger. Per exemple:
- Hauria de ser l’Estat Espanyol el primer en defensar la cultura i la llengua catalana, si és que
creuen que també és una llengua espanyola com
Viladecans Punt de Trobada - Núm. 74 - Febrer 2014

fa qualsevol estat plurinacional seriós, com Canadà, Suïssa o Bèlgica.
- No es permet que Catalunya participi de cap
institució europea, ni esculli els seus propis diputats al Parlament europeu en les eleccions del
maig, com sí que faran Escòcia, Gal·les o les regions de França.
- I les seleccions esportives? Ens diuen: “No podeu tenir selecció perquè no sou un Estat”.
Doncs la solució és…
6. Després de 36 anys de
Estats europeus
la Constitució de 1978,
sorgits després de
molts catalans estem
l’any 1900
cansats. Jo mateix vaig
Noruega (1905)
Bulgària (1908)
creure que Catalunya
Albània (1912)
podia encaixar en una
Finlàndia (1917)
Espanya plurinacional,
Polònia (1918)
digue-li federal, autonòHongria (1919)
mica o d’una altra forma.
Irlanda (1922)
Però des del poder políIslàndia (1944)
tic espanyol (ni tampoc
Xipre (1960)
intel·lectuals i pensadors)
Malta (1964)
no hi ha el més mínim
Armènia (1991)
interès ni en respectar la
Azerbaijan (1991)
personalitat catalana, ni
Bielorússia (1991)
en reformar l’Estat. Ni
Croàcia (1991)
entenen ni volen entenEslovènia (1991)
dre les nostres peticions:
Estònia (1991)
ni el federalisme del PSC,
Geòrgia (1991)
ni els intents de Jordi PuLetònia (1991)
jol de fer pedagogia per
Lituània (1991)
les espanyes, ni tan sols
Moldàvia (1991)
el modestíssim intent
Ucraïna (1991)
de Sánchez-Camacho. Si
Bòsnia H. (1992)
no els volen escoltar ni
Macedònia (1993)
PSOE ni PP, per què hem
Eslovàquia (1994)
República Txeca (1994)
d’insistir?
Montenegro (2006)
Però al final, si volem la
Escòcia(2014)???
consulta no és per motius
Catalunya(2014)???
simbòlics, econòmics o de
defensa de la llengua. És
molt més senzill que això: qualsevol nació, amb el
pas del temps, només té dues opcions: o es converteix en un Estat Independent o desapareix immersa
en un altre estat hegemònic (i amb ell, desapareixen
la seva llengua i la seva identitat).
Davant d’aquestes dues opcions, jo ho tinc clar: una
consulta democràtica, i una decisió d’independència, respectuosa amb els veïns.
Carles Lozano

10